Quins criteris s'utilitzen per classificar els tipus de text?

Els textos es poden classificar segons el canal de transmissió, el nivell de formalitat del llenguatge, l'àmbit d'ús en què es produeixen i la intenció de l'emissor, que és el criteri més utilitzat.

Quins són els quatre elements de la narració?

La narració es caracteritza per la trama, el narrador, els personatges i el marc.

Quins recursos gramaticals són típics del text descriptiu?

Destaquen els noms per denominar les parts de l'objecte, els adverbis i locucions adverbials per situar-les, els adjectius abundants i les comparacions.

Tipus de text: classificació i característiques (conversacional, narratiu, descriptiu, instructiu, predictiu)

Resumen

El document explica els criteris per classificar els textos (canal, nivell de formalitat, àmbit d'ús i intenció de l'emissor) i descriu les característiques de les tipologies conversacional, narrativa, descriptiva, instructiva i predictiva. Inclou els trets gramaticals propis de cada tipus, de manera que l'estudiant pot identificar-los en un text.

Puntos clave

Els textos es poden classificar pel canal (oral o escrit), pel nivell de formalitat, per l'àmbit d'ús i, sobretot, per la intenció de l'emissor.
El text conversacional implica un intercanvi entre interlocutors i té un paper important els codis no verbals.
El text narratiu presenta una successió de fets ordenats en el temps i es caracteritza per la trama, el narrador, els personatges i el marc.
El text descriptiu ofereix una explicació detallada de les característiques d'un objecte, lloc o ambient, i el seu paràmetre és l'espai.
El text instructiu indica les accions que ha de fer el receptor i fa un ús predominant de l'imperatiu i de la segona persona.
El text predictiu expressa previsions sobre el futur i fa un ús freqüent de temps de futur, perífrasis de probabilitat i oracions condicionals.

Ponte a prueba

Hi ha molts tipus de text i es poden classificar d'acord amb diferents criteris: el canal a través del qual es transmeten, el nivell de formalitat del llenguatge, els àmbits d'ús en què es produeixen i, el criteri més utilitzat, la intenció de l'emissor.

Classificació segons el canal:

Textos orals: Es transmeten a través de l'aire, directament o amb sistemes tecnològics de reproducció.
Textos escrits: Es transmeten en paper o suports magnètics.

Classificació segons el nivell de formalitat:

Textos informals: Es cenyeixen exclusivament a les normes comunament acceptades per la llengua col·loquial; s'inclouen els registres col·loquial, familiar, vulgar i l'argot.
Textos formals: Se sotmeten a convencions; engloben els registres estàndard, literari i els llenguatges d'especialitat.

Classificació segons l'àmbit d'ús:

Àmbit personal, familiar i d'amistats: Són textos informals i sovint orals.
Àmbit laboral, comercial i social: Són textos formals i sovint escrits.
Àmbit acadèmic: Són textos formals i tant poden ser orals com escrits.
Àmbit periodístic: N'hi ha d'orals i d'escrits i apareixen en els mitjans de comunicació.
Àmbit creatiu: N'hi ha d'orals i d'escrits i constitueixen les obres literàries, cinematogràfiques, els còmics, etc.

Text conversacional:

Suposa un intercanvi d'informació entre dos o més interlocutors. Hi tenen un paper important els codis no verbals, sobretot el llenguatge gestual, normes específiques referents a aspectes com el torn o les interrupcions i fórmules com ara salutacions, etc.

Des del punt de vista gramatical, hi predominen certes modalitats oracionals i s'hi utilitzen pronoms personals i interrogatius, adverbis d'afirmació i de negació i construccions inacabades o incorrectes.

Text narratiu:

Presenta una successió de fets ordenats en el temps. La narració es caracteritza per quatre elements: la trama, el narrador, els personatges i el marc.

Des del punt de vista gramatical, s'hi fa un ús selectiu dels diferents temps verbals, d'adverbis i locucions que expressen temps i de connectors temporals.

Text descriptiu:

Ofereix una explicació detallada i ordenada de les característiques d'un objecte, lloc o ambient. El paràmetre dels textos descriptius és l'espai.

La descripció es caracteritza per tres elements fonamentals:

L'objecte descrit: Els tres principals objectes de la descripció són les persones, els objectes i els llocs i ambients.
El punt de vista: Des d'aquest punt de vista, distingim entre descripció objectiva i descripció subjectiva.
L'ordre intern del text: En les descripcions, en general, es donen dues estructures: del general al particular, és a dir, de la presentació global de l'objecte descrit a l'exposició dels detalls; o bé del particular al general, és a dir, d'algun detall significatiu o atractiu a una visió general de l'objecte descrit.

En la descripció de les persones se sol començar amb la caracterització física i continuar amb la psicològica.

En el cas de les descripcions de llocs i ambients, es desenvolupen en un ordre espacial: de dreta a esquerra o a la inversa; de dalt a baix, del primer terme fins a plans més allunyats o a la inversa.

Des del punt de vista gramatical, destaquen l'ús dels recursos següents:

Noms per denominar les parts de l'objecte descrit.
Adverbis i locucions adverbials, per situar-les en el conjunt.
Adjectius abundants, per concretar les característiques de tot tipus dels elements.
Comparacions per acabar de perfilar els trets característics dels elements descrits.

Sovint trobem descripcions integrades dins de textos d'altres tipus, com ara les narracions literàries o textos expositius com els articles d'enciclopèdia.

Text instructiu:

És un text en què l'emissor indica les accions que ha de fer el receptor per aconseguir un determinat objectiu; poden ser orals o escrits i demanen la implicació del receptor com a destinatari d'ordres, obligacions, etc.

Des del punt de vista gramatical, el text instructiu té aquestes característiques:

Predomini de les modalitats oracionals exhortatives i imperatives.
Ús de la segona persona gramatical o de formes impersonals equivalents.
Ús del mode imperatiu i de perífrasis d'obligació.
Ús de numerals per ordenar els passos a seguir.

Text predictiu:

Expressa una previsió sobre un aspecte determinat, poden ser orals o escrits; fomenten la predicció en dades i condicionants de la situació present i fan una referència constant a un temps futur, sigui immediat o llunyà.

Des del punt de vista gramatical, podem destacar:

Ús de temps verbals que expressen futur.
Ús d'adverbis i locucions que expressen temps.
Ús de perífrasis de probabilitat.
Abundància d'oracions condicionals.

En alguns casos, els textos predictius es completen amb textos instructius.