Sinalefa
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en español con un tamaño de 10,4 KB
2.En el sistema tonic la i-[i], e tancada – [e], e oberta – [ə], a – [a], u- [u], o oberta- [ɔ], O tancada - [o].
Sistema aton i-[i], u-[u], vocal neutre – [ə], /o/,/ɔ/,/u/→[u]
Excepcions neutraliztacio:
-Terminacion -ea, -ae
-Adverbis acabats en -ment
Acabades en -ia son planes pq la tonicitat cau en la i.
Derivats desplaçament sil.laba tonica pasa el sufix.
Funcionalitat: i – [J], u – [w]
Semivocals: quan la i o la u despres de la vocal que funciona com a nucli
Semiconsonant: quan la u es troba abans de la vocal que funciona com a nucli
Consonants: quan la i o la u van a començament de mot o entre vocals
El so ə
Noms i adjectius
Les terminacions atones dels noms i els adjectius poden presentar formes diverses. Cal seguir les normes:
El singular dels noms: generalment amb a en femeni i amb e en el masculi pero n'hi ha excepcions, altres mots tenen diferents significats segons la terminació sigui -a o -e.
El singular dels adjectius segueix generalment la terminacio del nom que acompanyen pero hi ha algunas que nomes te una terminacio, la terminacio del plural es en masculi y femeni -es, hi ha mots que acaben en -es y son invariables
Els radicals arons mots derivats s'escriuen amb a o e segons la vocal tonica del mot primitiu.
Formes verbals
Les desinències atones dels paradigmes verbals s'escriuen amb a si la vocal neutra es l'ultima lletra i amb e si la vocal neutra es la penutlima lletra, En els radicals atons cal buscar la primera o tercera persona del presente d'indicatiu perque sempre son toncis, radicals dels verbs jeure treure neixer i dels seus derivats s'escriuen amb e quan son tonics i amb a quan son atons.
El so U
Noms i adjectius
Les terminacios atones amb el so U:
Els mots acabats en -s -sc -ç -x -ix -tx -xt -st -ig fan el plural en -os.
Hi ha un conjunt de mots incariables que acaben en -us.
Radicals atons
Els radicals atons dels mots derivats s'escriuen amb o o u segons indica la vocal tonica del ot primitiu.
Hi ha mots del llati que no compleixen aquesta norma.
Formes verbals
La desinència de la primera persona del present d'indicatiu O
En els radicals atons cal buscar la primera o tercera persona del present d'indicatiu.
Els radicals dels verbs collir cosir escopir sortir i tossir s'escriuen amb O llevat del present de subjuntiu i l'imperatiu
La síl·laba
La sil·laba es un so o un grup de sons pronunciats en un so cop de veu
Les sil·labes estan formades per un nucli i altes sons marginals.
El difton i el triftong
Un diftong es una agrupacio de dues vocals formats per un nucli i un so marginal.
Diftong decreixents la primera vocal es un nicli i la segona es (I,U)
Diftong creixents:
-gua,güe,güi, guo;qua,qüe,qüi,quo
-Principi de mot: IO
-Despres de vocal Cauen
Fora d'aquestes posicions no hi ha diftongs creixents.
El triftong es la combinacio d'un diftong creixent mes un de decreixent [i/u]+Forta+[i/u]
Sinalefa diftong entre dues paraules que pronunciin enllaçadament i sense pausa.
Hiat:és la concurrència de dues vocals successives que pertanyen a dues síl·labes diferents, i que per tant no formen diftong.
-dues vocals fortes seguides (po-e-ta)
una vocal dèbil i una forta (fa-mí-li-a)
dues vocals que formarien diftong on la segona porta accent (ve-í)
dues vocals que formarien diftong on la segona porta dièresi (ve-ïns)
Elisió: Supresio de la vocal entre dues paraules que es pronucnii enllaçadament i sense pausa.
L'apostrof
L'apostrof es el signe ortografic que indica que s'ha eledit una vocal
L'article mascui: el, en, de- vocal o h
L'article femeni: la, na – vocal o h, sempre que no siguin i u hi hu atones
Els pronoms febles em et es en la el, s'apostrofen davant vocal o h VERB
La contraccio
Consisteix en la unio de preposicio + article ex: al del pels
L'Accentuació
L'accent diacritic:
molt, molta: quantitatiu/mòlt, mòlta: participi de moldre, mòlta: acció de moldre
Dièresi
Utilitza:
Marca el so u dels grups güe, güi, qüe, qüi
Marca hiat:
-vocals que no s'accentuen
-algunes formes del present i l'imperatiu, verbs acabats en (-iar, -oar, -ear, -uar)
-derivats cultes (-al, -tat, -itzat)
No s'utilitza:
No porten dièresi:
-formes d'infinitiu,gerundi, futur i condicional (-ir)
-mots (sufix -isme, -ista)
-compostos (prefixos co-, re-, anti-, contra-, auto-)
-terminacion llatines(-us, -um)