L'habitatge

L'habitatge i la seva evolució

El procés tecnològic d'un habitatge

1- Identif. del problema: cal saber el problema exacte. - Tipus de terreny, superfície total, superfície constuïda, superfïcie útil, distribució general, instal.lacions, cond. climatològiques d la zona i il.luminació.

2- Cerca d'info. i tria d la millor sol: quan es te tota la info. s'organitza, q permet plantejar la solució del problema.

3- Realització del proj. sobre la solució: s'ha de fer un croquis. Quan ja està tot decidit a partir del croquis s'han de fer els planols dibuixats a escala i la memoria. Al final es fa la construcció i l'avaluació del projecte.

Les vistes d'un edifici:

-alçat: façana principal 

-planta: part superior: -Plànol de fonaments, de distribució, de coberta i d'instal.lacions. 

-perfil, costats.

Tipus de plànols d'un habitatge

P. de situació o emplaçament: indica lloc obra amb carrers, places a escala 1:200 o 1:500

P. de planta dels fonaments: indica forma, situació, estructura i particul. elements de suport edifici. També detalls clavegueram.

P. de planta de distribució i de planta de coberta: seccions o talls horitzont. dona visió de l'interior de l'edifici.

P. d'instal.lacions: situació o distribució dels elements de l'instal.lació, aigua, llum, gas,... és resultat d pl. de distribució. 

Repreentació gràfica de l'habitatge

P. de façanes: dibuixat en alçat permet veure diferents façanes edif.

P. de detalls: dibuixat en planta o alçat, serveix per veure d'etalls.

P. de secció: en alçat, tall de l'edifici, per veure millor formes i mides de l'interior.

P. de perspectiva: visió generalitzada edifici i entorn. 

El terreny

abants de const. cal fer anàlisi geotècnica q es fa amb un penetròmetre, q forada el terreny i obte mostres d la composició de les capes terreny i determina la resistència.

L'asentament: preparació i acondicionament del terreny. Els moviments de terra es fan abants de l'obra i fan l'asentament. Els moviments de la terra depenen del relleu i les particularitats de l'edificació. També s'ha de fer el replanteig i preveure els accesos per les màquines. Els moviments de terra són:

L'esbrossada: treuen herbes, matolls, arbres...

L'anivellació: deixa pla el terreny.

L'excavació: es fan rases, galeries i pous. prepara el terreny per fer els fonaments, el clavegueram, el gas, l'aigua...

La base de l'edifici

fixen l'edificació i la fan sòlida i consisten. Reparteixen la càrrega al sòl. Const. d'acord amb el sól. es colgun a terra, impermeables. Per fer els fonamentsal lloc precís i a la forma adecuada replanteig dels fonaments.

Classes de fonaments

-superficial: el quocient entre la fondària del fonament i l'amplada mínima de la sabata és inf. a 4. estàn fets per sabates, q són bases de formigó que fan de base d'un pilar o paret de càrrega i reparteixen el pes.

-Profund: el quocient entre la fondària del fonament i l'amplada mínima de la sabata és sup. a 10. estàn fets per estaques, q són barres d'acer, fusta o formigó armat i penetren en el terreny per fixar-se.

Materials dels fonaments

abants: maçoneria, ara: formigó/ formigó armat.

Els materials de construcció

M. petris nat: pedres. M. petris trans: Mat. ceràmics, porcellanes i vidres. M. petris per a aglomerants: calç, guix i ciment

i aglomerants: formigó. M. orgànics: fusta, suro... M. plàstics. M. metàl.lics: ferro, acer, coure...

Els materials petris

comp. variada, durs, sòlids i compactes.

Els materials petris naturals

- Granit, Marbre i Pissarra.

Els materials petris transformats

- La calç:viva, apagada o amarada, bullida o hidràulica.

- El guix: de const. negre, de const. blanc, prefabricat o escaiola.

- El ciment.

Materials d'unió

S'anomenen aglomerants o aglutinants, en barrejar-se amb aigua formen una mescla consisten, els principals són el ciment, la calç i el guix.

El morter

mescla de m. àrids, aglomerants i aigua. hi ha: m. de calç, m. de guix i m. de ciment.

L'encofrat

és un motlle desmuntable,d'acer, fusta o plàstic q serveix per contenir el formigó fins q s'endureix.

El formigó

fet per mescla de grava, sorra, ciment pòrtland i aigua. També pot ser armat, barres de ferro que el fan més ferm.