Joan Alcover: Vida, Obra i l'Escola Mallorquina

Joan Alcover i Maspons: Poeta i Assagista Mallorquí

Joan Alcover i Maspons fou poeta, assagista i polític. Nasqué a Mallorca el 1854 i hi morí el 1926. Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina. La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure, car tingué 5 fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau. Alcover inicià la seva carrera poètica utilitzant preferentment el castellà, però, cap a la maduresa i potser fruit d'un retorn íntim a la necessitat d'expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna, emprà només el català, esdevenint, juntament amb Costa i Llobera, el poeta més destacat de Mallorca.

El 1909 fou proclamat Mestre de Gai i Saber i el 1919 obtingué el Premi Fastenrath. El 1951 es publicaren de manera pòstuma les seves Obres completes. Algunes de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües i musicades. El cas més popular és La Balanguera.

Cap al tard: Un Recull Poètic Essencial

Cap al tard és un recull de poesies diverses que Joan Alcover donà a conèixer el 1909, amb les quals es revelà com un dels grans poetes de la literatura catalana contemporània. Aquesta edició pretén acostar els estudiants a l'expressió literària de l'autor, un poeta que defensà un art essencialment humà. Edició a cura de Maria Antònia Perelló, amb un estudi introductori, comentaris de text i guia de lectura. El poemari, de tall romàntic clapat de notes simbolistes, conté quatre eixos principals:

• «Cançons de la Serra», on predomina el sentiment del paisatge.
• «Elegies», on sublima la mort dels éssers estimats.
• «Endreces», on evoca alguns intel·lectuals i artistes, amics del poeta.
• «Juvenils» i «Vària», que recullen poemes diversos, escrits en èpoques diferents.

La poesia de Joan Alcover és una poesia viva, acostada als sentiments de l'home i del poble, que vibra esplendorosa i rutilant per l'alè d'humanitat que batega en els versos de Cap al tard, on el poeta gira la mirada enrere per reconstruir un món esbucat.

L'Escola Mallorquina: Orígens i Trets

Podríem definir l'Escola Mallorquina com un corrent literari que engloba tota l'obra en català dels poetes mallorquins a les primeres dècades del segle XX. Costa i Llobera i, sobretot, J. Alcover són els poetes de l'EM que es consideren els grans mestres d'aquest corrent. El seu punt de partida és la reacció antimodernista que coincideix amb el noucentisme tant estèticament com cronològicament.

Principals Característiques de l'Escola Mallorquina

1. Voluntat de perfecció formal.
2. Nacionalisme tradicionalista.
3. Contenció emocional.

Aquesta estètica és molt semblant a la noucentista (recerca de l'obra ben feta, mediterraneïtat, classicisme, etc.). Això ens permet afirmar que l'EM és la versió mallorquina del noucentisme.

Estructura de Cap al tard

És un recull de poemes escrits entre 1888-1908 que es pot dividir en 4 parts ben diferenciades:

Parts de Cap al tard

1. Cançons de la Serra: Són poemes que parlen del paisatge, tradició, classicisme, mediterraneïtat, equilibri i contenció de sentiments. Aquestes són les característiques de l'EM en estat més pur.
2. Elegies: J.A. posa els elements de l'EM al servei de l'expressió del seu dolor. Les elegies es caracteritzen per l'expressió del plany, dolor i anyorança a partir de l'elegia, que expressa un sentiment de dolor per alguna cosa que s'ha perdut, però no necessàriament ha de ser negatiu ja que J.A., encara que se senti mort en vida, es reconcilia amb la vida a través de la poesia (amb ella recorda els seus fills i aquest és el seu conhort). Dins les elegies cal remarcar la simbologia de l'arbre ja que, exceptuant Les Campanes, és present a totes les elegies. L'arbre representa la permanència enmig de la devastació, però no només això, sinó també permanència del dolor com a justificació de la vida d'un mateix, en la mesura que aquesta esdevé testimoni de la desgràcia.
3. Endreces: Consta de 10 poemes dedicats a personatges significatius per a ell, entre els quals trobem a Costa, Maragall, Carner i Rusiñol.
4. Vària: Són 4 poemes sense classificació.