Estructura del pensamiento

Estructura del pensament lògic-matemàtic infantil.

L’estructura del pensament a través del llenguatge lògic-matemàtic: la programació de continguts matemàtics en l’etapa infantil ha d’estar pensada amb l’objectiu principal d’afavorir l’adquisició d’una bona estructura mental. L’adquisició de conceptes matemàtics: procedeixen de les percepcions i del contacte real amb els objectes, però més endavant discrimina, abstreu i generalitza.

*Per a l’infant, al principi només és >aquell objecte que veu amb el qual juga.

*Després comença a aplicar-lo a d’altres objectes d’aquestes mateixes característiques (generalitza).

*Al final, arriba a la idea de > (abstreu), sense que aquesta hi sigui, s’arriba la concepte.

*Abstracció simple: abstracció i discriminació de les propietats que es troben en els objectes.

*Abstracció reflexiva: s’abstreu el que no és observable, aquest procés s’acosta a la construcció de la ment.

L’adquisició de coneixement es basa en:

*Coneixement físic dels objectes.

*L’elaboració d’estructures lògic-matemàtiques.

Teories sobre l’adquisició del llenguatge  lògic-matemàtic.

Estadis de desenvolupament de Piaget: Estadi sensoriomotor 0 a 2 anys: l’infant adquireix coneixement progressiu, a partir de l’organització perceptiva en experimentar el moviment dels objectes respecte a ell mateix. És important que sigui l’infant mateix qui explori totes les possibilitats d’acció dels objectes i interpreti, discrimini analitzi, descobreixi i provoqui diferents relacions. Estadi de representacions mentals simbòliques: arriba a la funció simbòlica o de representació mental. L’evolució intel·lectual de l’infant serà la que li permeti de reflexionar i interioritzar les característiques dels objectes i establir un sistema de relació molt més ampli basat en el raonament lògic.  L’aportació de Dienes:la base de tot coneixement és l’exploració de l’infant en un medi  ric que li permet dur a terme el procés d’adaptació i coneixement de l’entorn. Sis estadis o fases estructurades:

*Exploració d’elements rics en qualitats pròximes i variades.

*Per mitjà del joc lliure i amb el material, proposa regles , estableix relacions i classifica.

*Simbolització pera arribar a un procés de regles i estableix l’abstracció (jocs isomòrfics).

*Per iniciar el procés d’abstracció requereix formes de representació que es facin patents i li permetin la reflexió.

*Després de la representació cal ser capaç de descriure’n les propietats.

*Interrelacionar amb les diferents propietats, establint relacions (teoremes).

 L’aportació de Kamii: l’acció mental considerada basa de tot coneixement lògic-matemàtic. El veritable coneixement és el que passa per l’estructuració de la intel·ligència, al qual s’arriba de tres maneres i aquestes fixaran la seva acció mentalment:

*Proporcionar situacions noves que tinguin un valor personal i d’interès per l’infant.

*Davant d’aquesta proposta l’infant ha de prendre decisions; per això manipularà i experimentarà per tal d’obtenir una resposta reeixida.

*A aquestes situacions cala afegir la possibilitat que l’infant intercanvï opinions, accions amb els seus companys i companyes.

Mecanismes necessaris per facilitar el procés lògic-matemàtic.

L’adquisició de continguts lògics-matemàtics és facilitat per la realització d’algunes accions o mecanismes:

La manipulació:s’inicia molt aviat i és la font de tot coneixement dels objectes i les realitats externes observables, per met accedir a:

*El coneixement físic: permet captar la realitat externa observable.

*El coneixement lògic-matemàtic: consisteix en les relacions que s’estableixen entre els objectes. (classificar)correspondència.

L’infant exercita la manipulació mitjançant l’activitat lúdica i acostuma a seguir una seqüència:

*Primer és amb el denominat joc explorador, amb el que interpreta la informació sensorial.

*Després amb el joc experimental, amb què estableix relacions.

*Més tard comença el joc de precisió, el qual exigeix una habilitat manual.

*Per acabar, s’arriba al joc creatiu i constructiu.

La imitació: permet passar de conductes motores a conceptes simbòlics. L’infant intenta reproduir o fer el que veu o ha vist, aquesta acció compren:

*Imitació immediata i present.

*Imitació diferida i representada mentalment.

Aquest tipus d’acció l’aproxima a l’experimentació.

La classificació:és un instrument intel·lectual que, de  forma espontània, permet a l’infant organitzar la realitat circumdant. D’aquesta manera pot ordenar segons les seves semblances i diferenciar-los i reconèixer-los com a similars sense ser idèntics. Aquesta activitat porta a l’infant a abandonar la centració d’una característica d’un objecte i considerant-lo des de diversos atributs, això li permetrà establir relacions de tipus operatiu.  La representació: aproxima a l’infant a la diferència i la coordinació entre el significat i el significant, es adir entre la realitat i el valor arbitrari. Seqüència de la representació:

*En un principi, apareix un símbol, al qual s’assigna un valor o una relació subjectiva amb la realitat que representa.

*Més tard, apareix el signe el valor del qual és arbitrari i convencional, a partir d’aquest moment es pot iniciar el coneixement dels nombres naturals.

Aproximació a conceptes lògics-matemàtics a l’escola infantil.

Són les nocions espacials, temporals, de forma, de nombre, d’ordre i mesura. Aquests conceptes proporcionen el marc de referència coherent del nostre món normal del pensament mitjançant el qual ordenem i interpretem un sèrie de successions, d’impressions i d’expressions que es presenten en el nostre entorn (qualitats: quantitat, espai i temps).

Relacions operacionals.

Agrupacions:

*Agrupacions per qualitats o atributs:

*Primer els agrupa de manera espontània. Seguint el criteri de màxima similitud, color, forma, etc.

*Més tard serà capaç de mantenir el criteri i organitzar tot el material a partir d’un mateix criteri.

*Finalment, fa agrupacions seguint una consigna que se li indiqui.

*Als 3 anys podrà començar a manejar agrupacions amb dues variables.

El procés d’agrupació es podrà realitzar en una direcció doble:

*Es parteix d’una característica, a partir de la qual es forma un conjunt.

*Es parteix d’una agrupació d’objectes, a partir d ela qual s’indica la característica que tenen en comú.

*Agrupacions per relacions quantitatives:

*Es poden establir relacions segons la similitud o la diferència quantitativa.

*Després es tracta d’ordenar segons la quantitat de més a menys.

*El pas següent consisteix a verbalitzar les relacions establertes, denominar-les correctament i evocar-les posteriorment a través d’activitats.

*Més endavant podran fer les mateixes activitats amb les conceptes de mesura, establint relacions d’equivalència. (pesos longitud o volums) (superfície).

Els blocs lògics:material ideat per Deines, es tracta d’un conjunt de peces que es caracteritza per presentar unes qualitats, de manera que els diferents atributs o variants de cadascuna d’aquestes qualitats es combinen de totes les maneres possibles:

*Hi ha tres colors: blau grog i vermell.

*Hi ha quatre formes: triangle, quadrat, rectangle i cercle.

*Hi ha dues mesures: gran i petit.

*Hi ha dos gruixos: gruixut i prim.

Les possibilitat de combinació són 48, els blocs contenen 48 peces, i serà un material lògic si compleix dues condicions:

*Que hi hagi totes les combinacions possibles de qualitat.

*Que no hi hagi cap peça repetida.

Recursos per treballar la lògica matemàtica.

Estratègies metodològiques:malgrat que hi ha activitats més específiques, sobretot a partir de 3 anys, la millor manera d’aproximar-se a aquest llenguatge i aquests continguts é la globalitzada, és adir la que es treballa conjuntament amb els altres contingut, llenguatge i àrees. La millor manera d’aproximar-se als continguts és a través d’una perspectiva globalitzadora.

És a partir de les diferents activitats que es plantegen a l’escola, tant les rutinàries com les lliures o les dirigides.

Dels 0 al 3 anys les matemàtiques s’han d’entendre des del punt de vista sensorial i motor.

Dels 3 als 6 anys la percepció sensorial i motora continua, i apareix la capacitat de posar atenció a dues activitats mentals a l’hora.

Els materials:al mercat hi ah una gran quantitat i varietat de jocs i joguines que pretenen treballar la lògica matemàtica, amés l’educador pot suggerir altres amb elements i els objectes més propers als infants.

*Dels 6 a 12 mesos: estimular la coordinació òcul-manual a través dels dos sentits percebre qualitats. Pot fer servir peces de construcció per apilar, picar, llançar, peces grans de plàstic semidur o de fusta amb les puntes arrodonides.

*Dels 12 als 18 mesos: per desenvolupar la creativitat, la lògica i la motricitat fina, s’han d’introduir figures geomètriques (quadrat, cercle i triangle).pilotes, taronges, peixos o engranatge.

*Dels 18 als 24 mesos: fer sevir encaixos per treballar la grandària, les formes geomètriques, els diàmetres, la memòria i la concentració, es pot fer servir plastilina, plàstic i fusta; primer encaixos, trencaclosques d’escuma – material plàstic, flexible, irrompible i rentable-, etc. Les peces dels jocs de muntatge poden començar a ser més petites.

*Dels 24 als 36 mesos: treballar la concentració, la lògica, la coordinació motriu, l’habilitat, la imaginació- col·leccions d’elements-, la classificació per colors, la mesura –gran, petit-llarg, curt-, el pes, les seriacions, les quantificadors bàsics –molts, pocs-, l’orientació espacial dins, fora-, damunt sota-, les formes geomètriques.

*A partir dels 36 mesos: els mateixos conceptes, aprofundint en la reflexió i l’atenció i la lògica amb jocs de societat.

Paper de l’educador:peça angular en l’adquisició dels continguts logicomatemàtics.

Requisits previs:

*Coneixements bàsics / domini d’unes tècniques q hagi experimentat.

*Q el nen segueixi un procés d’acord amb els progressos de la seva intel·ligència.

*Conèixer les possibilitats de desenvolupament q té cada infant.

*Tenir capacitat per observar les reaccions dels nens per rectificar / aprofitar les situacions q puguin motivar un diàleg.

*Acceptar q els nens cometin errors en el procés d’assimilació.

Metodologia a l’aula:

*Potenciar el desenvolupament de l’autocorrecció i l’autonomia per mitjà de preguntes com , explica: k has fet? Com ho saps? Per què?

*En el desenvolupament de l’autocorrecció, es desenvolupa l’autonomia dels infants.

*Aconseguir k els aprenentatges sorgeixin de les necessitats i els interessos dels nens.

*Acompanyar a l’alumne/a en el procés cap al raonament.

*Material de joc amb contingut matemàtic.

*Activitats interessants.

*Procurar facilitar k les experiències del nen/a esdevinguin instruments k ajudin a estructurar el pensament logicomatemàtic.

*Facilitar un hàbits de treball (autonomia en el treball, ús i respecte pel material i treball de l’atenció / escolta.).

*Convé educar amb l’actitud, planificant les activitats i el material.

*Crear un ambient favorable k convidi a l’acció per a l’aprenentatge, mantenint una actitud afectiva, de disponibilitat i respecte.