Coneixement

ACTIVITATS DE SÍNTESI

 

3. Fer una taula comparativa amb mite, coneixement ordinari, filosofia i ciència.

Coneixement ordinari Mite Filosofia Ciència És espontani i poc elaborat És producte de la imaginació És elaborat És molt elaborat Es fonamenta en un conjunt de creences Es fonamenta en un conjunt de creences Es fonamenta en la raó Es fonamenta en la raó i l’experiència (mètode hipotètic o deductiu) És pràctic i funcional Proporciona una explicació senzilla i tranquil·litzadora És pràctic i crític (aclareix dubtes i fa preguntes) És útil i funcional Ens permet fer coses sense poder justificar-les racionalment És irracional i dóna respostes arbitràries, és a dir, sense cap odre ni possibilitat de preveure-les És racional i dóna respostes necessàries És racional i dóna respostes necessàries, és a dir, amb lleis, ordre i previsibilitat És limitat, subjectiu i poc rigorós Explica fenòmens naturals a través d’éssers mitològics El seu objecte d’estudi és il·limitat. És una reconstrucció del món, inacabada i limitada. Predomina en les societats pocs desenvolupades Predominava en el passat És fruit de la pròpia naturalesa humana. Predomina en les societats desenvolupades

1. Diferència entre opinió, creença, conixement i saber.

Primer de tot cal diferenciar entre creença i coneixement o saber, ja que l’opinió està entre aquests dos. Podem dir, doncs, que el coneixement és aquella informació o idea que ens arriba i ens fem nostra, aquella informació que ha de ser veritat, objectiva i que hem de justificar amb raons racionals que no es contradiguin mai amb d’altres. El coneixement, per tant, demana seguretat, objectivitat i veracitat, igual que el saber. Aquests dos es diferencien perquè el saber és més profund i actiu, a diferència del coneixement, que és més passiu, superficial i poc profund. En canvi, la creença és també una informació o idea, una manera d’expressar emocions i valoracions, però que no té perquè ser veritat, per tant, tampoc cal que es justifiqui racionalment. Podem dir, doncs, que la creença es tracta tan sols d’un “desig”. Per últim, l’opinió està entre el coneixement i la creença, ja que opinar significa creure, sense saber si és veritat, però en aquest cas racionalment i aportant raons. Opinar és una manera d’expressar pensaments o creences d’una manera racional, per tant, com més raons s’aporten, més pròxim és al coneixement. En definitiva, la creença i l’opinió són subjectives, ja que no tenen perquè ser veritat, en canvi, el coneixement i el saber són objectius.

4. Indica a quines actituds davant la possibilitat de coneixement pertanyen les frases següents:

Perspectivisme: Tot és segons el color del cristall amb què es mira.

Dogmatisme: El nostre enteniment pot conèixer l’essència immutable de les coses, i d’aquesta manera conèixer veritats eternes i absolutes.

 Relativisme: Això que dius és veritat aquí, però en altres cultures seria inacceptable.

Escepticisme: “No existeix res. Si existeix alguna cosa, no la podem conèixer. Suposant que existís alguna cosa i la poguéssim conèixer, no la podríem comunicar” (Gòrgies)

Criticisme: No podem acceptar sense més ni més el que hem après dels nostres avis. Hem de ser crítics, per tal d’ampliar així el nostre coneixement.