Els visigots

EL REGNE VISIGOT.INTRODUCCIÓ (418-507)A partir de l’any 409 els pobles germanics penetraren a la península, deixant lliure la Tarraconense, a on precisament s'instal•laran els visigots, l'any 415, mantenint contacte amb la resta del poble instal•lat a la Gàl•lia. Es va intentar consolidar la monarquia en front de la noblesa, estructurant-la damunt la base de les institucions romanes, a aquest fet varen contribuir els èxits militars dels reis i la implantació d’un sistema de successió hereditari que es va donar de fet des de Teodoric I. La figura més important de regne de Tolosa va ser Euric (466-484), que es va apoderar de diversos territoris de les Gàl•lies lluitant contra els francs i saxons, i Hispania, excepte Gallaecia. La capital del regne visigot es va instal•lar a Tolosa, després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident el 476. El 418 s’havia signat amb Roma un “foedus” (terres a canvi de defensar l’Imperi), legalitzant la seva situació i d'aquesta manera Roma s'assegurava un aliat per lluitar contra els altres pobles i evitava que els visigots intentassin controlar les rutes marítimes que eren vitals per als romans, però fracassaren. Els vàndals es varen anar cap al nord d'Àfrica, els sueus es varen recluir a Gallaecia, la península es va anar ruralitzant i com que només les ciutats  i comunicacions asseguren una dominació real del territori, no ho varen aconsseguir. Conseqüències:•prolongació i enfortiment de la situació econòmica i social de finals de l'Imperi que desembocarà en el règimen senyorial.•Manca de capacitat dels pobles germànics per reconstruir el govern de Roma en el seu profit.•Aparició i consolidació de l'Església(evangelització). Exceptuant als visigots, la resta de pobles pareixien més grups de bandolers que saquejaven els territoris invadits. Des del 415 al 507 la intervenció dels visigots a la península es limita a auxiliar a l'Imperi, però a partir de la victòria damunt els sueus l'any 456, volen establir-se pacíficament a la península. El 475, Euric romp el vell “foedus”, els 476, Ròmul Augústul es destronat i la península es transforma en un Estat independent (encara que ja ho era de fet). Es va donar un enfrontament entre els visigots galoromans de Clodoveu ( catòlics ) i els visigots hispanoromans d’Alaric (arrians). Després de la Batalla de Vouillé, 507dC., desapareix el Regne de Tolosa (Gàl•lia ) i aquests entren decididament a la península, retenint de França només una petita part del territori sudoriental (Septimania). REGNE DE TOLEDO (507-711). Sota el regnat d’Atanagild, que va establir la capital del regne a Toledo, es varen instal•lar els bizantins al llevant peninsular i no varen ser expulsat fins al regnat de Suintila, el 625. Leovigild va consolidar l’Estat visigot, incorporant el regne sueu i els territoris càntabres, el seu successor Recared es va convertir al catolicisme en el III Concili de Toledo. Recesvint, cap al 654, va promulgar el Liber Iudiciorum. Els Concilis de Toledo es varen convertir en la força principal de l’Estat, com a conseqüència de l’afebliment de la monarquia. La població visigoda ascendia a a un 100.000 habitants (2%), mentre que els hispanoromans eren 4 milions. Es varen establir al centre de la meseta perquè al llarg dels segles IV i V aquí s’havia traslladat el centre vital d'Hispània basat en els latifundis i la subjecció d’un pagès al senyor i a més des d’aquí podien fer front a vascons, sueus i francs, però mancaven d’un plantejament de dominació global de la península. Al segle III dC. ja havia començat un procés de ruralització, els petits pobles floreixen i només Toledo, Còrdoba i Saragossa subsisteixen. L’esperança de vida era molt curta ( fam i pesta ) i la població no va progressar. Vivien al límit de la subsistència i entre el 500 i el 700 trobem els mateixos 4 milions de feia 300 anys. ECONOMIA: En agricultura, comerç i indústria, els segles VI i VII dC. seran una prolongació directa dels darrers temps de l’Imperi Romà. Només l’agricultura manté la seva importància. Característiques:1.progrés de la gran propietat com a unitat de producció.2.enrariment del comerç interior i afebliment de l’exterior.3.degradació del gust i del nivell de consum.4.escassetat de circulació monetària ( el tremise pesa la 3ª part del sou constantinià ).Periodització:1.490-554 dC. Tendència hispanoromana a abandonar les ciutats, instalant-se al camp, reforçat pels visigots que són d’economia rural. El comerç cau. 2.554-628 dC. Presència de bizantins al sud que reactiva el comerç, quan aquests són expulsats, el comerç cau i el procés de ruralització s’accentua amb un desplaçament del pes de l’estat cap a l’interior.3.628-680 dC. , la presència bizantina a l’altra banda de l’estret permet que l’afebliment fos progressiu i encara es recuperàs cap al 680.4.A partir del 680 dC. la decadència és pronunciada ( pesta, plagues de llagosta ) per tant important descens demogràfic.

SOCIETAT:Es passa d’una societat esclavista a una societat feudal, amb una minoria amb riquesa i poder i una majoria afeblida. La desaparició del dret públic romà deixa un clima d’arbitrarietat i injustícia, molt opressiu. La sortida és basar-se en solidaritats personals de relacions privades. Al llarg del segle V, el petit propietari entregarà terres i llibertat a qui pugui garantir la seva seguretat. El gran propietari consolidarà la seva situació de gran posseïdor de terres i homes i s’apropia de privilegis fiscals i judicials. El senyor crearà el seu propi exèrcit per complir amb la garantia. Els petits pobles floreixen, s’afebleix l’esclavitud ( pel cristianisme i per la seva minva ). Dins aquest procés s’inserta la població visigoda i es fusiona a tres nivells:1.interpenetració horitzontal entre estrats iguals. 2.comparteixen un espai i circuits comercials.3.identificació del poble visigot amb tot el territori.Com a conseqüència es suprimeix la prohibició de matrimonis mixtes (Leovigild), els visigots es converteixen al catolicisme (Recared), s’igualen els estatuts: Liber Iudiciorum (Recesvint). Al llarg dels segles VI i VII es produeix una institucionalització. El pacte entre senyor i encomanat es transforma en vincle vitalici i després hereditari. El compromís de manutenció canvia i el senyor entrega unes terres perquè el serf es procuri el menjar i pugui atendre els compromisos militars cap al seu senyor ( El feudalisme està a les portes ). Existeixen en aquests moments diferències molt grans entre rics ( noblesa i clero ) i pobres ( petits propietaris lliures, colons, lliberts i serfs). Dins aquest panorama és on l’església es consolida amb el poder de l’estat (589), ens trobem amb revoltes pageses, moviments bagaudes, correries dels vascons, pervivències priscil•lianistes, etc. A més els jueus són perseguits i exclosos de la societat ( els nous catòlics conversos volien la unificació religiosa de l’estat  i els bens jueus per minvar la crisi econòmica ). Tot això es fonamenta en la família, que el dret canònic estipula: repressió de l’incest, prohibició del divorci i separació voluntària i repulsa del concubinat. Els rics encomanen l’educació de la seva prole a l’església.POLÍTICA:Principals institucions de govern:Leovigild, entre els anys 569 i 586, va ser un autèntic artífex de la unitat política de la península. Posteriorment varen ser clau dos fets:•Conversió al cristianisme de Recared i el poble visigot en el III Concili de Toledo ( 589 )•Publicació per Recesvint del Liber Iudiciorum o Fuero Juzgo en el 654.  L’organització política es basava en el dret germànic, amb una Assemblea d’homes lliures en la qual residia el poder del regne, que era conferit a un rei ( monarquia electiva ). Els reis visigots varen intentar modificar-la, incorporant l’absolutisme romà al seu govern, però mai varen aconseguir establir una monarquia estable, amb un poder real fort i basada en el dret d’herència. La inestabilitat política va ser clau per entendre el seu esfondrament després de la invasió musulmana. Els reis varen conservar una comitiva de clients que els acompanyaven jurant-los fidelitat i rebent a canvi protecció i menjar. Els poders del rei eren amplis: jutge suprem, cap de l’exèrcit, legislador, encarregat de la guerra i de la pau..., però en la pràctica governava amb l’ajuda del Officium Palatinum, en el qual intervenien dos òrgans de gestió: l’Aula Regia o Consell del Rei i els Concilis de Toledo, que varen col•laborar amb els reis en tasques legislatives i assumptes de govern.  Entre el 476 i el 711 es desenvolupen tres processos simultanis:a)Identificació del poble visigot amb el territori peninsular..b)Escalada de la noblesa territorial cap a la conquesta del control de l’estat.c)Feudalització progressiva de la societat. (a)Des de l’abandonament de les Gal•lies , per la pressió franca fins al triomf de Leovigid front els sueus i la seva extinció el 585, les fronteres marcades i aconssegides coincideixen amb les d'Hispània romana, exceptuant l’àrea basco-càntabra, a on es situa un limes. Es substitueix el vell consell per un consell god amb caràcter consultiu (Officium Palatinum) i s’ordena el territori en circumscripcions governades per ducs. Una nova circumscripció administrativa més acord amb a realitat, és el “territori”, regit per un comte, sotmès a inspecció pel duc de la província.(b)586-681, conversió al catolicisme de Recared, per la necessitat unificadora del Regne Visigot ( 589, III Concili de Toledo ). L’església participarà a partir d'ara a través dels concilis, en els assumptes públics, i els seus interessos coincidiran amb els de la noblesa, decidint en molts de casos inclós, qui seria rei, perquè aquest ha de regnar amb rectitud i al servei de l’església. ( ex. Deposició de Suintila i entronització de Sisenand, el 631, pas de poder de Xindasvint a Recesvint, el seu fill, 649 i 653, i conjura per obligar a Wamba a deixar el tró a Ervigi, 680 )(c)Entre els anys 681 i 711, es produeix el triomf de la noblesa amb la feudalització de l'Estat. Característiques:•Tendència a una economia natural amb preponderància de grans propietats autosuficients amb una moneda molt forta d'or.•Confusió entre propietat i autoritat, així els alts funcionaris es converteixen en propietaris.•Confusió entre funció militar i fiscal, pública i privada, en mans dels grans propietaris.•Minva progressiva dels bens públics dels reis que contraresten obligant als nobles a contribuir amb l’exèrcit, el poder quedava centralitzat en mans del rei.La noblesa, que s’havia fet amb el poder l’any 680, no el pensava deixar i al XIII Concili de Toledo consagra el seu domini  mitjançant unes lleis que garantien els seus drets. Ervigi, revisa el Liber Iudiciorum, canviant la seva orientació i sentit. Ens trobam així davant una situació de ruïna de l'Estat ( males collites i fam, pesta ). La noblesa intenta mantenir el major nombre de serfs refusant manumitir-los i penalitzant fortament les fugides, consagració de la diferència abismal entre rics i  pobres i enfrontaments entre nobles per aconseguir més riquesa i poder. Davant aquesta situació els musulmans entren a la península i al Guadalete, l’any 711 aconsegueixen véncer un dels molts de poders en que estava dividit el regne.ESGLÉSIA: Entre el 410 i el 711.A partir de l'Edicte de Tesalònica, 380, l'Església va desenvolupant-se en paral•lel a la minoria nobiliària hispanoromana, amb la qual s’identifica la jerarquia eclesiàstica. Fets importants:•decau la vida ciutadana•es substitueix el vell vincle públic ( ciutadà-Estat ), pel vincle privat (senyor-serf )•ascens de l’església, des de la persecució de Dioclecià fins a l'Edicte de Tesalònica i finalment com a organitzadora de l’imperi. A partir d’ara l’església es dedicarà a evangelitzar el medi rural, crear esglésies pròpies a les grans propietats i configuració d'una jerarquia eclesiàstica que agafa competències administratives i un extens patrimoni territorial. (Concilis de Toledo). El procés de fundació d’esglésies pròpies va anar enfortint-se ( els nobles tenien la seva pròpia capella ) al llarg dels segles VI i VII, i per tant independitzant-se del presbiteri urbà ( els bisbes anaren perdent influència). A la vegada apareix el monacat. Quan arribaren els visigots, la jerarquia eclesiàstica es va esforçar en absorvir la minoria arriana ( que no volien perdre la religió perquè la consideraven la seva identitat de poble ). Els instruments per aconseguir-ho varen ser: literatura propagandística antiarriana i ensenyança de les escoles episcopals. El conflicte es va resoldre amb Recared, que al III Concili de Toledo, proclama la conversió del poble god al catolicisme. Eren motius més de caire polític que religiós. Així va aparèixer una vertadera església nacional, al marge de l’imperi d’orient i Roma. El cap del moviment va ser Sant Isidor que va redactar una legislació canònica,essent més important fixar unes obligacions que adoctrinar, mitjançant pràctiques personals com el baptisme, penitència,etc. Respecte a l’organització monàstica, es duu a terme el pacte, un contracte mitjançant el qual un nombre de persones es comprometen a viure conventualment sota l’autoritat d’un abat.Mesures dels concilis a partir del 633:-vigorització i delimitació de les sis províncies metropolitanes i les seves 78 diòcesis.-Enfortiment de l’autoritat dels metropolitans davant els seus bisbes.-Ascens del bisbe de Toledo com a cap de tota l’església espanyola-Insistència de mantenir viva tota la unitat dels fidels sota una sola llei canònica i una única litúrgia.Tot això, per la manca de comunicacions amb Roma, dona la sensació d’una església hispanogoda tancada en si mateixa.Unificació social, cultural, jurídica i religiosa:Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 572 a 586, va revisar el Codi d'Euric (dret visigot), mentre els romans van seguir regint-se pel Breviari d'Alaric. No es conserva cap exemplar del Codi, però tres-centes vint-i-quatre lleis es van incloure després en el Codi de Recesvint (cap al 654), que va unificar els dos codis en un únic codi: el Liber Iudiciorum.Leovigild va lluitar per la unificació política i territorial:-Canvia la llei que prohibia els matrimonis mixtes.-Conquesta de territoris: regne sueu, pacificació dels àsturs, càntabres i vascons, ocupació parcial del territori ocupat per bizantins.La unificació religiosa arribarà de la ma de Recared (586-601) l’any 589 amb la seva conversió al cristianisme i la de tot el poble god ( III Concili de Toledo ).Unificació legislativa per Recesvint, amb el Liber Iudiciorum.Les causes de la fi del regne hispano-visigot:Els conflictes entre dos bàndols nobiliaris ( Don Rodrigo, rei electe i Vitiza, rei anterior que a la seva mort va deixar la monarquia als seus fills, hereditària ). Don Julian, noble visigot que recolza als fills de Vitiza demana ajuda als berbers islamitzats del nord d’Àfrica que creuen l’estret l’any 711 sota les ordres de Tariq ibn Ziyad, que no va lluitar només per derrocar a don Rodrigo, sinó també amb els seus ulls posats en les riqueses d’Hispània i com a continuació de l’expansió islàmica que havia començat feia 80 anys des de  la península aràbiga.