Gèneres Literaris: Poesia, Teatre i Assaig

Els Gèneres Poètics

Es basen en l'expressió de la intimitat de l'autor, escrits en vers o en un llenguatge especialment elaborat: el llenguatge poètic. Grau d'elaboració alt. Intenció estètica: es tradueix en el recurs a procediments establerts per la tradició i són objecte de revisió constant. Entre aquests recursos: mètrica i ús de figures retòriques. Gran diversitat de gèneres poètics al llarg de la història, i per tant, hi ha diverses classificacions: segons el tema, segons la forma d'expressió i segons l'àmbit literari.

Segons el tema, la intenció i el to:

• Poesia èpica: narració de gestes d'un heroi o exaltació dels valors d'un poble o nació.
• Poesia lírica: expressa pensaments, sentiments i emocions de l'autor en temes com l'amor, la natura, el temps, el paisatge, la religió...
• Poesia satírica: crítica de comportaments de certs individus o grups socials en forma burlesca, sarcàstica o caricaturesca.

Segons la forma d'expressió:

• Poesia en vers: forma més tradicional, mètrica com a recurs (quantitat sil·làbica dels versos, rima) sovint cantada i acompanyada de música.
• Poesia en prosa: forma contemporània, utilitza la prosa amb un plantejament poètic, la dota de ritme i un alt grau d'elaboració retòrica.
• Poesia visual: forma contemporània que combina text i imatge; destaquen els cal·ligrames (els versos fan un dibuix al·lusiu al tema) i els poemes visuals, en els quals el text i la imatge s'integren gràficament.

Segons l'àmbit literari:

Segons l'àmbit literari de creació i difusió, diferenciem:

• Poesia popular: peces anònimes amb moltes versions, transmeses de generació en generació oralment. La majoria de textos daten del segle XVI, però no van ser recollits per escrit i de manera sistemàtica fins al segle XIX amb el desenvolupament de la filologia i l'estudi del folklore. Versos d'art menor, amb tornada, rima consonant o assonant segons els casos, temàtica de devoció religiosa, feines i oficis tradicionals, moments concrets del calendari anual, plantejaments jocosos... Exemple: els goigs que se solen cantar a la Mare de Déu.
• Poesia culta: autor conegut, patrons temàtics i compositius que evolucionen al llarg de la història. Grau d'elaboració superior a la popular. En l'època dels trobadors, a l'edat mitjana, gèneres com la cançó o el sirventès es difonien a les corts amb música, amb codificats: el primer de tema amorós i to líric, el segon de tema polític o moral i to polèmic o satíric. A partir de l'edat moderna, nous gèneres cultes, adaptació dels populars, com Salvador Espriu fa amb el romanç que introdueix a l'entreacte de Primera història d'Esther. També gèneres associats a una estructura mètrica determinada, com el sonet, format per dos quartets i dos tercets de versos generalment decasíl·labs i que presenten rima consonant.

El Teatre com a Espectacle

Muntatge teatral: espectacle en el qual intervé el director, encarregat d'orientar i coordinar el treball de tota la companyia teatral (especialment els actors), els actors i actrius, professionals que representen l'obra, i l'escenògraf, encarregat de coordinar els treballs en relació amb el vestuari, el maquillatge, el pentinat, la utilització de màscares, la decoració de l'espai, l'attrezzo o objectes complementaris de la representació, la luminotècnia, la música, els efectes especials... Aquests professionals es poden agrupar en companyies teatrals o col·laborar en el muntatge d'un espectacle concret. Pel que fa a l'espai teatral, les possibilitats són diverses, i condicionen la comunicació entre actors i públic. Espais més habituals: teatre grec: espai obert amb grades semicirculars; teatre a la italiana, local tancat amb butaques encarades a un escenari elevat i un teló, cal distingir localitats de platea, llotges i pisos; altres possibilitats, a mig camí dels anteriors, disposició en grada de localitats en un espai tancat a tres o quatre bandes de l'escenari o totalment diferent, com el cas de l'actuació al carrer o en forma de cercavila. Text: pot ser més o menys important, en algunes obres es limita a un guió a partir del qual els actors improvisen, tot i que des del punt de vista dels estudis literaris, es dona més importància a obres basades en un text elaborat amb una atenció estètica pròpia dels textos literaris i que és l'eix central de la presentació.

El Text Teatral

Característiques dels diferents gèneres teatrals:

• Dramatis personae o llista dels personatges que intervindran en l'acció, en cada obra es concreta el repartiment, en el qual consten els noms dels actors que representen els diferents personatges.
• Estructura en actes i escenes: o bé en col·lecció de quadres o escenes d'un acte únic, l'acte és una part del desenvolupament de la història i entre acte i acte es marca una transició, amb la baixada del teló. Els actes es divideixen en escenes, cada escena es caracteritza per la presència sobre l'escenari d'un o diversos personatges. Es canvia d'escena quan entra o surt algun personatge i varia el grup dels que actuen en aquell moment.
• Distinció tipogràfica dels diferents elements del text dramàtic: lletra rodona per a les paraules dels personatges, majúscules o versaletes per indicar el nom del personatge que intervé en cada moment i lletra cursiva per a les acotacions. A l'acotació inicial es descriu l'ambientació general, a les acotacions que es van intercalant al llarg del text s'informa dels gestos, moviments o actituds del personatge que parla, o bé de l'entrada o sortida d'escena.

Altres Gèneres Dramàtics

A més d'aquests tres grans gèneres, n'hi ha d'altres, i en destaquen:

• Teatre religiós: arrel medieval, inclou els cicles de Nadal, Pasqua, hagiogràfic i l'Assumpció de Maria.
• Teatre profà: d'arrel medieval, inclou representacions i danses centrades en el tema de la mort.
• Farsa: composició breu de caràcter còmic i estructura esquemàtica.
• Sainet: peça breu de caràcter còmic i costumista molt popular al segle XIX i principis del XX.
• Poema dramàtic: obra de teatre en vers, creació de Josep Maria de Sagarra.

Els Gèneres Assagístics

Permeten l'expressió de reflexions de l'autor sobre temes d'interès moral, històric, filosòfic, social, artístic, literari, científic o humà en general. Des del punt de vista formal, inclou la dissertació sistemàtica, el recull d'articles, cartes, la divagació, el col·loqui... Els principals gèneres són:

• Assaig: l'autor reflexiona de manera lliure, sense pretendre ser exhaustiu ni sovint sistemàtic, sobre els temes dels àmbits esmentats, però sí que sol haver-hi una voluntat moralitzadora, almenys en l'intent d'aprofundir en la interpretació dels fets humans i valorar-los.
• Diari o dietari: l'autor escriu les seves impressions sobre temes, fets individuals o col·lectius, persones, lectures... cada dia, les dates d'inici i acabament són arbitràries.
• Memòries: l'escriptor evoca fets viscuts al llarg de la vida o d'una etapa, llibres de maduresa, interessa la precisió dels fets, i la manera com són viscuts i el record que transmet l'autor.
• Retrat: centrat en un personatge notable de la vida social o cultural per fer-ne un perfil biogràfic i una interpretació de la seva persona.
• Llibre de viatges: evocació de paisatges i vivències que un determinat viatge produeix a l'autor, intenció interpretativa o subjectiva, no informativa.
• Epistolari o correspondència: resultat de recollir el conjunt de cartes escrites per un autor, el resultat final sol ser una valuosa col·lecció d'informació sobre el mateix autor, els seus corresponsals i la vida literària en general de la seva època, s'hi troben reflectits temes com la intenció en el procés d'elaboració, la recepció de les obres.
• Periodisme literari: gèneres periodístics d'opinió: article de fons, crònica, reportatge..., es poden considerar assagístics, si a més, en l'actualitat, els crítics aprofundeixen en la interpretació dels fets humans i estan redactats en un estil propi que és identificable com a expressió d'una persona creadora.