Modernisme català: definició, corrents i etapes

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,37 KB

Definició del modernisme

El modernisme és un moviment cultural que va sorgir a cavall dels segles XIX i XX a Catalunya. Pretenia apropar Catalunya a Europa amb la intenció de transformar la cultura tradicional catalana, que estava anclada al romanticisme, i es contraposa a aquest en favor d'una cultura més moderna i d'idees renovadores, noves de la Renaixença. Els seus principals impulsors foren els fills de la burgesia.

Es contraposa al Romanticisme

Es contraposa al Romanticisme amb idees renovadores front a les idees tradicionalistes del Romanticisme, seguint el model de països més desenvolupats i intentant modernitzar la llengua catalana.

Dues tendències que sorgeixen

Vitalisme

Influit per Friedrich Nietzsche (filòsof). Utilitza la vida com a font profunda d'on sorgeix tot. Vol canviar la societat. A Catalunya topa amb el regeneracionisme, que sorgeix com a insatisfacció del sistema polític espanyol després de les pèrdues de les colònies espanyoles.

Simbolisme

El simbolisme és un corrent literari que va néixer al segle XIX a mans de poetes francesos com ara Baudelaire o Rimbaud, i es caracteritza perquè considera que el món real no és sinó el reflex d'una realitat que el transcedeix. Els seus seguidors fan obres en les que busquen una bellesa mitjançant els símbols. Va influir sobretot en la narrativa i en el teatre. El seu representant més important va ser Santiago Rusiñol.

Etapes i revistes

Etapes:

  1. 1ª: 1892 sorgeix el modernisme a partir de la revista L'Avenç i les festes modernistes de Sitges. L'Avenç (1881) fou iniciada per Valentí Almirall. Jaume Brossa publica un manifest modernista ('Viure del passat'). L'objectiu és fer literatura moderna a Catalunya. Aposta per la modernització de la llengua i defensa la parla col·loquial. Pompeu Fabra inicià una campanya de reforma lingüística. Festes modernistes de Sitges: Santiago Rusiñol promogué la 1ª festa (1892); la culminació es va aconseguir amb la 2ª festa. Les festes eren exposicions pictòriques i vetllades literàries.
  2. 2ª: TERCERA FESTA MOD.: Inclinació decadentista. Rusiñol pronuncià un discurs on defensa la concepció de l'art com a religió.
  3. 4ª FESTA MOD.: S'inaugurà Els Quatre Gats, cerveseria que es converteix en nucli del modernisme barceloní.
  4. 3ª: Sorgeix la Revista Catalonia: té tendència vitalista i critica el decadentisme. Plega, però torna a sorgir com a revista catalanista, oblidant-se del modernisme, engolit pel catalanisme polític.
  5. 4ª: REVISTA JOVENTUD (1900): representa un retorn als inicis del modernisme.
  6. EL POBLE CATALÀ (1904): intenta reconstruir un front modernista homogeni.
  7. CATALUNYA: revista d'universitaris catòlics, dirigida per Josep Carner, gran poeta del Noucentisme.

Per això, a partir de 1906 es considera que acaba el moviment modernista; el Noucentisme neix amb força.