Català T-7

Enviado por Shady y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,38 KB

 

Els dialectes geogràfics:els dialectes nord-occidental i vlencià frmen el bloc occidental.Els dialectes septentrional(rossellonès),cntral,balear i alguerès frmen el bloc oriental.La característica principal q diferència els parlans d'1 bloc dialectal dls parlars d l'ltre bloc és la mnera d prnunciar les vcals àtones.El diccionari bilingüe ens prmet traduir d mnera adequada els diversos sntits d les paraules i les xpressions d'1a llngua a 1a altra.Les preposicions son paraules invariables(tnen 1a unica forma) q es fan srvir x enllaçar 1a praula(nrmalmen 1 vrb o 1 nom) am el seu cmplemen(q es el q va introduït x la prposicio).En una relació prpositiva i a 1 elemen dominan i 1 elemen subordinat q fa d complemen.Les prposicions a,de i per es cntrauen am l'rticle masculí: a+el/els = al/als, de+el/els = del/dels, per+el/els = pel/pels El sntagma introduït x 1a prposicio s'nomena sntagma prposicional (SPrep).Ls prposicions fbles son a, en, amb, de, per i la prposicio cmposta x a.Les anomenem fbles pq son monosilabs àtons.Les paraules amb G/J i X/IX: la g d gener i la j d rajar rprsenten el mteix so.En el momen d'scriure cal rcordar aqsta regla: Escrivim g dvan e o i, Escrivim j dvan a, o o u. Rcorda tmb les exepcions + importans: s'scriu j en els grups -jecc- i -ject- (injecció, objecte) i en les paraules jersei,jeure,jeroglífic,jerarquia,majestat... Hi ha mltes praules q prsenten els grups cnsonàntics -tg- o -tj- (metge, platja). Quan les lletres g/j o els grups tg/tj pasen a ocupar l'ultima psicio d'1a praula, es cnverteixen en -ig (-g drrere d'1a i). ex: passejar-passeig, bogeria-boig, dsitjar-desig. La x d xolata i el grup ix d caixa es pronuncien d la mteixa mnera en els dialectes dl bloc oriental: S'scriu x a prncipi d praula i drrere cnsonant. S'scriu ix drrere vcal (pro drrere el diftong au s'scriu no+ x: rauxa, disbauxa). Tmb i a unes quantes praules q s'scriuen am el grup tx (despatxar, esquitxar). Aqstes praules mntenen lsmteixes lltres quan el grup pasa a ocupar l'última psició d la praula. ex: despatxar-despatx, esquitxar-esquitx.