Zones agroclimàtiques i sistemes agraris d'Espanya

Zones agroclimàtiques d'Espanya

Atlàntica

Atlàntica - pluges i clima suau; prats i boscos caducifolis (fusta o ampliació de prats). Policonreu (economia de subsistència), monoconreu (fenc per a farratge) i ramaderia (País Basc, Astúries, Cantàbria: bestiar boví de producció làctia). Minifundista sobretot a Galícia.

Mediterrània

Mediterrània - precipitacions escasses (agricultura de secà: cereals, vinya i oliveres; la trilogia mediterrània). Zones més suaus amb regadius que utilitzen tècniques sofisticades i productes fitosanitaris: hortalisses. Ramaderia (bestiar boví sobretot a Catalunya i bestiar caprí). Estructura agrària: Andalusia amb latifundis; a la resta, explotacions de dimensions mitjanes.

Interior

Interior - a l'estiu temperatures altes i hiverns freds i manca de precipitacions. Cereals amb rotacions de conreu biennals o triennals; el blat és el cereal principal. Les feines del camp estan molt mecanitzades. A les zones de secà predomina el bestiar oví que aprofita els prats.

Muntanya

Muntanya - activitats agropecuàries i silvícoles caracteritzades per l'esglaonament dels usos del sòl segons altitud i insolació. Als vessants més baixos el conreu es fa en feixes. L'explotació forestal es basa en l'aprofitament de faigs i castanyers. Hi ha ramaderia bovina i ovina practicada de forma extensiva. L'estructura agrària la formen petites propietats amb àrees conreades a valls i a peu de muntanya.

Canàries

Canàries - factors físics: l'arxipèlag té un relleu abrupte i el clima és càlid subtropical amb pluviositat escassa; per això es recorre a conreus en bancals artificials. Sistemes agrícoles i ramaders: producte principal: plàtan; en segon lloc, tomàquets d'exportació; després, patates; s'han instal·lat superfícies de conreus protegits amb plàstic. Estructures agràries: en zones amb llarga tradició d'economia de subsistència la propietat és petita i a la costa hi ha propietats extenses destinades a la comercialització.

Conceptes econòmics i agraris

Economia de mercat

Economia de mercat: defineix un sistema econòmic en què les decisions clau (què produir, com produir-ho i per a qui produir-ho) es prenen a través dels preus, és a dir, es regeixen per la llei de l'oferta i la demanda. Pròpia del model capitalista.

Població activa agrària

Població activa agrària: població que treballa en l'agricultura, la ramaderia o l'explotació forestal, juntament amb la que vol treballar en aquest sector, encara que no hagi treballat mai o estigui a l'atur.

Explotació agrària

Explotació agrària: és la unitat econòmica de la qual s'obtenen productes agraris; agrupa parcel·les treballades pel mateix agricultor, amb independència del règim de tinença. A Espanya predominen les petites explotacions al nord, especialment a Galícia, i les grans a Andalusia i la submeseta sud.

Productes fitosanitaris

Productes fitosanitaris: un fitosanitari és un producte destinat a la protecció de conreus. La seva acció permet l'adequat desenvolupament sanitari dels vegetals que es produeixen amb fins alimentaris o industrials.

Agroindústria

Agroindústria: l'agroindústria és l'activitat econòmica que comprèn la producció, industrialització i comercialització de productes agropecuaris, forestals i altres recursos naturals biològics.

Caladors

Caladors: lloc del mar on els pescadors calen les xarxes per la seva riquesa pesquera. El potencial i la qualitat dels caladors depèn de molts factors: clima aquàtic, salinitat, condicions del relleu marí, etc.

Aqüicultura

Aqüicultura: és un sistema de cria i engreix de plantes i d'animals aquàtics que es realitza en instal·lacions especials, anomenades piscifactories, o bé en granges situades en el medi natural. Es practica en aigües dolces i marines. A partir de la dècada dels anys 1990 aquesta pràctica ha constituït el subministrador de peix amb el creixement més ràpid arreu del món.