Zones Agràries, Ramaderia i Pesca a Catalunya i Espanya: Anàlisi i Reptes

Les Zones Agràries de Catalunya

• Zona de muntanya (Pirineus i Prepirineus): Predomina l’activitat ramadera extensiva que pastura als prats. Les explotacions ramaderes dedicades a llet i carn estan estabulades i s’exploten de manera intensiva. A la muntanya, els conreus estan dedicats a la producció de farratges i blat de moro que es destinen a la ramaderia.
• Regió central (fins les planes gironines): Destaca el cereal i el cereal farratger combinats amb la ramaderia intensiva (porquí o boví de carn).
• Zona de Ponent (sud de Catalunya): Conreus llenyosos com la vinya, l’olivera, fruita fresca i seca. Aquesta zona inclou quasi el 70% de terres conreades a Catalunya. Explotacions petites però capitalitzades, organitzades per cooperatives i l’exportació de poma, pera, préssec.

La Ramaderia a Catalunya

Va perdent pes. La ramaderia intensiva porquina va ser el producte més destacat tant en nombre d’animals i explotacions com de productivitat. L’aviram i el boví són molt importants a Catalunya, però l’augment de costos i l’escassa valoració de l’activitat provoquen que els ramaders pleguin. La Política Agrícola Comuna (PAC) controla cada cop menys el procés productiu i de distribució, i són els hipermercats qui controlen els preus i els processos, i les petites explotacions perden capacitat de decisió.

La Pesca a Catalunya

El sector català de pesca té unes 1200 embarcacions amarrades en 19 ports. Una flota petita del litoral fa la pesca de dia per poder mantenir el producte fresc i de qualitat. Es fan subhastes en 19 llotges del litoral català on s’obté el peix fresc. El repte del sector pesquer català és la rendibilitat de l’activitat i la sostenibilitat del recurs que explota. Per aconseguir-ho cal millorar la gestió energètica de la flota, una revaloració del producte autòcton i una actitud responsable.

Activitat Pesquera: Caladors dels Vaixells de Pesca Espanyols

Les plataformes continentals són bons caladors i també les zones amb corrents marins freds rics en plàncton, però són poc aptes a la pesca. La zona de Galícia i Cantàbria té una plataforma exhaurida i la zona de Cadis extensa però empobrida. La flota pesquera espanyola busca caladors rics. A la mar del Nord hi havia flotes d’altura, però la UE ha establert limitacions de captures i temporades de veda. Les aigües de Terranova són freqüentades per vaixells de gran altura, però el Canadà hi imposa restriccions. Els vaixells espanyols pesquen al banc saharià, però degut als conflictes han hagut de signar acords amb el Marroc, Senegal... i s’han buscat noves destinacions en llocs llunyans.

Pesca a Espanya per Regions

• Regió nord-oest (costes gallegues): La més important per la pesca i volum. El port de Vigo és el primer i a la seva rodalia hi ha les principals drassanes de vaixells de pesca, part d’indústria conservera...
• Regió cantàbrica (del riu Eo fins Bidasoa): És la segona en tonatge de pesca desembarcada, com Sant Sebastià, Gijón... i serveixen de base als que pesquen en aigües comunitàries.
• Mediterrània: Ports pesquers poc actius, pobres en pesca, han d’importar peix en època turística.
• Canària: Pesca d’altura, i gran altura en costes africanes, però tenen problemes amb països africans.
• Sud-atlàntica (d’Ayamonte a la Línea de Concepción): Comprèn ports on desembarquen espècies de gran valor econòmic sovint procedent de les costes africanes.

Política Pesquera Comunitària

Amb l’entrada d’Espanya a la CE es va aconseguir un límit de pesca i acord pesquer, però les ajudes van haver d’adoptar un tipus de vaixell més petit i perdre capacitat. Entre 2014-2020 es preveu ajuda econòmica als estats membres en proporció a la importància econòmica del seu sector pesquer, però les ajudes no es poden utilitzar per augmentar la capacitat de pesca perquè la PPC pretén fer una explotació sostenible al medi marí.