La Zona Republicana a la Guerra Civil: Evolució i Vida

Evolució de la Zona Republicana (Resum)

A) Evolució Política Republicana

1. Context Revolucionari i Doble Poder

Existeix un doble poder: legal (govern, Generalitat) i poder popular revolucionari en mans dels sindicats armats (principalment anarquistes). A Catalunya (a proposta de Companys a la CNT) es crea un Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA) que s’ocupa de l’ordre públic, la indústria, etc. S’efectuen col·lectivitzacions i hi ha un procés de violència revolucionària (repressió, assassinats, gran anticlericalisme), i més quan l’exèrcit republicà s’havia llicenciat. Des d'agost del 1936, l’avanç nacional qüestiona la capacitat militar de les milícies.

2. Govern de Concentració Nacional

És presidit per Largo Caballero (PSOE) amb ministres republicans, nacionalistes, del PC i després s’hi incorporen 3 ministres de la CNT. Es pretenia crear una aliança de forces republicanes, reorganitzar l'estat, militaritzar les milícies i guanyar la guerra. Es trasllada el govern a València.

A Catalunya, Tarradellas presideix un govern de coalició entre partits, es dissol el CCMA i els comitès són substituïts per ajuntaments. Es crea una Junta de Seguretat per evitar la violència i es procedeix a militaritzar la milícia.

3. Tensions Republicanes i Fets de Maig

Ja existia la tensió ideològica entre la CNT-POUM (volien fer abans la revolució per aconseguir la guerra) i el sector del PSUC-ERC-UGT (volien guanyar la guerra i després fer les reformes oportunes). La tensió havia augmentat per l’assassinat de Roldán Cortada (PSUC) i esclata amb els Fets de Maig del 1937: es demana a la CNT que ha de desallotjar l’edifici de la Telefònica; davant la negativa, s’inicia l’enfrontament armat que acaba amb més de 500 morts i 1000 ferits.

El govern envia 5000 guàrdies d’assalt per solucionar el conflicte i comportà diverses conseqüències polítiques: suspensió de les competències d’ordre públic a la Generalitat, més importància del PC/PSUC, declivi de la CNT i dissolució del POUM (Andreu Nin és assassinat pels serveis secrets de Stalin); Azaña va destituir Largo Caballero i encarrega el govern a Juan Negrín, que canvia l’orientació política.

4. Govern de Juan Negrín

• Centra l’atenció en la guerra i l’ajuda soviètica (importància del PC).
• Es frenen les col·lectivitzacions.
• L’exèrcit popular substituí les milícies al front d’Aragó (encara sota comandament del POUM i CNT).
• Es busca la centralització política per donar la imatge d’una Espanya republicana sense fissures polítiques i forçar el seu reconeixement mundial com a poder legítim. És per això que el govern es trasllada a Barcelona i assumeix competències de la Generalitat (presidida per Companys, amb una aliança ERC/PSUC): l’ordre públic, proveïment, comerç exterior, la indústria de guerra.

Després de la derrota de Terol i la ruptura del front català, Negrín proposa la pau (13 punts basats en el cessament de la lluita armada i el manteniment de la República) que no és acceptada per Franco. El Pacte de Múnic i l’avanç nacional obliguen a reduir els punts a 3. Però el febrer del 1939, Anglaterra i França reconeixen el govern de Franco i Manuel Azaña dimiteix.

5. Cop d'Estat del Coronel Casado

Cop d’estat i constitució de Juntes de Defensa Nacional per aconseguir una “pau honrosa” (es creia que la influència comunista impossibilitaria un pacte amb Franco), però Franco només acceptava la rendició incondicional. L'abril del 1939, els nacionals dominen tot el territori i comença l’exili i la repressió.

B) Actuació Republicana: Economia, Societat, Cultura

Economia a la Zona Republicana

• Col·lectivitzacions davant l’absència d’empreses i serveis públics (Decret de col·lectivitzacions: la Generalitat legalitza les col·lectivitzacions fetes) o les empreses són controlades per comitès.
• Al camp català, les col·lectivitzacions tenen menys importància que a València o Aragó perquè predomina la petita i mitjana propietat i per la influència de la Unió de Rabassaires.

En general, va continuar la producció, però les condicions de vida van empitjorar i no es va garantir el proveïment de la població ni el control de preus (afavoreix l’estraperlo). Les dificultats materials van augmentar sense electricitat, sense combustibles i amb racionament (píndoles del Dr. Negrín) (veure fotocòpia «Viure en guerra»).

Democratització Social

• Més participació social (construcció de refugis antiaeris, menjadors populars).
• Importància de la propaganda (cartells, fotografies...) per divulgar la solidaritat, prevenció de malalties, higiene, etc.
• Més participació de la dona: treball, cultura, etc.
• Destaca a Catalunya la democratització pel foment de l’educació (Consell d’Escola Nova Unificada o CENU: escola laica, en català, gratuïta...), sanitat pública, interrupció de l’embaràs, etc.

Cultura i Educació

• Promoció de la cultura popular destacant el paper de grans figures: Lorca, Machado, Alberti. 1936: «Alianza de Intelectuales Antifascistas» per ajudar a la rereguarda.
• Recolzament internacional a la República: pavelló espanyol de J.L. Sert a l’Exposició Universal de 1937, amb escultures de Picasso i Julio González, «Guernica» i gravats de Picasso, cartell de Miró «Aidez l'Espagne».
• Instituts Obrers, Escoles d'Adults, Milícies de la Cultura (per ensenyar al front).
• Protecció del Patrimoni.

Aspectes Clau i Intervenció Internacional

Davant la negativa [dels anarquistes a desallotjar la Telefònica] s’inicia l’enfrontament armat que acaba amb més de 500 morts i 1000 ferits. El govern envia 5000 guàrdies d’assalt per solucionar el conflicte i comportà diverses conseqüències polítiques: suspensió de les competències d’ordre públic a la Generalitat, més importància del PC/PSUC, declivi de la CNT i dissolució del POUM (Andreu Nin és assassinat pels serveis secrets de Stalin); Azaña va destituir Largo Caballero i encarrega el govern a J. Negrín que canvia l’orientació política.

4. Govern de Negrín:

• Centra l’atenció en la guerra i l’ajuda soviètica.
• Es frenen les col·lectivitzacions.
• L’exèrcit popular substituí les milícies al front d’Aragó (encara sota comandament del POUM i CNT).
• Es busca la centralització política per donar la imatge d’una Espanya republicana sense fissures polítiques i forçar el seu reconeixement mundial com a poder legítim. És per això que el govern es trasllada a Barcelona i assumeix competències de la Generalitat (presidida per Companys amb una aliança ERC/PSUC): l’ordre públic, proveïment, comerç exterior, la indústria de guerra.

Després de la derrota de Terol i la ruptura del front català, Negrín proposa la pau que no és acceptada per Franco. El Pacte de Múnic i l’avanç nacional obliguen a reduir els punts a 3. Però el febrer del 1939, Anglaterra i França reconeixen el govern de Franco i Azaña dimiteix.

5. Cop del coronel Casado: cop d’estat i constitució de Juntes de Defensa per aconseguir una “pau honrosa”, però Franco només acceptava la rendició incondicional. L'abril del 1939, els nacionals dominen tot el territori i comença l’exili i la repressió.

B) Actuació republicana (economia, societat, cultura).

• Economia: col·lectivitzacions davant l’absència d’empreses i serveis públics o les empreses són controlades per comitès. Al camp català, les col·lectivitzacions tenen menys importància que a València o Aragó perquè predomina la petita i mitjana propietat i per la influència de la Unió de Rabassaires.

En general, va continuar la producció, però les condicions de vida van empitjorar i no es va garantir el proveïment de la població ni el control de preus (afavoreix l’estraperlo). Les dificultats materials van augmentar sense electricitat, sense combustibles i amb racionament (píndoles del Dr. Negrín).

• Democratització social:

Més participació social (construcció de refugis antiaeris, menjadors populars). Importància de la propaganda per divulgar la solidaritat, prevenció de malalties, higiene, etc. Més participació de la dona: treball, cultura, etc. Destaca a Catalunya la democratització pel foment de l’educació (Consell d’Escola Nova Unificada o CENU: escola laica, en català, gratuïta...).

• Cultura i educació:

Promoció de la cultura popular destacant el paper de grans figures: Lorca, Machado, Alberti. 1936: «Alianza de Intelectuales Antifascistas» per ajudar a la rereguarda. Recolzament internacional a la República: pavelló espanyol de J.L. Sert a l’Exposició Universal de 1937, amb escultures de Picasso i Julio González, «Guernica» i gravats de Picasso, cartell de Miró «Aidez l'Espagne». Instituts Obrers, Escoles d'Adults, Milícies de la Cultura (per ensenyar al front). Protecció del Patrimoni.

Intervenció Internacional

Aquesta intervenció va allargar la guerra; les potències europees van fer servir Espanya com a camp de proves per a la guerra que es produiria.

• Ajuts als Nacionals:
• Hitler: aïllar França.
• Mussolini: control del Mediterrani.
• Neutrals: Comitè de No Intervenció:
• França (per pressió anglesa).
• Gran Bretanya (interessos econòmics).
• Ajuts als Republicans:
• Stalin (accions i atacs).
• Brigades Internacionals: voluntaris de 50 països.

Conseqüències dels Fets de Maig

• Més de 500 morts i 1000 ferits.
• Bàndol A (CNT-POUM): declivi polític i social de la CNT-FAI, dissolució del POUM, repressió i assassinat del seu líder Andreu Nin.
• Bàndol B (PSUC-ERC-UGT): retallada de competències de la Generalitat per part del govern republicà espanyol.