Xarxes d'Ordinadors: Què Són, Tipus i Característiques Essencials

Què són les xarxes d'ordinadors?

Si els ordinadors eren a prop, el suport de les dades es transportava fàcilment, però si la ubicació dels ordinadors era molt distant complicava el procés i, sobretot, endarreria l’obtenció de resultats.

Perquè els ordinadors poguessin dialogar, havien de compartir un mateix llenguatge o protocol de comunicació. Aquest és imprescindible perquè dues màquines entrin en comunicació.

Per a què serveixen les xarxes?

Resumint, les xarxes permeten:

• L’intercanvi de recursos (arxius, connexió a internet, aplicacions,...)
• La comunicació entre persones (missatgeria instantània, correu electrònic, xats,...)
• L’accés únic a bases de dades i informacions centralitzades.

Les xarxes d’ordinadors, per funcionar, necessiten dos elements que s’interrelacionen:

• Una connexió física per a la transmissió de dades.
• Uns protocols i un sistema operatiu de xarxa per a la gestió de la comunicació.

Tipus de xarxes d'ordinadors

Les xarxes d’ordinadors poden classificar-se en funció de diferents criteris. A continuació, en veiem uns quants dels quals, per claredat, se n’ha simplificat la informació.

Segons l’escala:

• LAN (Local Area Network) o Xarxa d’àrea local. Els dispositius connectats estan en una àrea física molt delimitada: una oficina, un institut, un edifici, ...
• WAN (Wide Area Network) o Xarxa d’àrea àmplia. Els dispositius connectats estan en una àrea geogràfica extensa: una regió, un continent, ...

Segons la relació funcional o arquitectura:

• Client - servidor. La funció de l’ordinador servidor és oferir un servei a qualsevol ordinador client que li ho sol·liciti: el correu electrònic, una pàgina web, emmagatzematge remot de fitxers, una impressora, ...

L’encaminador, enrutador, o router és el dispositiu que connecta una xarxa i els seus dispositius amb Internet. L’encaminador gestiona les peticions de servei a Internet dels diferents ordinadors de la xarxa i en retorna la informació demanada.

L’encaminador ha d’estar adaptat a la tecnologia de connexió externa, ja sigui fibra òptica o cable telefònic amb tecnologia ADSL. Els routers de tipus domèstic porten connexió per a línea ADSL, integren un switch i un punt d’accés WiFi.

Protocol TCP/IP

Les sigles TCP/IP vénen de Transmission Control Protocol / Internet Protocol, els dos protocols que fan possible l’intercanvi d’informació entre xarxes i ordinadors connectats a través d’Internet, amb una taxa de fiabilitat molt alta.

El protocol TCP estableix les bases per a la comunicació entre dos nodes que intercanviaran informació trossejada i empaquetada perquè en arribar al destí es pugui recompondre la informació de forma correcta, sense errors ni duplicitats. La informació no viatja sencera en una sola transmissió, es segmenta i s’empaqueta en dades per a la seva recomposició en el destí.

El protocol IP estableix les condicions de transmissió per a paquets d’informació que poden anar al destí per camins diferents segons l’estat de les rutes a cada moment. Té la funció d’identificar unívocament tots els ordinadors de la xarxa a través d’una adreça IP que es compon de quatre blocs numèrics de l'estil 193.47.145.40. El valor màxim a què pot arribar cada un dels camps és 255. Aquest protocol amb el temps ha quedat curt i han sortit versions posteriors que s’anomenen IPv4 i IPv6.

En una xarxa o segment de xarxa no poden haver-hi dos ordinadors amb el mateix valor d’adreça IP atès que cada ordinador ha de quedar identificat inequívocament a la xarxa.

L’assignació de l’adreça d’un dispositiu pot ser d’un valor fix per a un dispositiu o pot ser variable d’acord amb la configuració del sistema.