Xarxes Informàtiques: Conceptes, Protocols i Seguretat

Diferències entre Routers i Ponts

1. Els routers actuen sobre els paquets transferits entre els nivells de xarxa de les estacions, a diferència dels ponts que ho fan sobre el nivell d'enllaç de dades.

2. Ambdós equips són, teòricament, transparents a les estacions finals que es comuniquen. No obstant això, normalment les estacions tenen definit el router al qual han de dirigir-se.

Protocol que Utilitza un Router

El Protocol d'Informació d'Encaminament (RIP) calcula la distància entre el router i l'estació receptora d'un paquet, així com el nombre de salts requerits, ignorant altres tipus d'atributs com el temps de transferència entre salts, etc.

Funció de la Passarel·la (Gateway)

És un sistema format per hardware i software que permet les comunicacions entre una xarxa local i un gran ordinador (mainframe) o un miniordinador (ja que utilitzen protocols de nivell de transport, sessió, presentació i aplicació diferents). La passarel·la realitza la traducció completa entre les famílies de protocols, proporcionant una connectivitat completa entre xarxes de diferent natura.

Xarxa de Telefonia Bàsica

Els mitjans de transmissió entre centrals són molts, des de cables de parell de coure fins a fibra òptica i comunicacions per satèl·lit. Els avantatges de la xarxa de telefonia bàsica són el fàcil accés i l'economia de costos. Els inconvenients són la seva limitada velocitat de transmissió i el lent procés d'establiment de cada comunicació, per la qual cosa no es recomanable per a la transmissió de grans quantitats d'informació.

Xarxa de Commutació de Paquets

Es va dissenyar la commutació de paquets, en la qual tota la informació que surt d'un terminal es divideix en paquets (blocs de dades de la mateixa longitud) amb informació addicional. Si en un moment, una ruta o node de comunicacions queda fora de servei, els paquets es desvien per altres rutes per arribar al destinatari.

Diferències entre X.25 i Frame Relay

1. Frame Relay utilitza una tecnologia anomenada de paquet ràpid en la qual la comprovació d'errors no es produeix en cap node intermedi de la transmissió, sinó que es fa en els extrems. Això fa que sigui més eficient que X.25 i s'aconsegueix una major velocitat de procés.

2. Un altre dels avantatges és que necessita centres de commutació (nodes) menys potents i amb menys capacitat de memòria que els que es necessiten en X.25.

3. Si el tràfic és molt intens, amb una gran quantitat de paquets de petita longitud, el seu rendiment és superior a X.25.

4. Si es transmeten grans arxius a altes velocitats, la relació preu/rendiment és superior en X.25.

Canals de Transferència de l'Estructura XDSI

Canal A, Canal B, Canal C, Canal D, Canal E, Canal H.

Avantatges de X-DSL

1. Permet velocitats de fins a 8 Mbps en canal descendent i fins a 640 kbps en el canal ascendent.

2. Ofereix integració dels serveis de dades i veu, permetent el manteniment de converses telefòniques i l'enviament (i recepció) de dades al mateix temps.

3. Aprofita la infraestructura existent de cablejat per a telefonia bàsica, per la qual cosa el seu cost d'instal·lació és mínim.

4. El hardware necessari per a la seva implementació és relativament senzill i barat. Pel que fa a l'usuari, només necessita un mòdem ADSL o un router ADSL.

Utilització d'IPX/SPX

Serveixen d'interfície entre el sistema operatiu de xarxa NetWare i les diferents arquitectures de xarxa (Ethernet, Token Ring, etc.).

Identificació NetBIOS/NetBEUI i IPX/SPX

La identificació de l'equip es fa amb el Nom del PC que es troba en Identificació de la icona de Xarxa del Tauler de Control i amb els 6 bytes de la direcció de la targeta de xarxa de l'ordinador. En el protocol TCP/IP es realitza utilitzant números.

Domini

Per identificar la xarxa s'utilitza el concepte de domini. L'estructura del domini s'assembla a un arbre invertit (és a dir, el tronc es troba a la part superior i les branques a la part inferior) i cada fulla correspon a un domini.

Parts de la Identificació

Si es pren, per exemple, la identificació [email protected], es veu que l'usuari (AGARCI) es separa amb una arrova del domini, que està format pel nom de l'estació (PC133), de la xarxa (XAR1), de la institució (MEC) i de l'organització (EDU).

Classes de Xarxes

• Classe A: de 0.0.0.0 a 127.255.255.255
• Classe B: de 128.0.0.0 a 191.255.255.255
• Classe C: de 192.0.0.0 a 223.255.255.255
• Classe D: de 224.0.0.0 a 239.255.255.255
• Classe E: de 240.0.0.0 a 255.255.255.255

Procés per Aconseguir una Adreça IP

1. S'envia un missatge al servidor DHCP sol·licitant una adreça IP.

2. El servidor DHCP respon oferint alguna adreça IP que té disponible de les indicades en la instal·lació.

3. El client en selecciona una i envia una sol·licitud d'ús de l'adreça al servidor DHCP.

4. El servidor DHCP admet la sol·licitud i garanteix al client la concessió de l'ús de l'adreça.

5. El client utilitza l'adreça per connectar-se a la xarxa.

Registre de Recursos

És la base de dades que té el servidor DNS per resoldre el nom de l'ordinador.

Principals Registres de Recursos

HOST, HOST IPv6, INICI D'AUTORITAT, INTERCANVIADOR DE CORREU, NOM CANÒNIC, PUNTER DEL DOMINI, SERVIDOR DE NOM, I UBICACIÓ DE SERVEIS.

Funció de l'Arxiu LMHOSTS

Assigna adreces als noms dels equips d'una xarxa Microsoft TCP/IP per connectar-se a una altra xarxa exterior.

Funció del Servidor WINS

S'encarrega de registrar, consultar i enviar els noms, solucionant el problema que utilitzin noms NetBIOS en un entorn TCP/IP d'una forma més flexible que utilitzant DNS.

Nivells TCP/IP

Físic, Xarxa, Internet, Transport, Aplicació.

Nivells OSI

Físic, Enllaç de dades, Xarxa, Transport, Sessió, Presentació, Aplicació.

Acrònim ARP

Address Resolution Protocol (Protocol de Resolució d'Adreces).

Acrònim RARP

Reverse Address Resolution Protocol (Protocol de Resolució d'Adreces Inversa).

Protocols del Nivell Internet de TCP/IP

ICMP: Internet Control Message Protocol (Protocol de Missatges de Control d'Internet) és un protocol de manteniment/gestió de la xarxa que ajuda a supervisar-la.

IP: Internet Protocol (Protocol d'Internet) s'encarrega de seleccionar la trajectòria a seguir pels datagrames.

Protocols del Nivell d'Aplicació de TCP/IP

FTP: File Transfer Protocol (Protocol de Transferència d'Arxius) s'utilitza per a la transferència d'arxius proporcionant accés interactiu, especificacions de format i control d'autentificació.

HTTP: Hypertext Transfer Protocol (Protocol de Transferència d'Hipertext) s'utilitza per manejar la consulta d'hipertext i l'accés de dades amb el World Wide Web.

SMTP: Simple Mail Transfer Protocol (Protocol Simple de Transferència de Correu) especifica el format exacte dels missatges que un client ha d'enviar des d'un ordinador al servidor de l'altre.

TELNET: permet que un usuari, des d'un terminal, accedeixi als recursos i aplicacions d'altres ordinadors.

Elements que Realitzen Funcions de Tallafocs

1. Ordinadors dedicats exclusivament al filtratge de paquets (servidor proxy).

2. Encaminadors de xarxa (routers) configurats per a aquesta tasca.

3. Programes de software per a diferents sistemes operatius.

4. Qualsevol altre dispositiu intercalat entre la xarxa i l'exterior que suporti el filtratge de paquets segons uns paràmetres prèviament definits.

Avantatges dels Tallafocs

1. Accés controlat a la xarxa.

2. Protecció per a serveis d'Internet que siguin vulnerables.

3. Administració de seguretat centralitzada.

4. Estadístiques de les connexions a la xarxa.

5. Filtratge sofisticat de paquets.

6. Configuració des d'un sistema de hardware independent que no depengui de cap sistema de hardware i software.

Inconvenients dels Tallafocs

1. Accés als serveis desitjats complex.

2. Perill d'accés per una porta del darrere a la xarxa.

3. Necessitat d'administració suplementària de la xarxa.

4. Cost econòmic major.

5. Configuració molt complexa per realitzar-la de forma adequada.