Xarxes hidrogràfiques d'Espanya: relleu, conques i gestió

Exercici 1: Xarxes hidrogràfiques d'Espanya

1 EXERCICI Mapa d'Espanya: Xarxes hidrogràfiques

Característiques del relleu que condiciona les conques

Característiques del relleu que condicionen les xarxes hidrogràfiques.

La Península Ibèrica és una de les zones més muntanyoses d'Europa.

Meseta Central

Gran altiplà central inclinat cap a l'oest, fet que determina que la majoria dels rius de la Meseta desemboquin a l'oceà Atlàntic. Dividida pel Sistema Central en dues parts.

• Submeseta Nord (750 m d'altitud mitjana).
• Submeseta Sud (550 m d'altitud mitjana): travessada pels Monts de Toledo.

Paisatge de la Meseta: monòton i uniforme amb terrenys plans. A més, està envoltada per serralades: Monts de Lleó al nord-oest, Serralada Cantàbrica al nord, Serralada Ibèrica al nord-est i est, i Sierra Morena al sud.

Sistemes muntanyencs exteriors

La part més exterior de la Meseta, tocant al mar, inclou cinc sistemes muntanyencs:

• Massís Galaic: nord-oest, amb un relleu accidentat.
• Muntanyes basques: connecten la Serralada Cantàbrica amb els Pirineus.
• Pirineus: nord-est, fan de frontera natural amb França.
• Serralada Litoral Catalana: paral·lela a la costa mediterrània al nord-est.
• Serralada Bètica: al sud, formen dos arcs:
  • Serralada Penibètica: segueix la costa des de Gibraltar fins al cap de Gata.
  • Serralada Subbètica: situada més a l'interior.

Depressions importants

• Depressió de l'Ebre: entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica.
• Depressió del Guadalquivir: entre Sierra Morena i la Serralada Bètica.

Espanya insular (illes)

• Balears: són la continuació de la Serralada Subbètica, excepte al nord de Menorca.
• Canàries: arxipèlag volcànic situat sobre una plataforma de falles.

Característiques segons el vessant

Característiques de cada xarxa: tres xarxes hidrogràfiques segons el vessant on desemboquen. Posar exemples de rius també.

Vessant cantàbric

• Rius curts, cabalosos i de règim regular gràcies al clima atlàntic.
• Neixen prop de la costa, al Massís Galaic, a la Serralada Cantàbrica o a les muntanyes basques.
• Tenen molta pendent.

Vessant atlàntic

• Rius llargs amb cabal mitjà i règim relativament regular; el cabal augmenta a la tardor i a la primavera, tot i que pateixen estiatge a l'estiu.
• Neixen a l'interior (Meseta Central i voltants) i travessen zones amb poques precipitacions.
• Desemboquen a l'Atlàntic i tenen conques grans, excepte la conca del Guadalquivir.

Vessant mediterrani

• Rius curts amb poc cabal i règim molt irregular, excepte l'Ebre.
• Caracteritzats per rieres o rambles (cursos intermitents).
• Excepció: l'Ebre, el riu més cabalós de la península, que neix al Sistema Cantàbric i rep aigua dels afluents del Pirineu.

Problemes i gestió de l'aigua

Problemes: l'agricultura consumeix aproximadament el 80% de l'aigua, empitjorant la problemàtica de l'escassetat d'aigua.

Les solucions plantejades generen sovint conflictes entre comunitats autònomes i tenen impactes ecològics negatius.

• Embassaments: emmagatzemen i reparteixen l'aigua en èpoques d'escassetat.
• Transvasaments: porten aigua d'una conca a una altra, per exemple el transvasament Tajo-Segura.

Dominis de vegetació i regió biogeogràfica

Domini de vegetació o regió biogeogràfica.

Regió eurosiberiana: nord i nord-oest de la península.

• Temperatures suaus amb moltes precipitacions, afavorint una vegetació abundant.
• La coberta forestal originàriament era molt extensa (ara hi ha prats i plantacions forestals).
  • Bosc caducifoli: arbres com el roure i el faig.
  • Sotabosc: falguera i molsa en zones ombrívoles.
  • Landa: matollar dens amb bruc i ginesta, resultat de la degradació dels boscos caducifolis.
  • Prats naturals i pastures.

Risc natural a la xarxa mediterrània

Risc natural típic dels rius de la xarxa mediterrània.

*Fort pendent i poc cabal a l'estiu per la manca de pluges, però poden desbordar-se a la tardor per pluges torrencials. Aquestes zones s'inunden ràpidament, afectant infraestructures i poblacions. Exemple: València.