Xarxes d'accés amb fil i sense fil

1. Xarxes d'accés amb fil

Utilitzen medi físic per connectar-se. 1.1 Frame Relay. Protocol d'accés a la xarxa, determina la interfície entre usuari i la xarxa. Redueix el cost de les instal·lacions de la xarxa. Consta de dues decisions: Separar transit i simplificar les funcions del transit de dades. 1.2 XDSI. Xarxa digital de serveis integrats que ofereix una connexió PC a PC de manera digital. Algunes avantatges són la velocitat, les múltiples connexions, la senyal digital i els múltiples serveis. 1.3 ADSL és una tecnologia de transmissió de dades asimètrica amb una gran amplada de banda, utilitza una línia telefònica. El circuit és del model a l'ISP.

2. Xarxes d'accés sense fil

Són les que no utilitzen mitjà físic per connectar-se. 2.1 Wifi és una xarxa sense fil reglada per l'estàndard IEEE 802.11, els components bàsics poden ser: punt d'accés, antenes i terminals wifi (al dispositiu de l'usuari). WIMAX xarxa sense fil amb més cobertura (uns 50km) i amb major taxa de transferència (uns 100mbps) regulada per l'estàndard 802.16, els components bàsics poden ser: estació base, antenes orientades i receptor dels dispositius. 2.2 UMTS tecnologia utilitzada pels dispositius mòbils de 3a generació coneguda com 3G, presenta diferències respecte la anterior generació. La seva implementació ajuda a connectar-se des d'un mòbil a internet com un PC. 2.3 HSDPA és la millora del UMTS per suportar més ample de banda superior en baixades, fins a un 14mbps. Les millores són: un nou canal de transport, modulació millorada i la retransmissió davant errors (HARQ).

1. Traducció d'adreces de xarxa (NAT) El protocol NAT permet a la xarxa que utilitza adreça privada per connectar-se a l'exterior amb una adreça pública. El encaminador converteix la IP en els paquets tant de sortida com d'entrada. Es crea una taula amb les traduccions. L'inconvenient és el retard, ja que efectua la traducció de cada adreça en els paquets. El primer és el que més tarda.

1. Tipus de NAT NAT estàtic, per a cada adreça privada correspon una adreça pública. L'inconvenient és que és més difícil afegir un altre dispositiu, la escassetat de dir. públiques i el seu cost elevat. Els avantatges són més ràpid al ser sempre la mateixa traducció. NAT dinàmic. Moltes adreces privades a moltes públiques. L'inconvenient és que continua sent limitat pel nombre d'adreces, l'avantatge és que pots afegir més dispositius quan ho necessitis. NAT Sobrecarregat moltes privades per a una pública (PAT) utilitza la adreça pública i un port assignat per identificar el PC. NAT invers (DNAT) Fa visible públicament un PC d'una xarxa local.

1.1 Administració centralitzada MVRP o GVRP protocol de registre d'atributs VLAN. Cisco va crear un propi protocol anomenat VTP, que permet a l'administrador de la xarxa la configuració de VLAN i enllaços troncals propagant-la. Configurant un commutador a servidor i la resta clients. (a guarda la configuració el servidor en vlan.dat) conceptes i funcions de VTP. Publicacions VTP envia una sèrie de paquets de dades que serveix per distribuir i sincronitzar les configuracions de VLAN. Domini de VTP consisteix en una sèrie de commutadors connectats que comparteixen les configuracions de les VLANs i els enllaços troncals. Modes de VTP: Servidor, client o transparent (no participa en les VLANs). Depuració. Augmenta l'ample de banda per a la xarxa mitjançant restricció del trànsit. Configuració de commutadors Establir les interfícies entre switch en mode trunk. # switchport mode trunk. Establir un switch en servidor #vtp domain nom_del_domini. Establir un switch en client #vtp mode client. Establir VLANs en el switch servidor #vlan 10 #name aules. Quan estiguin creades totes (comprovar) # show vtp status i # show vlan brief. Assignar a cada port la seva VLAN #interface fa x/x #switchport mode access #switchport access vlan xx.

1. Xarxes locals virtuals. VLANs són una manera de crear xarxes lògiques dins d'una mateixa xarxa física, podem reduir els dominis de difusió i millorar la gestió dels segments en la xarxa. Així podrem transferir dades entre ells directament per encaminament. També es millora la seguretat al poder aplicar filtres (protocol que permet crear VLANs l'IEEE 802.1Q). Necessitats són: Agrupar els usuaris amb els recursos que utilitzen, sense dependre de en quina situació geogràfica estiguin, a més de administrar més fàcilment la seguretat específica. Avantatges Dissenyar xarxes de manera més flexible. Millora del rendiment, reduir el trànsit innecessari i augmenta el rendiment de la xarxa. Seguretat, disminueix el perill de violacions de seguretat. Reducció de costos, estalvi en quantitat de dispositius i més ben aprofitats. Protecció contra tempestes broadcast, al reduir dispositius redueix el dispositius davant un broadcast. Tipus de VLANs * Vlan de dades, configura per enviar únicament trànsit de dades per l'usuari. * Vlan predeterminada, per defecte tots els ports del comutador estan en la VLAN predeterminada, no es pot reanomenar ni eliminar. * Vlan nativa, s'assigna a un port troncal que admet el trànsit que arriba de moltes VLANs (VLAN 99). * Vlan administració, es configura per a accedir a les capacitats administratives d'un comutador. * Vlan de veu, per fer servir VoiP ja que necessita garantir un ample de banda amb qualitat de so.

Ports del commutador són interfícies de capa 2 i poden pertànyer a una o varies VLANs. Vlan Estàtica es configura manualment d'una en una, i els ports també per fer la connexió. # interface Fa 2/1 #switchport mode access #switchport access vlan 20 #end. Vlan dinàmica, xarxes de gran producció, es configura utilitzant un servidor especial (VMPS). Vlan de veu. Es configura per a utilitzar un telèfon IP connectat a la xarxa VLAN. Enllaços troncals És el que uneix dos comutadors i pel qual es transporten trames de més d'una VLAN. Estàndard 802.1Q Afegeix un camp de 32 bits entre l'adreça MAC i el camp de longitud de la trama original. TPIC camp de 16 bits per identificar la trama 802.1Q. TCI Que està composta per (16 bits): * PCP Camp de 3 bits que indica el nivell de prioritat. * CFI Camp de 1 bit que indica si està en format canònic "0" o no "1". VID Camp de 12 bits que especifica la VLAN a la que pertany. VLAN nativa i enllaços troncals Al enviar una trama per un enllaç troncal, si va sense etiquetar es considera que pertany a la VLAN nativa.

Les subinterfícies són interfícies virtuals múltiples, associades a una interfície física. Divideixen de manera lògica una interfície física en diferents rutes lògiques. És aconsellable utilitzar subinterfícies quan tingam limitació de ports, volem disminuir el rendiment de banda ampla i quan necessitem connectar-se mitjançant VLANs al mateix enllaç troncal.