La Xarxa Urbana a Catalunya i Espanya: Jerarquia i Dinàmica

La Xarxa Urbana a Catalunya: Distribució i Jerarquia

A Catalunya, hi ha una distribució desigual de la població i presenta densitats molt altes a la costa i baixes al Pirineu. Com a conseqüència, la xarxa urbana catalana és força densa a la zona litoral i prelitoral i poc densa a l’interior. Aquesta està encapçalada per Barcelona, la més important de l’arc mediterrani de la UE. Tot i aquests desequilibris en la densitat, la xarxa urbana de Catalunya es pot considerar un sistema força ben integrat.

Nivells de la Xarxa Urbana Catalana

En la xarxa urbana catalana, clarament jerarquitzada, podem diferenciar quatre nivells: la Regió Metropolitana de Barcelona, les ciutats d’influència supracomarcal, els centres comarcals i els centres subcomarcals.

La Regió Metropolitana de Barcelona

La Regió Metropolitana de Barcelona exerceix una funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis que influeix tot el territori. Dins d'aquesta regió de més de 5 milions de persones s'hi diferencien dues zones:

• L'Àrea Metropolitana: Barcelona i municipis propers (Badalona, Sant Cugat del Vallès).
• La Corona Metropolitana: anell que envolta l'àrea metropolitana (Terrassa, Mataró).

Ciutats d'Influència Supracomarcal

Les ciutats d'influència supracomarcal formen el segon nivell del nostre sistema urbà. Són zones que influeixen econòmica i socialment més enllà de les seves comarques:

• La conurbació Reus-Tarragona, influeix tota la zona del Camp de Tarragona.
• Tortosa: les Terres de l'Ebre.
• Lleida: Terres de Ponent.
• Girona: comarques nord-orientals.
• Manresa: Regió Central.
• Vic: Valls del Ter i Congost.

Centres Comarcals

Els centres comarcals són ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de la seva comarca i es relacionen amb els centres supracomarcals corresponents. Figueres i Olot respecte a Girona, per exemple.

Centres Subcomarcals

Els centres subcomarcals són poblacions que exerceixen un rol de certa centralitat sobre les poblacions que l'envolten. Roses de la zona costanera de l'Alt Empordà, per exemple.

Dins d'aquesta jerarquia urbana, un poble estableix relacions primerament amb el seu centre comarcal, després amb el centre supracomarcal i, finalment, amb l'àrea metropolitana segons el grau de serveis que necessiti. Tot i això, també s'estableixen relacions i intercanvis amb altres ciutats del mateix nivell.

El Sistema Urbà Espanyol: Connexions i Estructura

Les ciutats del sistema urbà espanyol es relacionen amb els centres urbans d'altres països. Per raons de proximitat i de context econòmic, el sistema urbà espanyol està integrat dins el sistema urbà de l'Europa occidental i s'hi connecta a través de dos eixos: l'eix de comunicació mediterrani, a través de BCN, i l'eix de comunicació atlàntic, a través de Bilbao i Bordeus.

Les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona estan situades en cinquè i sisè lloc dins d'Europa per ordre d'importància demogràfica.

Subsistemes Urbans a Espanya

El sistema urbà espanyol s'estructura en sis subsistemes urbans:

Subsistema Mediterrani

És el més important dels sistemes urbans peninsulars per la quantitat d'habitants, el nombre de ciutats i la densitat de població. És també la principal connexió del sistema urbà espanyol amb l'europeu i està integrat en l'arc mediterrani.

Subsistema Central

Està integrat per l'àrea metropolitana de Madrid. És l'únic sistema urbà important i ben estructurat de l'interior peninsular i basa la seva importància en la centralització de les vies de comunicació d'Espanya, el desenvolupament econòmic i la concentració de poder polític i financer.

Subsistema Meridional

Presenta dos eixos urbans: l'eix de la vall del Guadalquivir i l'eix litoral. Inclou un bon nombre de ciutats petites i mitjanes i està ben integrat.

Subsistema Cantàbric

Integra les ciutats de la cornisa cantàbrica i el sector nord-oest. Presenta una articulació interna feble, ja que la influència de Bilbao, que és la principal ciutat, no arriba a articular tot el sistema.

Subsistema Atlàntic

Centrat al voltant de l'eix format per les ciutats de Galícia. Hi abunden les petites ciutats i connecta amb el sistema urbà portuguès a través de Porto. No té gran dinamisme econòmic ni demogràfic.

Subsistema Canari

Format per l'arxipèlag canari. Se centra en Las Palmas i Tenerife. La insularitat i la llunyania dificulten les relacions econòmiques amb la resta de sistemes urbans espanyols.

Transformacions Urbanes Recents a Espanya

Les transformacions urbanes produïdes els darrers cinquanta anys, com l'èxode rural i les migracions o la industrialització, han tingut tres conseqüències principals:

• La consolidació d'uns eixos territorials en els quals tendeixen a concentrar-se la població i les activitats econòmiques.
• El reforçament de la preeminència de les set àrees metropolitanes principals (Madrid, Barcelona, Saragossa, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga).
• La bicefàlia del sistema urbà espanyol, representat per l'àrea metropolitana de Madrid, un gran centre econòmic, polític i financer, i la de Barcelona, un gran centre econòmic amb una situació geogràfica millor que la de Madrid.