William Morris: Art, Disseny i la Impremta Kelmscott

William Morris

Quan William Morris es va casar, va construir la seva casa per viure amb la seva estimada. La casa s’anomena Red House.

Quan va decidir moblar la casa, es va adonar que no hi havia objectes ni ben acabats, ni ben fets, ni amb dissenys atractius. Considerava que això era degut a la Revolució Industrial, així que va decidir crear i dissenyar tots els objectes per a la seva casa.

Va dissenyar des del paper de tinta per empaperar les parets fins a tot el mobiliari, làmpades, menatge, cortines… Això va despertar gran expectació i admiració entre les seves amistats, que l’animaren a produir els seus dissenys per vendre’ls. Així, va aconseguir diversos socis i van començar a produir elements per a la casa.

El grup que va tenir més èxit van ser els papers pintats per a la paret, que van fer que es mantinguessin la resta d’empreses.

La resta de productes eren molt cars perquè no seguien processos industrials, sinó que eren artesanals, i era més difícil trobar gent que els comprés.

Dins d’aquest gran projecte de fer productes de qualitat, Morris es va plantejar crear una impremta. Així, en un graner que hi havia a prop de casa seva, la va muntar amb dos socis més, la que seria coneguda com la Impremta Kelmscott.

Ell es va prendre molt seriosament la producció de llibres, per una banda per la passió que sentia per la literatura i, per altra banda, perquè relacionava la creació de llibres amb l’arquitectura, ja que considerava que la tipografia, juntament amb l’arquitectura, defineixen una nació, una cultura i una època.

Així, el primer que va fer va ser plantejar-se els llibres com edificis on la més petita part havia d’estar en harmonia amb el tot, amb proporció amb la resta.

Una altra cosa que va fer va ser estudiar els còdex medievals (els llibres escrits a mà), i d’aquest estudi va extreure que s’havia de dissenyar a doble pàgina, amb els marges amples i les il·lustracions sense perspectiva, perquè ell considerava que si una il·lustració té perspectiva fa que veiem la pàgina de manera diferent.

És així com apareix el primer llibre:

The Story of the Glittering Plain (1890)

El disseny va ser de William Morris i les il·lustracions de Walter Crane.

En un principi, es van fer 20 còpies en llibres (un dels més cars que hi ha).

Veient l’èxit d’aquest llibre, van fer una segona edició de 200.

És una obra colossal a nivell de producció perquè Morris va dissenyar la tipografia expressament per a l’edició i, per fer-ho, va agafar un tipus gòtic perquè semblés medieval. Tot i així, la va sintetitzar perquè fos més llegible (més arrodonida i més ampla).

És un llibre de l’estil de Morris, ho deduïm pels marges amples, completament decorats, i aquí és on veiem la relació amb el *Nouveau* francès pel cop de fuet. També veiem que és una lectura idealitzada. En l’estil de Morris no hi podia haver cap espai en blanc, tot havia de ser o text o decoració, perquè ell deia que el blanc distreia.

Utilitza les capitulars per iniciar els textos, això ho troba en llibres medievals.

Les capitulars servien de guia al lector.

Les il·lustracions sempre estaran a la pàgina 30 dels llibres, perquè ens fixem més en la dreta sempre.

Les il·lustracions servien de guia.

Pel triomf d’aquest llibre, es va seguir fent un altre que s’anomena:

The Works of Geoffrey Chaucer (1896)

Aquest va ser el projecte més ambiciós.

És un llibre que té 556 pàgines en tamany DIN A3.

La coberta està gravada amb pell.

Es van dedicar 4 anys a fer el llibre.

Hi ha 87 il·lustracions tallades amb fusta.

A més, Morris va dissenyar 200 capitulars.

Les capitulars d’aquest llibre són de paraules senceres.

En aquest llibre hi trobem dos tintes diferents. La segona tinta serveix per fer resums del capítol (vermell).

És un llibre amb grans sanefes, no té espais blancs, es veu molt bé la síntesi de la natura, amb formes rodones.

La il·lustració és de caràcter realista, però no hi ha intenció de perspectiva.