Volumetria i valoracions: requisits, patrons i indicadors

Condicions necessàries perquè una volumetria es desenvolupi

Condicions necessàries per a que una volumetria es pugui desenvolupar correctament: Reacció ràpida i simple. Reacció quantitativa, en forma estequiomètrica. Equació química coneguda (absència de reaccions secundàries: selectiva). Canvi característic i perceptible en el punt final.

Requeriments que ha de tenir un bon patró primari

Requeriments que ha de tenir un bon patró primari:

• Elevada puresa: > 99,9%.
• Estabilitat a la temperatura i en les condicions normals.
• No higroscòpic.
• Estable a la calor.
• Pes molecular alt.
• Estable davant altres substàncies.
• Cost raonable i no tòxic.

Patrons primaris

Patrons primaris: la dissolució valorant en una volumetria ha de tenir una concentració exactament coneguda.

2 tipus de fer-ho

2 tipus de fer-ho:

1. Dissolent una quantitat curosament pesada d’un reactiu pur en un volum conegut de dissolvent.
2. Preparant una dissolució que té aproximadament la concentració desitjada i que posteriorment es valora amb un patró primari; aquest procés s’anomena estandardització i la dissolució resultant s’anomena dissolució estàndard.

Indicadors

Indicadors: són substàncies amb una propietat física determinada (normalment color) que canvia sobtadament a prop del punt d’equivalència en una valoració.

Àcids i bases

Els àcids forts s’ionitzen completament; tenen gran tendència a cedir ions H+. Els àcids febles només s’ionitzen parcialment, a causa de la seva menor tendència a cedir ions H+. Les bases fortes mostren una gran tendència a rebre ions H+. Les bases febles tenen poca tendència a rebre ions H+.

Reaccions d’oxidació-reducció

Les reaccions d’oxidació-reducció són aquelles en les que els reactius experimenten canvis en el seu estat d’oxidació (o valència), produint-se entre ells un intercanvi d’electrons.

Neutralització

Anomenem neutralització la reacció que es dóna entre els ions hidroxil d’una base i els ions hidrogen d’un àcid per formar molècules d’aigua.

Valoració àcid-base

Es coneix amb el nom de valoració àcid-base el procés mitjançant el qual es determina la concentració d’àcid o de base que conté una dissolució determinada mitjançant la seva reacció amb una base o un àcid de concentració coneguda.

Indicador àcid-base

Podem definir un indicador àcid-base com una substància que pot tenir caràcter àcid o bàsic feble, que posseeix la propietat de presentar coloracions diferents depenent del pH de la dissolució on aquesta dissolució es troba diluïda.

Requisits de les reaccions de precipitació

Requisits de les reaccions de precipitació:

1. Precipitat insoluble.
2. Precipitació ràpida. No s’ha de formar una dissolució sobresaturada.
3. Estequiometria definida; no coprecipitació.
4. Disponibilitat de mitjans per a la detecció del punt final.

Les reaccions d’oxidació-reducció són aquelles en les que els reactius experimenten canvis en el seu estat d’oxidació (o valència), produint-se entre ells un intercanvi d’electrons.

Requisits de les reaccions redox

Requisits de les reaccions redox:

• Quantitativa (completa).
• Selectiva.
• Estequiomètricament definida.
• Ràpida.
• Possibilitat de detecció del punt final.