La Volta de la Capella Sixtina: Miquel Àngel i la seva Obra Mestra

Miquel Àngel i la Volta de la Capella Sixtina

Miquel Àngel és el geni creatiu de la Toscana, artista polifacètic, que treballa arquitectura, escultura, pintura i poesia amb mestria.

Influències i Obres Clau

Com a pintor, sent una especial predilecció per aquells pintors que creen figures escultòriques, volumètriques, com Giotto (s. XIV), de qui admira especialment la Capella Scrovegni, o Masaccio (s. XV), que destaca, per exemple, per la Trinitat o la Capella Brancacci. En la seva pintura es nota molt també que és un escultor.

Al final del s. XV fa La Pietat del Vaticà i, en començar el s. XVI, és cridat per Juli II primer per fer la seva tomba, que queda inacabada, i després per a pintar la Volta de la Capella Sixtina. Torna a Florència per fer la Capella Medici i, finalment, torna a Roma on, d’una banda, fa El Judici Final al mur principal de la Capella Sixtina i, d’altra banda, la Cúpula de la Basílica de Sant Pere.

Característiques de l'Estil

Ja en una pintura de joventut, el Tondo Doni, veiem algunes característiques del seu estil madur:

• Les figures gegantines i tancant-se.
• Els colors metal·litzats i vius.
• El refús del paisatge.
• La presència del món clàssic.

La Tècnica del Fresc

Per a pintar al fresc cal una superfície consistent en una fina capa de guix en la qual s’ha anat aplicant calç apagada i, quan la darrera capa encara està humida, s’hi pinta al damunt.

Dificultats del Fresc

Les principals dificultats d’aquesta tècnica són que no es pot corregir i que el to del color varia entre el moment de l’aplicació i el resultat un cop sec.

El Procés Creatiu

Miquel Àngel estudiava minuciosament cada detall i preparava els dibuixos de cada personatge amb molta cura. Les figures les composava de manera molt escultòrica i amb un gran detall i exactitud gràcies al gran coneixement d’anatomia que tenia.

Composició de les Figures

Cada figura està tancada i aïllada en si mateixa mitjançant un dibuix que remarca els contorns, ressaltant sobre el fons; aquesta solitud, juntament amb el físic musculós, quasi gegantí, dels personatges, els dóna una naturalesa tràgica.

Estructura i Composició de la Volta

Pel que fa a la composició, el florentí dividí la gran superfície mitjançant arcs figurats i cornises en perspectiva a la meitat de la volta; formà pictòricament una quadrícula arquitectònica que separava els diferents temes, encadenà la volta amb una successió d’arcs i establí diferents plans de profunditat.

El Color i el Clarobscur

Els colors originals són forts i lluminosos; hi ha un predomini del to rosat de la pell i dels verds i liles, dos colors litúrgics de la missa (el primer vinculat al naixement de Crist i el segon a la Passió). La seva brillantor els dóna un aspecte quasi metàl·lic.

El clarobscur és intens i crea un efecte molt escultòric en les figures que semblen sobresortir de la volta.

Les Escenes de la Volta

La part principal de la volta és la franja central que la recorre de punta a punta, dividida en rectangles. En ella hi ha escenes del Gènesi que es van llegint en ordre temporalment invers, des de l’embriaguesa de Noè fins a Déu sol abans de la Creació.

La Franja Central: El Gènesi

En l’ordre cronològic tenim:

1. Separació de la llum i les ombres.
2. Creació del sol i de la lluna.
3. Separació de les aigües.
4. Creació de l’home.
5. Creació de la dona.
6. Pecat original i expulsió del paradís terrenal.
7. Sacrifici de Noè.
8. Diluvi universal.
9. Embriaguesa de Noè.

Separadors i Simbolisme

Les escenes se separen mitjançant arcs figurats i nusos recolzats damunt de plints que simbolitzen la humanitat eterna que mira la seva història, i representen també el món pagà. Aquests nusos, coneguts com a Ignudi, sostenen deu grans medallons de bronze que representen escenes de l’Antic Testament.

Profetes i Sibil·les

Més avall s’alternen profetes i sibil·les gegantins que representen els moments en què l’home ha tingut la intuïció del diví, és a dir, en què l’home ha arribat a la idea de Déu.

Encàrrec i Funció

L’obra fou encarregada per Juli II per decorar la Capella Sixtina, una capella privada que hi ha a l’interior del complex arquitectònic del Vaticà. La seva funció és decorativa i religiosa.