Volta de la Capella Sixtina i Judici Final

Documentació

• Títol: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final

• Autor: Miquel Àngel

• Cronologia: 1508-1512 / 1536-1541

• Tècnica: pintura al fresc

• Mides: 13 x 36 m (volta); 13 x 12 m (absis)

• Estil: Renaixentista

• Tema: Bíblic

• Localització: Capella Sixtina del Vaticà (Ciutat del Vaticà)

Context Històric

La pintura es va fer en època de renaixement (Cinquecento al S.XVI). Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula renaixement. És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme). Alguns percussors d’aquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio. A Florència el desenvolupament d'una rica burgesia ajudarà al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.

Descripció/ Anàlisi Formal

Estructura de la volta: estructura l'espai de 36x13m de planta a base de de falsos arcs faixons en 9 sectors transversals i en 3 registres. Des de la paret, trobem 12 llunetes i vuit triangles o petxines. El registre central alterna requadres de dos amplades: 5 petits y 4 grans.

Descripció

P.1r. requadre: Separació de la llum de les tenebres. (ignudis, medallons, ignudis)

G.2n.r requadre: La creació del astres.

p.3r. requadre: Separació de les Aigües. (ignudis, medallons, ignudis)

G.4t.requadre: Creació d'Adam.

P.5è. requadre: Creació d'Eva. (ignudis, medallons, ignudis)

G.6è. requadre: Pecat i expulsió del Paradís.

P.7è. requadre: Sacrifici de Noé. (ignudis, medallons, ignudis)

G.8è. requadre: Diluvi Universal.

P.9è. requadre: Noé Ebri. (ignudis, medallons, ignudis)

Descripció dels registres laterals i en correspondència amb el requadres petits: trobem tota una sèrie de monumentals figures masculines (profetes) i femenines (sibil·les) de forma alternativa.

Entre els Profetes i Sibil·les, trobem representacions dels avantpassats de Crist.

Totes les figures estan prèviament dibuixades, per tal d'alliberar la imatge. Predomini del dibuix sobre el color. Les restauracions posen de manifest uns colors brillants i lluminosos. Es dóna un equilibri entre colors càlids que ressalten sobre els freds.

Els colors no són plans, presenten clar-obscur mitjançats la degradació dels tons i la variació de la intensitat dels colors. La llum es natural, uniforme i homogènia amb efectes clar-obscur.

La composició del conjunt és unitària. I s'articula en una composició arquitectònica simulada que divideix la volta en diferents seccions. Les figures semblen voler alliberar-se del marc espacial, però encara són composicions tancades.

Per cercar profunditat i volum les figures són entrellaçades i amb escorços. Els escorços amb el contrast clar-obscur i una plenitud anatòmica que es basa en proporcions gegantines que augmenten a mesura que avança vers l'altar, per corregir efectes visuals, aconsegueix dotar de volum escultòric i grandiositat la composició. L'interessa representar l'esplendor corpori expressat a través de la musculatura quasi sobrenatural com a pre-requisit de la bellesa material i espiritual.

Llurs formes robustes i dilatades, doten de vitalitat, dinamisme i tensió 'terribilità' a la composició. Es un moviment contingut, on l'esperit es vol alliberar de la matèria. Representa una fusió entre arquitectura i pintura.

Temàtica i Iconografia

Tema mitològic-teològic. En espai central es narra el principi de la humanitat, a partir del Gènesis. Desde la creació de l'univers fins el càstig de Déu a la Humanitat.

En els registres laterals representa als 7 profetes de l'Antic Testament i les 5 Sibil·les paganes de l'antigüetat.

Els triangles o petxines representen la miraculosa salvació d'Israel.

L'antiguitat pagana pren els nus 'ignudi' i els 'putti'.

Significació

Miquel Àngel accepta l'encàrrec de papa Juli III contra la seva voluntat.

L'artista realitzà l'obra en total llibertat i soledat.

A l'obra l'autor realitzà un programa humanístic-religiós que expressa la fusió de la teologia hebrea i la cristiana amb les idees contemporànies neoplatòniques. Així la creació d'Adam no sols explica la creació de l'home sinó que li dóna un nou significat, Déu actua com un escultor que allibera la imatge de l'home i la copia mortal de Déu; l'ànima alliberada del cos torna a l'essència de Déu.

La Creació d'Eva simbolitza la creació de l'Església. Els nus pagans simbolitzarien la situació de pecat del món abans de l'arribada de Crist o bé ser les ànimes humanes.

Funció. Religiosa-humanística: manifest de les idees neoplatòniques; i Política: ja que agrada al papa Juli II.

Els motius secundaris del sostre establien l'estil teològic del Papa i donaven a entendre que aquest era un nou Messies actuant com a agent terrenal de Déu per a castigar als heretges.