La Primera Volta al Món: L'Expedició de Magallanes i Elcano

La Recerca del Pas a les Índies per l'Oest

A la darreria del segle XV i a l'inici del XVI, després dels primers viatges de Cristòfor Colom, successives expedicions castellanes i d'altres països europeus van seguir el camí del que ells consideraven unes illes pròximes a l'Índia i la Xina. Però, aviat es van adonar que el que tenien al davant era un continent desconegut per a ells, una barrera que els separava de les illes de les espècies. Calia trobar un pas que els permetés de franquejar el continent i guanyar definitivament les Índies per l'oest: tots els intents van resultar inútils.

L'Expedició de Magallanes (1519-1522)

El 20 de setembre de 1519 va salpar del port de Sanlúcar una nova expedició formada per tres vaixells i comandada pel mariner portuguès Fernando de Magallanes, al servei de la corona espanyola. La seva missió era molt concreta: trobar un pas al sud del nou continent, arribar a l'oceà Pacífic, navegar fins a les illes Moluques, riques en espècies, i prendre’n possessió en nom del rei d'Espanya.

Un cop assolides les costes americanes, van descendir cap al sud. Finalment, el 21 d'octubre de 1520, els vaixells van enfilar un pas estret entre illots que avançava en la direcció cercada. A la nit van veure cremar molts focs en terra i per això van anomenar aquell indret Terra del Foc. Aquell pas angost, l'Estret de Magallanes, va dur l'expedició fins a l'oceà Pacífic. Van remuntar el continent vers el nord, seguint la costa de Xile, fins a l'actual Valparaíso, i d’aquí van posar proa cap a occident, navegant per una mar desconeguda.

La Travessia del Pacífic i la Primera Volta al Món

L'oceà va resultar molt més gran del que havien imaginat, i, al cap de quatre mesos de navegació amb les tripulacions exhaustes, van arribar a l'illa de Guam. D'aquí van passar a un altre grup d'illes, les Filipines. En un dels desembarcaments, Magallanes i tots els seus comandants van morir en un enfrontament amb els indígenes. El comandament de l'expedició va passar a Juan Sebastián Elcano.

Elcano va fer cremar un dels vaixells, perquè no hi havia prou tripulació per als tres, i, incapaç de retornar per on havien vingut, va intentar d'arribar a la Península voltant Àfrica. Al cap de poc temps un dels vaixells va ser capturat pels portuguesos i, finalment, només un, el Victòria, va aconseguir d'arribar a Sanlúcar, el 6 de setembre de 1522. Només van retornar 18 homes dels 265 que havien salpat. Així es va fer per primera vegada la volta al món i es va conèixer l'extensió dels continents i els mars principals.

L'Escorbut: La Malaltia dels Mariners

Causes i Impacte Històric de l'Escorbut

L’escorbut és una malaltia que era normal entre els mariners que menjaven dietes de les quals no hi havia ni fruita fresca ni hortalisses. Va ser identificada correctament fa més de dos segles pels metges navals britànics, que la prevenien o curaven empíricament afegint suc de llima a la dieta.

Es creu que durant els tres segles en què aquesta malaltia no tenia una cura coneguda, va causar la mort de més de 2 milions de mariners. La causa de l'escorbut, descoberta més tard, és la deficiència de vitamina C.

Fites Clau de l'Era dels Descobriments

Aquests són alguns dels descobriments més rellevants de l'època:

• Arribada dels portuguesos al Cap de Bona Esperança
• Descobriment d’Amèrica per Cristòfor Colom
• Arribada a l’Índia de Vasco da Gama
• Descobriment de l’Estret de Magallanes
• Descobriment de les Filipines
• Primera volta al món de J.S. Elcano

El Context de l'Armada de l'Especieria

Magallanes, Carles I i les Penúries del Viatge

Colom ho va intentar i va topar amb un continent; Magallanes hi va tornar i el resultat va ser que per primer cop la seva expedició va fer la volta al món. Fernando de Magallanes, un experimentat militar i comerciant portuguès, va intentar primer vendre la seva idea d’arribar a les Moluques esquivant el continent americà pel sud al rei de Portugal, que no va veure la necessitat d’obrir una nova ruta quan la que ja tenia li anava bé.

En aquell moment ja es donava per bona la idea que el món era rodó, però els estudiosos creien que era molt més petit i, per tant, Magallanes, que al final va aconseguir el suport del jove rei espanyol Carles I, es pensava que el viatge seria més curt. Van fer descobriments inesperats, van passar penúries, fam i malalties. A l'«Armada de l’Especieria» hi va haver:

• Motins (diuen que pel caràcter prepotent i rígid de l’almirall i també per lluites de poder internes).
• Desercions (un vaixell, el San Antonio, va girar cua i va tornar a Espanya).

Ja a les Filipines, després d’un agònic viatge pel Pacífic en què enmig de la mar plana es van arribar a subhastar les rates, va morir el mateix Magallanes en un enfrontament amb un rei que no es va voler sotmetre.