Voleibol i Bàdminton: Història, Regles i Tècniques

VOLEIBOL

Història

William G. Morgan, el 9 de febrer de 1895, va inventar el voleibol (originalment anomenat mintonette). Pensà que el bàsquet no s'adaptava a les característiques de tots els alumnes i, partint del tennis, inventà un esport sense contacte, d'equip, amb un risc mínim de lesions.

A Europa, l’introdueixen soldats nord-americans durant la Primera Guerra Mundial. La primera federació internacional es va fundar el 1947, el primer campionat mundial va ser el 1952 i va esdevenir esport olímpic el 1964 (a Tòquio). A Catalunya, el voleibol va arribar el 1920, el reglament es va establir el 1925 i la federació catalana es va crear el 1959.

Objectiu del joc

Guanyar 3 dels 5 sets del partit. La pilota ha de ser tocada i impulsada amb cops nets, no aturada, subjectada, retinguda o acompanyada. Si la pilota toca terra, es considera punt, sempre respectant el reglament. Hi ha diverses modalitats amb regles similars. Una característica peculiar del voleibol és la rotació.

El terreny de joc

18 metres de llarg per 9 metres d'ample, dividit en 2 camps, amb una línia a 3 metres de la xarxa (línia d’atac). L'alçada de la xarxa és de 2.43 metres per a homes i 2.24 metres per a dones (altres alçades en juvenil, infantil, etc.). La zona lliure exterior a la pista ha de ser com a mínim de 3 metres d'amplada, 5 metres lateral i 8 metres a la part posterior.

Durada

No té una durada determinada. Guanya el primer equip que aconsegueix guanyar tres de cinc sets. Un set arriba a 25 punts (amb avantatge de 2 punts). El cinquè set (tie break) arriba a 15 punts.

Equips

Dos equips, amb un màxim de 12 jugadors, 6 jugadors en pista i 6 a la banqueta (juguen i banqueta), amb variants on juguen 4 jugadors per equip. Hi ha defenses, serveis, rematades, i la passada de la pilota al col·locador. Els col·locadors han de fer una bona passada per al remat. Els rematadors necessiten capacitat de salt i força per a rematar.

Posicions dels jugadors

Quan l'equip rival guanya un punt i posa la pilota en joc, es fa un canvi de posició, on cada jugador es mou una posició.

Sancions

• Quatre tocs per equip (el bloqueig no conta)
• Dos tocs per jugador
• Tocar la xarxa
• Invasió
• Falta de rotació

Tècnica

• Atac: amb una mà, palmell. Servei baix, lateral (menys potents i més segurs) o servei de tenis (més potent i menys segur).
• Toc de dits: després dels braços, per a fer un remat.
• Defensa:
  • Avantbraços: per a rebre un servei o rematada, primer i cap al col·locador.
  • Bloqueig: triple bloqueig, no conta com a toc.

Tàctica

Individual

• Finta: enganyar amb un toc de dits o deixada suau, en lloc de fer una passada a un company, enviar-la directa a l'altre camp.
• Enviar la pilota a llocs desprotegits o entre dues zones per provocar dubte.
• Decidir quan i on fer el bloqueig.

Col·lectiva

• Sistemes per rebre la pilota: el més conegut és l’1:3:2 o en W. La característica principal és que el col·locador de la zona 2 se situa molt a prop de la xarxa, i el defensa de la zona 6 s’avança.
• Sistemes d’atac: el més comú és el col·locador per torns: 2 = col·locador, tots els jugadors passen per totes les posicions.

SISTEMA DE ROTACIONS

Després del servei, hi ha una rotació de l’equip guanyador, on tots els jugadors passen per atac i defensa. Excepte un jugador que només juga defensivament i no remata ni fa serveis.

BÀDMINTON

Terreny de joc

• El terreny de joc canvia segons si és un partit individual o per parelles.
• Segons el reglament, ha de ser un camp cobert, però pot ser a l'exterior.
• La xarxa: 75 cm d’amplada i 152 cm d’alçada.
• Dobles: El terreny de joc és un rectangle de 13.41 m x 5.18 m.

Reglament

Es pot jugar en parelles o individual. L’objectiu és que la pilota (volant) passi la xarxa per sobre i caigui al camp contrari.

• Saque:
  • Sempre per sota del maluc.
  • Empunyadura per sota el cap de la raqueta.
  • El saque es pot repetir si toca directament a terra (no toca jugador ni raqueta).
  • El saque ha de ser en diagonal.
• Posició al camp:
  • A sorteig, es pot escollir camp o començar traient.
  • 0 o parell de jugadors col·locats al camp dret.
  • 1 o imparell de jugadors col·locats al camp esquerre.
  • Poden estar en qualsevol lloc dintre la zona correcta, després del saque poden ocupar tot el camp.
• Puntuació:
  • És punt si la pilota va fora o si toca el camp.
  • Es disputa a 3 jocs, si guanyes 2 ja has guanyat.
  • Qui arriba a 21 punts guanya.
  • Qui guanya la diferència de punts guanya un joc.
  • Si s'arriba a 20-20, es juga a diferència de 2 punts.
  • Si s'arriba a 29, el jugador que faci 30 punts guanyarà.
  • Qui guanya el joc serveix primer en el pròxim joc.

Faltes

• a) Durant el saque:
  • Si trepitgen la línia que delimita la seva zona o des de fora (o el que la rep).
  • Si no estan en posició correcta (dos peus a terra).
  • Si la pilota no passa per sobre la xarxa.
  • Si cau fora del camp sense que el contrari la toqui (falta per qui treu).
  • Si el volant cau a terra dins la zona sense que la toqui el que rep (falta de qui rep).
  • Si qui rep o qui treu fa una finta.
• b) Durant el joc (falta per qui juga el volant):
  • Si el volant cau a terra.
  • Si el volant toca el seu cos.
  • Si toca el volant amb la raqueta dues vegades consecutives.
  • Si acompanya el volant amb la raqueta.
  • Si manté la raqueta aixecada a prop de la xarxa per rematar quan l’altre jugador vulgui colpejar el volant cap amunt.
  • Si toca la xarxa mentre el volant està en joc o els pals que l’aguanten.
  • NO ÉS FALTA si el volant toca la xarxa durant el joc o la sacada.

El joc de dobles (en parelles) normes específiques:

• Treu el jugador de la dreta.
• En cas de punt, segueix traient la mateixa persona però fan rotació (per no haver de treure dues vegades seguides contra la mateixa persona).
• Si marca l'equip que no havia tret, guanya el saque i el dret a la sacada i, segons la posició, treurà el de l'esquerra o el de la dreta.

Tècnica

• Agafar la raqueta: Com si donéssim la mà (normal) o amb el dit sobre la superfície plana del mànec de la raqueta (cops de revés).
• Sacada (servei): Es pot fer de dues maneres. Sacada per sota (habitual) o sacant de revés (inconvenient: no es pot enviar massa lluny).
• Segons la trajectòria de la sacada, pot ser curta (més habitual en joc de parelles) o llarga (més freqüent en joc individual).

Cops bàsics:

• Colpejar el volant en el punt més alt possible = més probabilitats de fer punt.
• Classificació de cops segons la trajectòria del volant.
• Globus o lob: Obliga al contrari a desplaçar-se fins al final de la pista.
• Rematada: Principal cop ofensiu. Pot fer-se de dreta o revés. Cal executar-lo a prop de la xarxa. Cop d’alta trajectòria descendent.
• Deixada: Quan la deixem caure a prop de la xarxa.
• Cop normal o drive: Trajectòria no tan elevada com el globus. Acostuma a tenir una trajectòria horitzontal.

Combinacions:

• Globus-deixada: Obligar al contrincari a desplaçar-se per deixar-la caure a prop de la xarxa.
• Quatre cantonades: Similar a l'anterior. Esgotar al contrari per no deixar-li temps perquè prepari els seus cops.
• Contrapeu: Quan el contrari intueix cap a on l'enviarem i canviem de trajectòria.

Col·locació de jugadors en el joc de dobles:

• Col·locació “davant-darrere”: Els jugadors es situen un davant de l’altre.
• Col·locació “costat a costat”: Es col·loquen a la meitat del camp, cadascú cuida dels volants al seu camp.
• Una tercera combinació és rotar les posicions (no recomanable per a principiants).