Voleibol i Bàdminton: Guia Completa

El Voleibol

Orígens

Va ser inventat el 1895 per un professor d'Educació Física dels EUA, William G. Morgan. Les primeres regles daten del 1896. Es va estendre ràpidament i va arribar a Europa gràcies a les tropes americanes durant la Primera Guerra Mundial.

• El 1949 van començar els primers campionats mundials.
• El 1952 es va introduir la modalitat femenina.
• Va ser olímpic per primera vegada l'any 1964, i encara ho és.
• A Espanya va començar a practicar-se a les platges de Catalunya el 1920.
• El 1960 es va fundar la Federació Espanyola de Voleibol.

Terreny de joc

El voleibol es practica en un camp de 18 x 9 m. La xarxa té una alçada de 2,43 m a la modalitat masculina i de 2,24 m a la femenina.

Tècnica

Les regles d'aquest esport obliguen el jugador a picar la pilota sense possibilitat d'agafar-la.

La passada

És l'element tècnic fonamental per poder jugar en equip. Les passades poden ser:

• D'avantbraços: és el toc de recepció que practiquen els defenses habitualment, després del servei o rematada de l'equip contrari. S'usa perquè la potència i la trajectòria que porta la pilota fa difícil practicar la passada de dits. Per dirigir la passada cap al col·locador, els braços han de contactar amb la pilota a la part plana dels avantbraços, a prop dels canells, mentre mantenim les mans juntes, l'una sobre l'altra.
• De dits: és la passada de col·locació, segon toc de l'equip, i la realitza el col·locador. El contacte amb la pilota ha de fer-se amb els caps dels dits i amb els braços flexionats. Després s'estiren i dirigeixen la passada cap al rematador. Aquesta passada es pot realitzar dirigint-la endavant, enrere o bé efectuant una passada lateral. També es pot fer en suspensió, mentre el jugador és en l'aire després de saltar.

La rematada

És el tercer toc i darrer. Es tracta de rematar la pilota en salt, intentant aconseguir punt, esmatxant la pilota al camp contrari dins dels límits de la pista.

La rematada té 4 fases:

1. Correguda. Per acostar-se amb embranzida. Es realitzen 2 o 3 passes.
2. Salt. Es fa amb els dos peus i sempre en vertical.
3. Cop. Amb el braç estirat i picant de dalt a baix.
4. Caiguda. Després del cop, s'ha de fer sense tocar la xarxa.

El bloqueig

És una acció que serveix per defensar-se de la rematada de l'equip contrari. La realitzen normalment un o dos jugadors que són a prop de la xarxa.

El servei

És el cop que es dona a la pilota per iniciar el joc. En els serveis es colpeja la pilota amb el palmell de la mà. Hi ha diferents tipus de servei: servei baix (iniciació), lateral, de tennis i en suspensió (en salt).

El servei pot ser flotant o pla. En el servei flotant la pilota va amb efecte cap enrere i la pilota va com surant per l'aire. El servei pla és un tir amb una trajectòria recta i forta.

Les caigudes

Són gestos tècnics que fan els jugadors per evitar que la pilota toqui terra, en situacions en què desplaçar-se corrent és insuficient. Les caigudes més habituals són la caiguda lateral i la caiguda endavant.

Tàctica

Els sistemes de joc

Els més emprats són:

• Col·locador a torn. A cada rotació col·loca un jugador diferent. Es fa servir en equips que comencen (Iniciació).
• 1 C-5R. Hi ha un jugador que s'encarrega de col·locar i la resta són especialistes en la rematada.
• 2 C-4R. Hi ha dos especialistes en col·locar i 4 en la rematada.
• 3 C-3R. Hi ha 3 col·locadors i 3 rematadors.

Defensa

Sistemes més emprats:

• Formació en W o 1-3-2: Un jugador es col·loca en zona d'atac i els altres 5 a la zona defensiva dibuixant una W. Avantatges: les pilotes curtes estan molt ben defensades. Inconvenients: Si la pilota es dirigeix als punts intermedis poden produir-se indecisions entre els defensors.
• Sistema en semicercle. Els jugadors formen un semicercle. Avantatges: si el defensor de davant falla, sempre hi ha un altre jugador que el recolza per darrere i pot salvar la jugada. Inconvenients: el centre del camp està mal defensat i és un sistema vulnerable a serveis curts.

Atac

Els dos sistemes principals són el 3-1-2 i el 3-2-1.

Reglament general

• Duració: es juga al millor de cinc sets, sense límits de temps.
• Jugadors: 12 jugadors per equip, 6 al camp. Es poden fer 6 canvis en un mateix set.
• Puntuació: cada set es guanya aconseguint 25 punts. Si hi ha un empat a 24 o 25 es tindrà que seguir jugant fins que un dels dos equips guanyi amb una diferència de 2 punts.
• Temps mort: 2 per set.
• Àrbitres: 2 àrbitres.

Reglament propi del jugador

• Per passar la pilota al camp contrari un equip pot fer fins a tres tocs. Si un equip fa un bloqueig, aquest no compta com a toc i, per tant, disposa encara dels tres tocs reglamentaris.
• Un jugador pot tocar la pilota amb qualsevol part del cos.
• Si la pilota, després de tocar-la un receptor, surt fora dels límits del camp i no toca a terra, encara es pot seguir jugant. Es pot sortir del camp per colpejar-la.
• Un jugador no pot tocar dues vegades seguides la pilota excepte després del bloqueig.
• Durant el bloqueig els jugadors poden passar els braços per damunt de la xarxa, però sense tocar-la.
• La línia central es pot trepitjar però no traspassar.
• Mai es pot tocar la xarxa.
• El jugador que serveix pot fer-ho des de qualsevol punt de darrere de la línia de fons i té 5 segons per posar la pilota en joc.

El Bàdminton

Orígens

Un joc semblant es practicava a la Xina fa més de 2000 anys. Al segle XVII existia a alguns llocs d'Europa un joc molt semblant a l'actual bàdminton.

Però és el joc de la poona el que probablement dona origen al bàdminton modern. Es tracta d'un joc practicat a l'Índia i importat a Anglaterra. En una reunió d'oficials l'any 1873, amb un temps plujós, algú va proposar jugar amb raquetes de tennis en una sala del Castell emprant com a objecte volador els taps de les ampolles de cava, en els quals van enganxar algunes plomes. El joc que va sortir d'aquell succés va ser batejat amb el nom de bàdminton.

Les primeres regles van ser publicades el 1877. El bàdminton va ser esport d'exhibició als Jocs Olímpics de Seül i esport de competició als Jocs de Barcelona 92.

Terreny de joc

Sempre que sigui possible, és preferible jugar al bàdminton en un poliesportiu, gimnàs o sala coberta, que permeti les mides de la pista més, com a mínim, un metre entre la línia exterior del camp i la paret. L'alçada mínima disponible convé que sigui d'uns 7 metres.

La pista és dividida en dues parts iguals per una xarxa subjecta per uns pals a 1,55 m d'alçada.

La raqueta i el volant

El material que s'empra per a la seva construcció pot variar: grafit, ceràmica, alumini, fibra de carboni… però sempre ha de ser lleugera (uns 100 grams).

El volant té unes plomes o una malla de niló o plàstic fixades a una base de suro folrada de pell de color blanc. El seu pes aproximat és de 5 grams i en una esmaixada pot arribar a una velocitat de 200 quilòmetres per hora.

Tècnica

El servei

En el bàdminton el servei és una acció defensiva, però té una importància fonamental, ja que per poder marcar punts cal estar-ne en possessió del servei. El servei s'efectua en diagonal, mai dues vegades seguides del mateix costat, i el volant ha de caure a la zona assenyalada.

Condicions perquè un servei sigui correcte

• En el moment del colpeig, el cap de la raqueta ha d'estar per sota de la mà i per sota del maluc.
• No es poden moure els peus.
• El cop ha de tenir una trajectòria ascendent i el moviment ha de ser continuat.

Els cops bàsics

• Deixada: cop per aconseguir que el volant caigui al costat de la xarxa.
• Cop de drive: cop de trajectòria horitzontal i llarga.
• Drop: cop de trajectòria descendent, just a la xarxa, però fet des del fons de la pista.
• Esmaixada: cop de trajectòria descendent i ràpida per guanyar el punt.
• Clear: globus potent que pretén allunyar l'adversari de la xarxa.

Els cops es poden realitzar de dreta i de revés.

Tàctica

Atacar és fer davallar el volant en camp contrari de manera que l'adversari es vegi obligat a colpejar-lo per sota de la xarxa. Defensar és enviar el volant molt alt i al fons del camp contrari.

En el cas dels dobles, en què les possibilitats tàctiques són més grans, podem observar els següents sistemes de joc:

• Davant-darrere: un jugador se situa davant, prop de la xarxa, i l'altre se situa darrere.
• Paral·lel: els dos jugadors se situen a la mateixa línia i cadascun cobreix la meitat del camp.
• Mixt: és una combinació dels dos sistemes anteriors. Es realitza jugant amb el sistema davant-darrere quan s'és atacant i el paral·lel quan es defensa.

Regles i normes bàsiques

• Es juga al millor de tres sets. En cas d'empat 1-1, es disputa el tercer.
• Per poder sumar punts cal estar en possessió del servei.
• En funció de la modalitat de què es tracti, la puntuació varia:
  • L'individual masculí i totes les modalitats de dobles es juguen a 15 punts. Es poden produir dues situacions d'empat: 13 a 13 (es decideix si es juga a 15 o 18 punts). 14 a 14 (es decideix si es juga a 15 o 17 punts).
  • L'individual femení es juga a 11 punts. En cas d'empat a 9 o a 10, es decideix si es juga a 11 o a 12 punts.
• Aquestes pròrrogues les decideix el jugador que primer ha arribat a la puntuació.

Les faltes

L'àrbitre assenyalarà falta:

• Si el volant cau fora del camp
• Si el volant toca a terra
• Si el volant toca el sostre
• Si el volant queda enganxat a la xarxa o la raqueta d'un jugador
• Si el volant toca un jugador
• Si, durant el joc, un jugador toca la xarxa amb el cos o amb la raqueta
• Si un jugador envaeix el camp contrari per sobre o per sota de la xarxa
• Si el servei no es realitza correctament
• Si en el moment del servei el servidor o el que rep són fora de l'àrea que els correspon
• Si el volant és colpejat dues vegades de manera consecutiva en el mateix camp

Altres normes

• 5 modalitats de joc: individual masculí, individual femení, dobles masculí, dobles femení i dobles mixtos.
• Les línies de delimitació formen part del terreny de joc.
• En bàdminton es continua el joc si el volant toca la xarxa, tant en el servei com al llarg del punt.
• Per efectuar el servei hem de col·locar-nos en una meitat del camp o en l'altra en funció de la puntuació. És a dir, en individuals, sempre que tinguem una puntuació parella efectuarem el servei des de la meitat dreta del camp; quan la puntuació sigui senar, ho farem des de l'esquerra. Hem de fixar-nos només en la nostra puntuació i considerarem el zero com a parell.
• Entre el primer i el segon joc no hi ha descans. Entre el segon i el tercer es descansen 5 minuts si ho demana un dels dos jugadors.