Vocabulari de Sabors: Guia Gastronòmica

Termes culinaris i definicions

Abocat: Que deixa (un vi) un principi de gust dolç en la boca.

Àcid -a: Que té un sabor agre com el de la llima. Fruita àcida. Una beguda àcida.

Agre-a: Que té una acidesa desagradable. El vi s'ha fet agre. La llet està agra. Agrejar

Agredolç-a: Que té un sabor agre i dolç al mateix temps. Salsa agredolça.

Amarg-a: Que té el sabor aspre i desagradable, com el de la fel o l'asséver. La quinina és amarga. Un licor amarg. Amargar

Amelar: Tornar-se dolç com la mel.

Aspre: Desagradable al tacte pel fet de tindre la superfície plena de rugositats o de desigualtats. Un teixit aspre. Una pell aspra. Que produïx una sensació anàloga en els altres sentits. Un gust aspre. Una veu aspra. Una olor aspra. Aspror

Assaborir: Percebre el sabor (d'un aliment, d'una beguda), lentament i amb delectació. Si et prens tan de pressa el café, no arribes a assaborir-lo.

Caldós: Que conté caldo. Arròs caldós

Dessaborir: Fer que (un menjar) perda el sabor. Tant de temps a remulla, l'abadejo s'ha dessaborit.

Dolç-a: Que té un sabor agradable al paladar com el del sucre o el de la mel. Unes peres molt dolces. Endolcir

Edulcorar: Endolcir (un producte de sabor desagradable o amarg) amb substàncies naturals, com ara el sucre o la mel, o bé sintètiques, com ara la sacarina.

Eixut: Que no té res que li done sabor o atractiu. Carn eixuta

Embafar: Llevar l'apetit o carregar l'estómac, un aliment, per excés de dolçor, de greix o d'espessor dels ingredients. La coca de llanda no m'embafa. Embafós.

Ensucrat-ada: Endolcit amb sucre. Un iogurt ensucrat.

Estantís-issa: Que no és una cosa fresca, que comença a perdre les seues propietats, a corrompre's. Les galetes estan estantisses.

Golafre: Que menja molt, que té gola tothora. No vull que sigues tan golafre!

Gust: Sentit corporal per mitjà del qual es perceben els sabors.

Insípid: Faltat de sabor. Una beguda insípida

Llepar: Passar la llengua (per alguna cosa). La xiqueta llepava el gelat. El gat li llepava la cara. L'animalet es llepava la ferida.

Llépol: Aficionat a les llepolies. Es torna boig amb els pastissos: és un llépol.

Melós: Que no és (un arròs) ni massa eixut ni massa caldós. Que és (un aliment, especialment la carn) bla, tendre.

Paladar: Sensibilitat per a percebre el sentit del gust. Tindre bon paladar. Tindre el paladar fi.

Pastós-a: Sec, de gust desagradable. Tindre la boca pastosa

Ranci-rància: Que adquirix (una substància greixosa) una olor i un sabor especials i desagradables quan s'alteren químicament els seus components. El formatge s'ha fet ranci. Sagí ranci. Fer olor de ranci

Regust: Sabor que transmet a un aliment allò amb què ha estat en contacte. Sabor desagradable que deixa una cosa.

Sabor: Propietat que tenen moltes coses d'afectar l'òrgan del gust o els òrgans del gust i de l'olfacte. Un pernil que té molt bon sabor. Sabor dolç, salat, àcid, amarg. Saborós

Saladura: Acció o efecte d'adobar amb sal algun aliment, especialment carn o peix.

Salat-ada: Impregnat de sal, que conté sal o té gust de sal. Abadejo salat. L'aigua del mar és salada

Salar: Posar sal (a un aliment) per a donar-li sabor, especialment posar-li'n massa.

Salejar: Tindre sabor de sal.

Salobre: Que té gust de sal.

Sec: Que té (un vi, un xampany o un licor) un tast poc dolç.

Tastar: Prendre una quantitat reduïda (d'un menjar o d'una beguda), posar-se'n un poc en la boca per apreciar el gust que fa. Tast

Tufar: Fer mala olor o mal gust, d'agre o d'estantís.