Vocabulari historia del art grecia i roma
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 22,4 KB
| És una construcció que està adossada a una de les naus de l'esglèsia, sovint darrere de l'altar, i que acostuma a ser circular. La seva forma pot donar lloc a petites capelles. |
| Ornament colocat als extrems o sobre el frontó dels temples grecs, romans i etruscs, en forma de palmeta o de figura. |
| Tècnica pictòrica que utilitza colors diluits en aigua, generalment sobre paper o cartró. Els colors utilitzats són més clars o més foscos segons la quantitat d'aigua amb la que es barreja |
Sistema arquitectònic que consisteix en la utilització d’elements verticals sobre uns altres horitzontals, com bigues a les cobertes, o sobre llindes en buits i obertures, amb la finalitat de fer de suport de tot el monument o edifici. |
| L'arquitrau és l'element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes . En l'arquitectura clàssica, és la part inferior de l'entaulament que descansa immediatament sobre el capitell de la columna. |
Conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada. Va tenir gran desenvolupament en els estils romànic i gòtic. |
Uncarreués una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars etc. Es tracta de grans blocs de maçoneria esculpits per a tenir vores quadrades que encaixin millor entreells, i fins i tot dues cares. Els carreus s'utilitzen en la construcció d'edificis com a alternativa al maó. És freqüent trobar carreus a les construccions de l'arquitectura clàssica grega i romana, a l'arquitectura gòtica. |
| El clarobscur és una tècnica pictòrica basada en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de contrastos entre la llum i l'ombra. Mitjançant l'ús de contrasts acusats entre els volums il·luminats i els volums enfosquits s'aconsegueix destacar d'una manera més efectiva alguns elements d'un quadre. Inicialment, va ser desenvolupada pels pintors flamencs i italians del cinquecento, però la tècnica assoliria la seva maduresa en el barroc, en especial amb Caravaggio, i donaria lloc a l'estil anomenat tenebrisme. |
| Els colors càlids són els grocs, els vermells i els ataronjats. Aquests colors produeixen la sensació de sortir del pla i aproximar-se a l'observador. Per aquest motiu són anomenats també colors “sortints”. |
| És qualsevol color comprés en la gamma entre el color blau i el color verd. S'anoma d'aquesta manera a causa de la relació subjectiva que s'estableix entre la sensació tèrmica del fred i la gamma de colors a la que pertany. |
| Es considera color primari a aquell color que no es pot obtenir de la barreja d'altres. Es poden barrejar per produïr la majoria de colors. Els pigments primaris dins el món de l'art són: el cyan (blau), el groc i el magenta (rosa/fúcsia). |
La cornisa és la part superior i la que sobresurt més d'un edifici. |
Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat superior del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semi-esfera per l'interior. Aquest element es troba en el Panteó de Roma, construïda en l'antiguitat i també en la Santa Sofia d'Istanbul. De la primera, Brunelleschi va imitar-ne l'esfera i va construir la cúpula de la catedral de Santa Maria dei Fiori a Florència. Aquestes influències de Roma i Florència han perdurat en el renaixement (Sant Pere del Vaticà), el barroc i el neoclassicisme europeu i nord-americà. |
La dovella és una peça trapezoidal que es fa servir per la construcció d'arcs i voltes. Al ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de cunya i distribueix les forces dels murs que hi ha sobre dels arcs.Poden ser de diferents materials, com per exemple, maó o pedra. |
És el més antic dels ordres pertanyents a l’arquitectura grega dins de l’ època clàssica. Es caracteritza principalment per una columna acanalada d’aristes vives, sense base, amb capitell i amb un fris amb tríglifs i mètopes que es van alternant entre sí. |
Una estàtua es la representació estètica d’un animal, una persona o d’una situacio concreta realitzada a travès d’una escultura. Les mes freqüents son les humanes, encara que es poden representar també animals amb l’efecte de expressions o moviments que poden estar fent aquests personatges o animals. L’estàtua es la representació que es pot observar des de tots els punts posibles, si no es així, no es considera estàtua concretament |
L’escultura exempta és una escultura de tres dimensions i de ple relleu, que és independent, sense relació amb res. |
| L'escorç és una tècnica del dibuix i la pintura que s'utilitza per donar la impressió de profunditat. Les dimensions de la figura es reprodueixen de manera distorsionada per donar sensació de realitat. En l'escorç, la figura o alguna de les seves parts es dibuixa com si en la realitat estigués disposada perpendicularment o oblíquament al pla del quadre. |
Base que serveix de suport a una columnata.Forma part del crepidoma, una plataforma escalonada que eleva l'edifici per sobre del terreny per donar-li més elegancia |
Una fosa o buidatge és una tècnica escultòrica que permet l'obtenció de peces de metall. Els primers procediments de fosa donaven com a resultat només l'obtenció de peces massisses; el coneixement del buidatge és més tardà. Dins la fosa amb buidatge hi ha dos sistemes: el de la cera perduda i el de l'arena. |
| S'anomena fris a l'element central de l'entaulament. L'entaulament, en ordre descendent, està integrat per: la cornisa, el fris i l'arquitrau; per sota hi hauria el capitell de la columna. El fris pot ser llis o (en els ordres jònic i corinti) estar decorat amb baix relleus. En l'ordre dòric el fris acostuma a estar decorat amb mètopes i tríglifs. |
| Element arquitectònic amb forma triangular que es situa sobre l'entaulament als temples grecs, com al Partenó. Acostuma a estar decorat amb relleus i altres elements decoratius, com petites escultures. |
| La girola és un passadís o un deambulatori que passa per darrere de l'altar principal d'una església. Es va començar a utilitzar a l'arquitectura Romànica, per a afavorir la circulació de fidels, i es va continuar utilitzant a les esglésies gòtiques. |
Iconografia prové etimològicament del grec “Eixor i Graphia”(descripció de la imatge), per tant, és la ciència que estudia l'origen i formació de les imatges, la seva relació amb l’al·legoria i la simbologia, així com la identificació per mitjà dels atributs que gairebé sempre els acompanyen. La diferencia que s’estableix entre la iconografia i la iconologia és que aquesta primera consisteix en la simple descripció d’imatges, mentre que la iconologia les estudia en tots els aspectes, les compara i les classifica, arribant inclús a formular lleis o regles per tal de conèixer la seva antiguitat i diversos significats i interpretacions |
Branca de la simbologia i de la semiologia que s'utilitza a l'art per materialitzar, mitjançant la figura humana, virtuts, defectes, vicis, etc. També es tracta de la ciència que estudia les imatges i al·legories amb els que els artistes s'han expresat al llarg de l'història de l'art. |
L'iconòstasi és un mur de pintures religioses que en les esglésies cristianes de ritus bizantí, separa la nau del santuari. Particularment les de tradició ortodoxa. |
És un tipus de torreta oberta pels costats circular o quadrada, present en el terrat d'un edifici i generalment sobre una volta, o cúpula. Equipada amb finestres i vidrieres, posada sobre un edifici per a aclarir l'interior prop del sostre. |
A l'arquitectura arquitravada, bloc o part horitzontal que es situa sobre del forat de portes i finestres, i que s'aguanta per dos suports veritcals. |
Mosaic, decoració d'una superfície feta incrustant-hi trossets de pedra, de marbre o d'altres materials de diferents colors que s'anomenen tessel·les. Aquesta tècnica simple va ser emprada a Grècia durant els ss VI-IV aC (Pel·la) i més tard a Sicília. |
El naos és la sala més important dels temples de l'Antic Egipte i de la Grècia Antiga. En els temples grecs i romans la naos també es pot anomenar cel·la o santuari. Aquesta contenia l'estàtua del déu, qui tenia cura del temple era el sacerdot. La sala podia estar constituïda d'una, dues o tres plantes i era un espai reduit i sense finestres, la il·luminació podria ser amb llànties d'oli. |
| És l'espai que està comprés entre dues files de columnes o de murs. Sovint es troben a dins de les esglèsies i altres temples religiosos, on poden ser naus principals, si són les més elevades i amples, o laterals, si estan situades a banda i banda de la principal i són més baixes i estretes. |
| A l'Arquitectura Romànica, s'anomena "nàrtex" a l'atri de les bassíliques separat de la resta de les naus per unes separacions fixes i que era el lloc a on es destinaven als penitens i als no batejats. |
| Un opistòdom és el pòrtic posterior d'un temple grec, habitualment tancat, destinat a magatzem o a guardar-hi el tresor. |
| La perspectiva aèria és el mètode amb el qual es produeix una sensació de profunditat en una pintura, en imitar l'efecte d'espai que fa que els objectes es vegin més pàl·lids, blaus i nebulosos o menys distingibles distància mitjana i llunyana. |
| Quan parlem de perspectiva lineal ens referim als mètodes de representació de la profunditat espacial. En aquest sentit, aquesta perspectiva lineal apareix vinculada al concepte de punt de fugida, concebut com aquell en el qual convergeixen totes les línies de profunditat. |
Material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva de la llum. La majoria de pigments utilitzats són colorants secs, generalment en forma de pols. |
| Element de suport vertical que, a diferència de la columna, no necessita ser cilindric ni seguir les proporcions d'un ordre. |
Consisteix en una columna de secció quadrada o bé rectangular, adossada a un mur o paret i a vegades compost d’un basament i d’un capitell. |
El portal és, en llenguatge col·loquial, la porta gran d'entrada a un edifici o la porta d'entrada a qualsevol casa o habitació. Una portalada és el conjunt d'elements arquitectònics que formen la porta i la seva ornamentació que acostuma a recollir imprès els seus peculiars caràcters l'estil de l'edifici. A l'art grecoromà, la portalada es componia sovint de columnes superposades adossades a la paret o poc sortints i disposades en ambdós costats de les portes que enquadren. Entre les portalades d'estil bizantí o romàniques trobem les de Sant Marc de Venècia i la catedral d'Angulema. Entre les d'estil gòtic són cèlebres les de les catedrals de Reims, Estrasburg, Notre-Dame de París i, a Espanya, les de les catedrals de Tarragona, Lleó o Burgos entre d'altres. Són també molt notables les portades dels monestirs de Oseira i Ripoll i a l'arquitectura moderna, les de Basílica de Sant Pere del Vaticà a Roma, Saint Paul de Londres, La Madeleine de París, etc. |
| Espai en una església o catdral que rodeja l'altar major, generalment situat en un nivell més alt que la resta de la nau central. Està normalment separada per una graonada, un cancell o un reixat. |
|
La pronaos o Prodomo és l'espai arquitectònic situat davant de la cel·la del temple. Es podria dir que era el vestíbul o entrada. És un element típic dels temples grecs i romans. |
| És una tècnica escultòrica on a partir d'un material principal que es fa servir com a fons, es talla una figura reservant la peça original de manera que la figura tallada només sobresurti, molt o poc, depenent si és alt o baix relleu. |
| És una tècnica escultòrica on l'artista parteix d'una material com a base, ja sigui pedra, marbre, fusta... per a crear la seva obra. Aquest material l'ha de modelar amb els utensilis adequats. |
En arquitectura, el tambor és un element que serveix de base per a una cúpula. En la majoria de casos és de forma circular o octogonal i té una alçada proporcional a la de la cúpula que sosté. El tambor pot ajudar a la transició i distribució de càrregues de la cúpula cap a altres elements estructurals. Tanmateix, pot comptar amb finestres que permetin una entrada de llum, donant-li a la cúpula un efecte de lleugeresa o d'estar "flotant en l'aire". |
Edifici sagrat on es fan cultes als déus. El primer temple es va construir al segle X aC. És conegut també com la imatge terrestre de la casa celestial. |
Nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici. Se situa habitualment entre el presbiteri i la nau longitudinal com a element de separació d'ambdós espais. |
La petxina o trompa, en arquitectura, és cada un dels elements constructius triangulars que resol l'encontre entre la base circular d'una cúpula i un espai inferior quadrat. Té una superfície esfèrica triangular limitada per tres arcs de circumferència. És molt comú inserir un tambor cilíndric amb vitralls entre les petxines i la cúpula per augmentar l'elevació de la cúpula i al mateix temps millorar la il·luminació del recinte. |
El tríglif és un element arqutectònic del fris a l'ordre dòric, de forma quadrada i situat en l'extrem d'una biga. |
| Diem que un edifici és octàstil quan trobem 8 columnes a la façana principal i a l'oposada. És propi dels temples clàssics. |
La pintura a l'oli és una tècnica pictòrica on el suport és tela tensada en un bastidor amb una preparacióespecíficai l'aglutinant és oli, normalment de llinosa. L'oli va permetre la pintura amb un realismeextrem. |
| Finestra amb fragments de vidre de colors, construïda segons un dibuix previ. Normalment es construida sobre una estructura metàl·lica |