Vocabulari Essencial: Demografia i Urbanisme

Malthusianisme

El Malthusianisme busca la reducció de la natalitat i el control vegetatiu de la població perquè argumenta que si la població creix més que la producció alimentària es produeix una crisi de subsistència (Malthus). Des de la segona meitat del segle XX s'han posat en pràctica polítiques neomalthusianes per fer front a l'augment de la població (ex. política del fill únic a la Xina, control de la natalitat).

Populacionisme

El Populacionisme busca incrementar la població a través de l'increment de la natalitat i la immigració.

Urbanisme

L'Urbanisme és la ciència que es dedica a l'estudi de les ciutats i el territori. Estudia on se situen i la seva planificació.

Dinàmica Demogràfica

La Dinàmica demogràfica són els canvis en la fecunditat i la mortalitat. Porten com a conseqüència una taxa de creixement de la població en descens i una estructura per edats cada vegada més envellida. Es presenten els trets més característics de l'envelliment i els nous reptes que implica per a la societat.

Taxa de Dependència

La Taxa de dependència és la proporció de persones dependents (menors de 16 i majors de 64 anys) sobre la població en edat de treballar.

Àrea Metropolitana

L'Àrea metropolitana és un conjunt que es forma a partir d'una gran ciutat i d'altres de menors que l'envolten. Destaca per la intensitat de les relacions entre el nucli principal i els secundaris. El nucli central està especialitzat en el sector terciari, mentre que als nuclis o ciutats secundàries s'utilitzen per a usos residencials o d'equipament.

Exemple: Barcelona (nucli central), Cornellà (nucli secundari).

Funcions dels Espais Urbans

Funció Administrativa i de Serveis

Prestacions o ofertes de tota mena que van des del terreny econòmic fins al lúdic. A més, les administracions públiques o grans companyies privades hi instal·len les seves oficines principals. Acostumen a trobar-se al centre, ja sigui a la part moderna o al casc antic que ha estat reconstruït. Reben el nom de CBD (Central Business District) i destaquen per les seves xarxes de comunicació, transport públic, etc., i perquè hi ha poca indústria.

Funció Comercial

Moltes ciutats tenen els seus orígens i fama en les activitats comercials i als mercats (Barcelona, com la Lliga Hanseàtica, Venècia...).

Característiques:

• Es concentren activitats de compra i venda.
• Acostuma a haver-hi grans magatzems.
• Destaquen comerços altament especialitzats que proveeixen la població urbana.
• Els centres de serveis ofereixen una especialització interna amb carrers o barris que destaquen per una activitat concreta, com Manhattan, que a la part nord ofereix un seguit d'activitats d'oci, però al sud, l'econòmic.

Funció Industrial

En l'actualitat, les funcions industrials es localitzen a la perifèria de les ciutats com a polígons industrials i parcs tecnològics. En el passat, cap a finals del segle XIX, les zones industrials estaven situades al centre de la ciutat perquè així la mà d'obra podia utilitzar els transports. En l'actualitat, moltes han quedat antiquades i han canviat el seu ús.

Exemple: Fabra i Coats.

Funció Residencial

La funció clau de la ciutat és que hi puguin viure les persones, ja siguin cases adossades o blocs de pisos. Durant els últims anys, molts s'han instal·lat a barris antics perquè els preus són més atractius per a persones amb rendes baixes. Aquests poden estar degradats i només amb la implicació de l'administració pública es pot millorar la situació. Per tant, la distribució no és homogènia, sinó que es fa per segregació espacial, és a dir, en àrees segons les característiques econòmiques (les més importants), socials i culturals.

Les àrees anomenades "Eixamples" van aparèixer cap al final del segle XIX i principis del XX. Avui dia són les zones residencials de les classes mitjanes i algunes de les seves característiques són la gran quantitat de serveis que ofereixen, el que ha fet que hagi augmentat el seu cost de vida i que molts hagin hagut de marxar a zones més assequibles.

Zones Residencials Suburbanes: Tipus

A la perifèria de les ciutats trobem dos tipus d'àrees o zones ben diferenciades que tenen una funció residencial:

1. Zones suburbanes o dormitori: Es troben situades molt a prop dels centres d'ocupació. La gent que hi viu té unes rendes molt baixes i una capacitat econòmica limitada. No hi ha grans àrees comercials i no hi ha hagut una bona planificació urbanística.
2. Zones suburbanes planificades: Per contra, aquestes àrees sí han tingut una bona planificació. Destaquen pels seus serveis comercials, estan ben comunicades amb una xarxa de transports i, en l'aspecte econòmic, la gent que hi viu té unes rendes mitjanes-altes.