Vocabulari Essencial de l'Art Gòtic: Termes i Context Històric

Vocabulari de l'Art Gòtic

Arc Apuntat o Ogival

Arc format per dos segments de cercle de radi igual i inferiors a un quart de circumferència, molt utilitzat en l'art gòtic.

Arcbotant

Arc que transmet la càrrega de les voltes a un contrafort situat a l'exterior de l'edifici.

Catedral

L'església principal d'una diòcesi, on el bisbe té la seva seu (càtedra). Sol ser de grans dimensions i molt decorada.

Contrafort

Element arquitectònic vertical adossat a l'exterior d'un mur per contrarestar el pes de les voltes dels arcs de l'edifici.

Cor

Espai dins d'una església o catedral reservat per al clergat o el cor litúrgic, situat normalment davant de l'altar major.

Donant

Persona que finança la construcció o decoració d'un edifici religiós, com una catedral, sovint a canvi de prestigi o salvació espiritual.

Díptic

Retaule de pintura, d'escultura o d'orfebreria format per dos compartiments que s'articulen l'un amb l'altre i que es poden obrir i tancar com un llibre.

Flamíger

Darrer estil de l'art gòtic, propi del segle XV, caracteritzat per l'ús de línies decoratives complexes i semblants a les flames.

Girola

Deambulatori.

Gàrgola

Desguàs d'una teulada esculpit amb una forma animal o humana, o confegint figures monstruoses, desenvolupat sobretot en l'arquitectura gòtica, encara que existeix des de l'antiguitat. Es diu que la seva funció també era la de foragitar els mals esperits.

Grisalla

Tècnica pictòrica que utilitza tons de gris per imitar el relleu escultòric o per donar volum i profunditat sense colors vius.

Llotja

Edifici públic, característic de la Baixa Edat Mitjana, on es feien les transaccions mercantils.

Merlets

Les parts altes i dentades de les muralles o torres medievals, utilitzades per protegir els defensors mentre disparaven.

Motllures

Element continuat que sobresurt del pla d'un mur i serveix com a ornamentació o per separar elements arquitectònics.

Nervis

Espècie de motllura que sobresurt i ressegueix l'intradós d'una volta per reforçar-la o decorar-la.

Pa d'Or

Làmina molt fina d'or que s'utilitza per decorar superfícies en pintura, escultura o mobles, donant un acabat luxós i brillant.

Pinacle

Acabament en forma piramidal molt utilitzat en l'arquitectura gòtica.

Pintura a l'Oli

Tècnica utilitzada en pintura en la qual es dissolen els pigments en un aglutinant oliós, com l'oli de llinosa, olis animals, etc. Malgrat que ja existia a l'Edat Mitjana, es va desenvolupar a partir de Van Eyck.

Pintura al Fresc

Pintura realitzada sobre guix humit.

Pintura Flamenca

Estil artístic que es va desenvolupar al nord d'Europa durant els segles XV i XVI, caracteritzat pel detall minuciós, l'ús del color i l'oli per aconseguir textures i efectes realistes.

Pintura al Tremp

Tècnica pictòrica que utilitza pigments que es mesclen amb rovell d'ou, oli i aigua. Té la mateixa consistència que l'oli, però s'asseca més de pressa. Normalment s'aplica sobre la taula, però també ha estat utilitzada per retocar frescos. Va ser molt comuna a l'Edat Mitjana, fins a finals del segle XV es va començar a substituir per la pintura a l'oli.

Pintura Profana

És aquella que representa temes no religiosos, com escenes mitològiques, retrats, paisatges o escenes de la vida quotidiana.

Pintura sobre Cavallet

Obra pintada en un suport mòbil, com una tela o fusta, col·locada sobre un cavallet, pensada per ser transportable i independent de l'arquitectura.

Planta de Creu Grega

Planta en forma de creu, normalment d'una església, en la qual els quatre braços que la configuren tenen la mateixa mida.

Planta de Creu Llatina

Terme utilitzat per designar la planta d'una església, en la qual el transsepte divideix la nau principal en dues parts desiguals, sent la de l'absis més curta. (Veure vocabulari Art Romànic)

Políptic

Retaule de pintura, d'escultura o d'orfebreria format per més de tres compartiments, que s'articulen sobre un de central de manera que es poden tancar com un llibre.

Preciosisme

Estil artístic i literari del Barroc que es caracteritza per l'ús de detalls refinats, complexitat i una gran elaboració tècnica per aconseguir una gran bellesa.

Retaule

Obra pictòrica realitzada damunt de més d'una superfície de fusta i on es representen escenes de caràcter religiós. S'hi combinen, a vegades, la pintura i l'escultura. Serveix per decorar altars.

Rosetó

Rosassa.

Rosassa

Obertura circular en un mur, amb tancament de vitralls, usualment acolorits, emprada sobretot a les esglésies i les catedrals gòtiques.

Sòcol

Part inferior d'una paret o columna, generalment més gruixuda, que serveix per protegir la base de l'estructura de la humitat i danys.

Traceria

Decoració geomètrica de pedra pròpia dels finestrals o arcs gòtics.

Tríptic

Retaule de pintura, d'escultura o d'orfebreria format per tres compartiments que s'articulen sobre un de central de manera que es poden tancar com si fos un llibre.

Trifori

Matroneu (element arquitectònic situat a la part superior d'una porta o finestra, sovint decorat, que serveix com a suport o remat d'una arcada).

Volta de Creueria o Ogival

Volta formada per dos arcs apuntats que s'encreuen en diagonal i formen nervis, amb una clau comuna.

Vitralls

Composició ornamental formada per peces petites de vidre policromades, engalzades en una estructura de plom. Aquesta tècnica és característica de l'art gòtic, i apareix majoritàriament en edificis religiosos (catedrals), però també és possible trobar-ne en l'arquitectura civil del mateix període.

Context Històric de l'Art Gòtic

El gòtic es va desenvolupar durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIII-XIV) a Europa Occidental, un període de creixement econòmic i social. L'economia es va basar en l'agricultura, el comerç internacional i les activitats financeres, amb l'aparició d'una nova classe social, la burgesia, que va començar a finançar obres d'art. A nivell polític, es va viure la Guerra dels Cent Anys entre Anglaterra i França i un augment del poder dels monarques, mentre que es van crear consells municipals. Socialment, els camperols i les ordres mendicants com els dominics i franciscans van tenir un paper destacat, i les ciutats es van convertir en centres de coneixement amb la proliferació de les universitats. Aquest context va afavorir la creació d'obres d'art més elaborades, com les de l'estil gòtic.