Vocabulari de la Dinàmica i l'Estructura de la Població

Vocabulari: Dinàmica i Estructura de la Població

Dinàmica Demogràfica i Creixement

Dinàmica demogràfica

Estudi de les poblacions humanes des del punt de vista de l’evolució al llarg del temps i dels mecanismes a través dels quals es modifica la dimensió i la distribució de la població.

Creixement natural o vegetatiu

És la diferència entre la natalitat i la mortalitat.

Creixement real

Creixement vegetatiu o natural + creixement migratori (inclou la immigració - l’emigració).

Creixement migratori

Immigració - emigració.

Taxes i Indicadors Demogràfics

Taxa de natalitat

Nombre de naixements sobre el total de la població en un territori en el període d’un any per cada mil habitants. S'expressa en tants per mil. Fórmula: (Natalitat / Població total) x 1000

Taxa de mortalitat

Nombre de defuncions sobre el total de la població en un territori en el període d’un any per cada mil habitants. S’expressa en tants per mil. Fórmula: (Morts / Població total) x 1000

Taxa de creixement vegetatiu

Diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.

Esperança de vida

Càlcul de la mitjana dels anys que pot esperar viure una persona en el moment de néixer o a partir d’una edat determinada.

Model de Transició Demogràfica

Antic Règim demogràfic (Fase estacionària alta)

Primera etapa, caracteritzada pels alts nivells de natalitat i mortalitat. Les principals causes de mortalitat són la fam, la pobresa (crisi de subsistència), guerres i epidèmies cícliques (com la pesta negra). La mortalitat infantil és molt elevada. Actualment, cap país es troba en aquesta situació (no es veu des del 1950 aproximadament).

1a Expansió o explosió demogràfica

Segona etapa. La natalitat continua sent elevada, però la mortalitat disminueix progressivament gràcies a les millores en l’alimentació, la higiene i la sanitat. Conseqüentment, hi ha un augment considerable de la població (expansió demogràfica). Actualment, països com Níger, Mali i Uganda es troben en aquesta etapa (bastants països africans i alguns d’asiàtics com l'Afganistan).

2a Expansió o expansió tardana

En aquesta etapa, la natalitat disminueix i la mortalitat s’estabilitza. L’augment de la població comença a minvar. Hi ha una expansió demogràfica, però molt més baixa que en la primera expansió. En l’actualitat, països com Veneçuela, l’Índia i el Pakistan es troben en aquesta situació.

Fase estacionària baixa

Penúltima etapa. La natalitat i la mortalitat són baixes i el creixement de la població és mínim o nul. Els països més desenvolupats com la Xina, els EUA i països europeus (França, etc.) en són clars exemples.

5a Etapa (Decreixement)

Alguns països desenvolupats es troben amb poblacions molt envellides, de manera que la mortalitat supera la natalitat i hi ha decreixement. La immigració sovint pal·lia aquesta situació (cas d’Espanya, Catalunya i Alemanya).

Fecunditat i Reemplaçament Generacional

Teoria de la 2a Transició Demogràfica

Descriu els canvis en la composició de la família que es donen en països desenvolupats que ja es troben en la 4a fase i són perceptibles des dels anys 90. Presenta una mortalitat baixa i un nivell de fecunditat inferior a la taxa de reemplaçament (creixement negatiu). Es caracteritza per:

• Increment de la solteria.
• Retard del matrimoni.
• Retard a l’hora de tenir el primer fill.
• Expansió de les unions per mutu acord.
• Expansió dels naixements fora del matrimoni.
• Increment de les ruptures matrimonials.
• Diversificació de les modalitats d'estructura familiar (famílies monoparentals i/o homosexuals).

Sol donar-se en països desenvolupats.

Projecció de població

Estudis que parlen de com evolucionarà la població en el futur. Assenyalen que el creixement total de la població mundial s’alentirà al llarg del segle XXI. Segons aquestes previsions, el 2050 la població del món arribarà als 9.000 milions d’habitants.

Índex de reemplaçament generacional

Nombre mitjà de fills per dona per sota del qual la població ja no es reemplaça i comença a disminuir. Aquest índex és de 2,1. En molts països desenvolupats es troba per sota, mentre que en els països en vies de desenvolupament oscil·la entre 2,5 i 3 en els menys desenvolupats, per la qual cosa la població en aquests països creix.

Índex conjuntural de fecunditat (ICF)

Nombre mitjà de fills d’una dona al llarg de la seva vida fèrtil (dels 15 als 49 anys), suposant que la fecunditat de cada grup d’edat es mantingui constant. Quan és inferior a 2,1, les generacions no es reemplacen per creixement vegetatiu, tot i que poden fer-ho per creixement migratori.

Fecunditat

Nombre de fills nascuts vius per dona o per grups d’edat femenins. Es considera un nascut viu el nadó que sobreviu com a mínim 24 hores.

Estructura de la Població i Envelliment

Població envellida

Es produeix quan hi ha una esperança de vida molt alta i pocs naixements. Espanya n’és un clar exemple. Aquest envelliment provoca que els joves i adults, inclosos els immigrants, migrin (èxode rural) cap a les zones més industrialitzades per treballar i estudiar. Per això, les zones més rurals estan despoblades i amb poca oferta laboral.

Piràmide de població

Gràfic de barres que representa la quantitat o el percentatge de persones d’una població, dividides per sexes i per edats. La forma de la piràmide depèn bàsicament de tres factors: la fecunditat, la mortalitat i les migracions.

Estructura de la població

Estudi de les persones que formen una població agrupada segons diferents criteris (els més utilitzats són l’edat i el sexe). Es representa gràficament en una piràmide de població, i segons el tipus de piràmide pot ser:

• Progressiva o d’envelat: Països que es troben en fase 2.
• De campana: Països en fase 3.
• Regressiva o de bulb: Països en fase 4. Es caracteritza per una base estreta (població jove, fins als 15 anys), un eixamplament en la població adulta (fins als 65 anys, sovint resultat de fenòmens de baby boom) i una població vella (més de 66 anys) amb base prou ampla a causa de l’alta esperança de vida.

Baby boom

Increment de la natalitat que es va produir a molts països després de la Segona Guerra Mundial (1945) fins a finals del 1960. Es produeix a conseqüència d’una bona situació tant econòmica com emocional, normalment quan acaben conflictes bèl·lics i l’oferta laboral està ben pagada. És un període que sempre dura pocs anys.

Taxa de dependència

Proporció de població inactiva (aturats, jubilats, infants, etc.) que depèn dels sectors de població econòmicament actius. Una taxa de dependència elevada indica que la població adulta econòmicament productiva és baixa.

Índex de masculinitat

Quantitat d’homes per cada 100 dones.

Taxa i Índex d’envelliment

Percentatge de persones de seixanta-cinc anys o més sobre el total de la població. S’expressa en tant per cent. Fórmula: (Població major de 65 / Població total) x 100.

Índex de sobreenvelliment

Quocient entre el nombre de persones de 80-85 anys i més respecte al de persones de seixanta-cinc anys i més. S’expressa en tant per cent. Fórmula: (Població major de 80-85 / Població major de 65) x 100.

Índex de feminitat

Quocient entre el total de població femenina i el total de població masculina. S’expressa en tant per cent (nombre de dones per cada 100 homes).

Conceptes Clau de les Migracions

Emigrant

Persona que es desplaça des del seu lloc de naixement o residència cap a un altre per un període més o menys llarg.

Immigrant

Persona que prové d’un altre territori i que s'instal·la per un període més o menys llarg de temps en un nou lloc de residència.

Saldo migratori

Diferència entre la immigració i l’emigració registrades en un territori durant un període de temps determinat.

Xenofòbia (Exemple)

Odi a les persones estrangeres o a cultures diferents. Un clar exemple és el nazisme que expressava l’odi cap als jueus.

Neteja ètnica (Exemple)

Expulsió massiva i forçosa de persones d’un territori a causa del seu origen ètnic. Exemple: el genocidi nazi que es va dur a terme durant la Segona Guerra Mundial.

Moviment pendular (Exemple)

Desplaçament diari d’una persona entre el seu lloc de residència i el seu lloc de treball o estudis, retornant sempre a la seva residència per dormir.

Immigració per reagrupament familiar

Conjunt de familiars de les persones immigrades i amb permís de residència que es reuneixen amb els seus cònjuges o fills al país que els ha acollit.

Èxode rural

Migració del camp a la ciutat.

Teories Demogràfiques

Maltusianisme

Teoria que defensa que el creixement demogràfic tendeix a ser major que els recursos disponibles per a mantenir-lo. Malthus proposava limitar la freqüència de les relacions sexuals i els naixements per evitar un futur de misèria i fam.

Neomalthusianisme (Club de Roma)

Acollint el suposat problema malthusià de la superpoblació, es proposa resoldre'l mitjançant la reducció artificial dels naixements (anticoncepció, avortament i esterilització). El defensa actualment el Club de Roma arran de l’aparició del llibre Els límits del creixement (1973), que parla per primera vegada que els recursos són limitats i que cal frenar l’augment de la població per evitar un punt de no retorn.

Populacionisme

Tipus de política demogràfica que aspira a aconseguir un augment important de la població mitjançant l’increment de la natalitat. Els règims autoritaris (dictadures) defensen aquesta idea, ja que els naixements beneficien el futur reclutament de soldats. Exemples: la dictadura de Franco a Espanya, la de Hitler a Alemanya o la Corea del Nord de Kim Jong-un.

Anàlisi de la Població (Context CAT/ESP)

Comentar una piràmide de població (PAU)

Normalment, a les PAU surten piràmides de Catalunya o Espanya, que tenen les mateixes característiques:

• Són piràmides regressives de base estreta perquè la natalitat és baixa (dificultat per conciliar vida laboral i familiar, precarietat laboral i alt cost d’un fill).
• Tenen un eixamplament central resultat del baby boom que es va viure a finals dels anys 60 i que es va allargar fins a principis dels anys 80. També per l’arribada d’immigrants a partir del 2000 (en les franges de 20-40 anys) que venien per l’oferta laboral (fins a la crisi immobiliària del 2008/09).
• El percentatge de població vella/gran (al voltant del 16% i creixent) sovint ja supera la població jove, ja que l’esperança de vida és alta.

Causes i problemes de l’envelliment (CAT/ESP/UE)

Les principals causes d’envelliment a nivell de Catalunya, Espanya i Europa són l’alta esperança de vida, la baixa natalitat i la baixa mortalitat.

A nivell de Catalunya, a les comarques de l’interior on la principal font de l’economia és la ramaderia i l’agricultura, la gent jove marxa (fent un èxode rural) cap a les ciutats per seguir amb els estudis o en busca d’un millor futur laboral.

Fases dels moviments migratoris (CAT/ESP)

A causa dels conflictes polítics, Espanya sempre ha estat un país d’emigrants i de poca oferta laboral. En els últims quinze anys, Espanya ha rebut una quantitat més gran d'immigrants que França o el Regne Unit durant el període dels anys setanta.

Aquest augment es va produir gràcies a l’oferta laboral que hi va haver al voltant del 2000, especialment pel sector de la construcció. Catalunya sempre ha estat un territori d’immigrants des que hi va haver la Guerra Civil el 1936 i encara ho continua sent.

A nivell d’Espanya, la majoria dels immigrants són de procedència marroquina, tot i que també hi ha una gran part d’immigrants que provenen d’Amèrica Llatina i d’Europa.

En els últims anys, molts espanyols han emigrat a la recerca d’una millor oferta de treball o per motius d’estudis. Això suposa una gran pèrdua per a Espanya, ja que el govern inverteix en educació i després els estudiants marxen a un altre país a treballar.

Pels països receptors, quan arriben immigrants amb alts estudis i experiència laboral, són una gran inversió i ajuden a l’economia d’aquests països.