Vocabulari Clau de la Revolució Industrial a Espanya

Població Urbana

Fragment de la població que habita en localitats superiors a 5000 habitants. El 1860, la població va iniciar un lent èxode rural que va suposar un augment de la població urbana. El creixement més important es va donar a partir de 1850 a Madrid i Barcelona. Els moviments migratoris es van deure al rebuig de l'àmbit rural. L'augment de la mida d'algunes ciutats va obligar a programar un pla de reforma urbana, que va comportar l'obertura de carrers i avingudes, la construcció d'estacions de ferrocarril, l'inici de l'enllumenat públic i la construcció del clavegueram.

Vapor

Nom que es donava a les indústries tèxtils que utilitzaven l'energia del vapor. Es situaven als barris industrials de les ciutats, preferentment prop de l'estació de ferrocarril per poder abastir-se més fàcilment del carbó. Una de les limitacions de la indústria tèxtil catalana va ser la debilitat del mercat espanyol, ja que les indústries de vapor es van convertir en un sector que va exigir constantment al govern la promulgació de mesures proteccionistes.

Classes Populars

Conjunt d'homes i dones que pertanyen al petit món del treball, la producció i als nous sectors. El món artesanal era molt important per a l’Espanya del segle XIX. Gran part del país, tant a les zones rurals com a les ciutats, hi havia un fort sector artesanal urbà. La nova estructura de l'Estat liberal va comportar la concentració de treballadors de serveis, conjunt de classes mitjanes i populars.

Terratinent Agrari

Persona propietària de terres o terrenys, especialment si són grans extensions agrícoles.

Proletariat

Terme utilitzat per designar els treballadors o classe obrera que no té propietats ni mitjans de producció, de manera que, per subsistir, es veu obligada a vendre la seva força de treball a la burgesia, propietària dels mitjans de producció. L'aparició de la indústria moderna va comportar un sistema de mà d'obra assalariada. El nombre d'obrers a Espanya era molt reduït i la majoria treballaven en la indústria tèxtil catalana. Els obrers fabrils van augmentar al País Basc i Astúries i en aquelles zones on es desenvolupaven activitats industrials. Els obrers treballaven a canvi d'un jornal, la jornada laboral era de 12 a 14 hores diàries, es cobrava per dia treballat, i la més mínima queixa significava l'acomiadament. Els salaris no donaven per menjar, a més vivien en cases petites, miserables i en barris amuntegats.

Jornalers

Persona que treballa a canvi d'un jornal. Després de la reforma agrària liberal, la població espanyola es va quedar al camp. El 1860, el nombre de jornalers, arrendataris i petits propietaris havia crescut com a producte del creixement de la població. Tenint en compte el seu nivell de vida, era difícil distingir entre propietari i jornaler; el propietari hauria d'actuar de vegades de jornaler per completar els seus escassos ingressos i el jornaler normalment tenia una parcel·la de terra per al consum propi.