Vocabulari Clau de l'Antic Règim: Conceptes Essencials

Vocabulari Clau de l'Antic Règim

Delme

El delme consistia en l’obligació que tenien els pagesos d’entregar la desena part de les collites a l’Església per assegurar el manteniment del clero i del culte, i una sèrie de tributs estatals (talla, capacitació, gabella…) dels quals també estaven exempts els grups privilegiats (noblesa i clero).

Agricultura de Subsistència

L’agricultura de subsistència estava dedicada al policonreu, bàsicament de cereals. No hi havia cap especialització i el comerç era escàs (autoconsum). De totes maneres, l’existència d’alguns excedents permetia un cert volum de venda als mercats locals i a les fires periòdiques. També es conreaven diversos productes més especialitzats, com la vinya o el lli, orientats especialment cap al mercat.

Estaments

Els estaments eren grups tancats als quals s'hi pertanyia per les circumstàncies del naixement (a diferència de les classes socials, que es defineixen per nivell de riquesa) i en els quals l’ascens o promoció social era molt difícil.

Divisió Tradicional dels Estaments

El dret tradicional dividia la societat en tres estaments:

• El Clero: S’ocupava de resar i assegurar la protecció divina.
• La Noblesa: Combatia i protegia la col·lectivitat dels adversaris.
• L’Estat Pla (o Tercer Estat): La funció del qual consistia a produir tots els béns materials. Comprenia grups tan diversos com la pagesia, la burgesia i les classes populars de les ciutats.

Característica Principal de la Societat Estamental

La característica principal de la societat estamental era la desigualtat civil, que comportava la divisió en dos grups ben diferenciats:

1. Els Privilegiats: Gaudien de drets i estaven exempts de pagar impostos.
2. Els No Privilegiats: No tenien cap prerrogativa i havien de suportar totes les càrregues fiscals.

Monarquia de Dret Diví

L’eix central del sistema polític de l’Antic Règim era la monarquia de dret diví, segons la qual l’autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder. L’Estat estava controlat pel monarca, que concentrava en la seva persona tots els poders (legislatiu, executiu i judicial) i, en conseqüència, tenia un poder absolut: nomenava els magistrats, administrava justícia i dirigia la política exterior.

Arbitrarietat

L’arbitrarietat era la norma d’Estat i cap llei no protegia els súbdits del despotisme.

Manufactures

Les manufactures eren establiments subvencionats, impulsats per l’Estat o d’iniciativa privada, on s'hi elaboraven determinats articles de luxe.

Comerç Colonial

El comerç colonial proporcionava matèries primeres, permetia vendre objectes manufacturats i donava grans beneficis.

Mercantilisme

El mercantilisme: Les monarquies absolutes estaven convençudes que la riquesa d’un país depenia de la quantitat de metalls preciosos de què disposava. S’havia d’exercir una política encaminada a afavorir l’exportació i a frenar la importació, per aconseguir la major quantitat d’or i plata.

Parlament

El Parlament: Institució que havia nascut a l’Edat Mitjana i que reunia els representants dels tres estaments. Els parlaments només tenien algunes atribucions en matèria fiscal, com votar nous impostos, encara que també suplien el monarca en situacions excepcionals i ratificaven els nous reis.