Vocabulari Català: Definició i Ús de Paraules

Trossar

v. Ajustar al cos una peça de vestir amb cordons o vetes. Arromangar.

Tros

m. Peça de terra, camp de conreu.

Fer trossos

Rompre una cosa o tallar-la separant-ne les parts.

Tros d'ase

Dit d'una persona molt estúpida, molt ase.

Trossa

f. Massa formada caragolant la cabellera de manera que resti recollida.

Floc

m. Manyoc petit de cabells o de plomes.

Rínxol

m. Floc de cabells caragolats en espiral.

Clenxa

f. Ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que es fa en els cabells tirant els d'una banda cap a un costat i els de l'altra cap al costat oposat.

Forra

f. Tofa, espessor, dit especialment dels cabells.

Serrell

m. Cabells tallats curts que es porten sobre el front.

Capil·lar

adj. Relatiu o pertanyent als cabells. Semblant o comparable pel seu gruix a un cabell, s’aplica a elements en forma de tub estret.

Sibil·la

f. En l’antiguitat, dona que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.

Fal·laç

adj. Que cerca d’enganyar; que vol fer equivocar, confondre. Que atreu o afalaga amb aparences falses i enganyoses.

Vil·la

f. Centre d’explotació agrària de l’època romana. Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.

Col·loqui

m. Conversa llarga i de coses de poca importància, enraonia.

Al·locució

f. Discurs generalment breu, especialment el dirigit per un superior als seus inferiors o subordinats.

Catilinària

f. Discurs violent contra algú o contra alguna cosa.

Pregó

m. Crida; discurs literari que hom pronuncia en públic en ocasió d'una festivitat o celebració.

Arenga

f. Discurs adreçat a una assemblea, a qualsevol aplec de persones, especialment amb el fi d'enardir-les, d'encoratjar-les, a fer alguna cosa.

Sermó

m. Discurs pronunciat en públic, normalment per un sacerdot, per a edificació dels assistents. Amonestació, exhortació, insistent i llarga.

El bo i millor

La part més selecta, més triada, d'una cosa; la flor i nata; que excel·leix en el seu gènere.

Amb l'ai al cor

loc. adv. Amb una emoció extrema, expectant, especialment per la temença d'allò que es pugui esdevenir.

Estar a l'aguait

Vigilar; estar atent a alguna cosa.

Ser carn i ungla

Dues persones, ser inseparables, pensar, obrar, etc., com si fossin una sola persona; ser molt amics, tenir gran intimitat, anar sempre junts.

Somiar truites

Fer-se il·lusions; creure possibles coses irrealitzables.

Ruc

Ase. Dit de la persona d'enteniment obtús, no gens intel·ligent.

Xai

m. Anyell; cria de l'ovella fins a l'edat d'un any. Carn de xai.

Guilla

f. Guineu, rabosa.

Ratpenat

m. Mamífer quiròpter de les famílies dels vespertiliònids, dels molòssids i dels rinolòfids.

Quisso

m. Gos; es diu sobretot en llenguatge infantil o bé com a crit per a fer-los venir.

No fer l'alçada d'un ca assegut

Ser molt menut (Balears). “Ca = Gos”

Fer la rateta

Projectar sobre algú o sobre una cosa la llum reflectida per un mirallet o un altre objecte semblant.

No veure un bou a tres passes

Ser molt curt de vista.

Pujar-li a algú la mosca al nas

Perdre la paciència, irritar-se (col·loquial).

Anar el pollastre (per a algú)

Atendre’s a les conseqüències dels propis actes.

Anar a la seva

Seguir la voluntat pròpia; obrar amb independència segons la pròpia intenció i conveniència.

Fer anar

Fer funcionar. Moure, bellugar.

Va com va

Depèn; unes vegades sí i altres no.

Vaitot

m. Fet d’arriscar un jugador en una jugada tot el diner que té davant seu.

Anar aigua avall

En sentit figurat, anar malament; fracassar, enfonsar-se una empresa o institució.

Alatrencat -ada

adj. Que té una o dues ales trencades i no vola bé. Que té poques forces; que no segueix el bon camí; que no discorre bé.

Desmanegat -ada

adj. Mal compost o mal coordinat; desballestat, desorganitzat. Malendreçat en el vestir o en les coses que maneja.

Irruent

adj. Que irrueix. Irruir és 'envestir; escometre hostilment’.

Desavagat -ada

adj. Ociós, sense res a fer.

Esblaimat -ada

adj. Descolorit; dèbil de color.

Grisor

f. Qualitat de gris.

Serenor

f. Qualitat de serè, serenitat.

Estretor

f. Qualitat d’estret.

Lluentor

f. Qualitat de lluent; efecte produït a la vista per allò que és lluent.

Dolçor

f. Qualitat de dolç.

Gustar

v. Percebre el sabor d'alguna cosa.

Salabrós -osa

adj. Que té gust de sal; que conté sal.

Tast

m. Acció de tastar. Gust que es troba en un menjar o una beguda en tastar-lo; sabor.

Regust

m. Sabor desagradable que deixa una cosa. Sabor que encomana a una cosa allò què ha estat en contacte.

Agrejar

v. Tirar a agre, ser més o menys agre.

Acèrrim -a

adj. Ferm, tenaç; extremat amb relació a alguna cosa.

Misèrrim -a

adj. Extremament miserable.

Ubèrrim -a

adj. Molt fèrtil, extremament fructífer.

Libèrrim -a

adj. Molt lliure.

Integèrrim -a

adj. Molt íntegre.

Tanda

f. Grup de persones dels que alternen en l’execució d’un treball. Moment en què correspon a una persona de fer una activitat, d’intervenir en una acció, etc. Sèrie d’accions o de coses que se succeeixen.

Espiadimonis

m. Nom donat a qualsevol insecte odonat de la família dels èsnids, que tenen l’abdomen de colors lluents i virolats i els ulls molt grossos.

Pair

v. Digerir; transformar dins les vies digestives (els aliments) en matèria pròpia per a la nutrició.

Envelat

m. Cobert fet amb veles, especialment el que imita una sala de ball.

Botiga

f. Local a peu pla i amb porta al carrer on es ven al detall algun tipus de producte.

Adrogueria

f. Botiga on venen espècies i altres articles de consum corrent, especialment alimentaris, amb exclusió generalment del pa, la carn, el peix, les verdures i el vi.

Bugaderia

f. Lloc destinat a fer la bugada. Establiment on es renta la bugada mitjançant màquines industrials.

Forn

m. Botiga on venen pa; fleca.

Vetesifils

m. i f. Comerç de merceria; persona que té un comerç de vetes, fils, etc.

Ultramarins

m. pl. Botiga de productes comestibles.

Queviures

m. pl. Coses de menjar.

Menjotejar

v. Menjar poc o amb poca gana.

Ressopó

m. Àpat que es fa a la nit quan es tarda molt a anar al llit després d'haver sopat.

Fartanera

f. Fet d'afartar-se, de menjar fins a atipar-se.

Malmenjat -ada

adj. Insuficientment alimentat.

Malnom

m. Sobrenom, a vegades de caràcter pejoratiu, que es posa a algú, pres d'alguna qualitat, d'algun defecte, d'algun vici, etc.

Fer malbé

loc. verb. Espatllar.

Malparit -ida

adj. i m. i f. Mala persona, que té males intencions.

Malvolença

f. Mala voluntat cap algú, envers els altres.

Malviatge

interj. Exclamació de maledicció, que denota impaciència, disgust.

Ni per mal de morir

De cap manera, per molt que s'hi posi voluntat, ni emprant els recursos més enèrgics.

Excuses de mal pagador

Subterfugis; pretextos sense fonament als quals hom recorre per defugir alguna cosa.

Anar de mal borràs

Anar malament, per mal camí, molt avall en la fortuna, la salut, etc.; malmetre's, perdre's.

Mal per mal

Expressió usada per a indicar preferències entre dues o més possibilitats dolentes, desagradables, etc., una de les quals ha d'esdevenir-se forçosament.

El meu mal no vol soroll

Les penes, els dolors i els infortunis són coses íntimes que no han d'importar a ningú.

Estossec

m. Cop de tos, acció de tossir o estossegar.

Sospir

m. Aspiració profunda seguida d'una expiració audible, que és generalment expressió de pena, ànsia, desig, fatiga, exhauriment.

Tocar l'ase

Aplicar la llengua a la part anterior del paladar i abaixar-la de cop produint un so explosiu sord que expressa contrarietat o menyspreu.

Rot

m. Expulsió sobtada, i generalment sorollosa, per la boca dels gasos de l'estómac; eructe.

Ruflet

m. Soroll que fa l'aire en ser violentament expel·lit pel nas.

Xip-xap

interj. i m. Expressió que evoca la remor del xipolleig d’una massa líquida.

Ser un zero a l’esquerra

No comptar per a res; ser una persona o una cosa sense importància, que no fa cap paper.

Mico filós

Persona desnerida, esprimatxada, d’aspecte ridícul o faceciós.

Mort -a

adj. Hiperbòlicament, molt afectat d’una sensació o d’un efecte.

De mig a mig

loc. adv. Completament, del tot.