Vocabulari sobre autonomia i dependència

Vocabulari

Independència: capacitat de la persona de dur a terme les activitats de la vida diària per ella mateixa i sense l’ajuda de les altres.

Habilitats d'autonomia personal i social: són les capacitats, conductes i destreses de què disposa una persona per afrontar el dia a dia.

Dependència: Estat permanent en què es troben les persones, que per diverses raons (edat, malaltia, discapacitat, aferrament) necessiten l'atenció d'una altra o altres persones o ajuda per fer les activitats bàsiques de la vida diària.

Discapacitat: és la condició de la persona que presenta limitacions en la capacitat per dur a terme algunes funcions, a causa d'un dèficit sensorial, físic, o intel·lectual.

Conducta: manera de comportar-se de les persones o animals en diferents contextos.

Capacitat: aptitud, disposició que té qualsevol persona per dur a terme una activitat.

Autodeterminació: Capacitat d'una persona de controlar, afrontar i prendre, per pròpia iniciativa, decisions personals sobre com viure d'acord amb les normes i preferències pròpies.

Aferrament: No poder renunciar a coses, a persones, a idees, i creences. Discriminació: Tractament d'inferioritat que es fa a una persona o col·lectivitat per causa de la raça, el sexe, l'origen, les idees, la religió, la posició social o econòmica, etc.

Discriminació positiva: Conjunt de polítiques compensatòries que pretenen afavorir els membres de col·lectius que hom considera sotmesos a desavantatges socials, laborals, etc. L’objectiu és corregir discriminacions associades al sexe, l’ètnia, la raça, la llengua, la religió, etc, les quals, bé que no són vigents en la legislació ni defensats per la majoria de la població, mantenen els seus efectes en societats teòricament amb igualtat de drets i d’oportunitats.

Empoderament: Procés en el qual les persones enforteixen les seves capacitats, la confiança, la visió i protagonisme com a grup social per realitzar canvis positius de la situació que viuen.

Resiliència: Habilitat per ressorgir de l'adversitat, adaptar-se, recuperar-se, i accedir a una vida significativa i productiva.

Poïesi: En l'àmbit educatiu, es caracteritza per tractar-se d'una fabricació, que finalitza quan s'assoleix l'objectiu. Reduir l'educació a una poïesis seria tractar el subjecte educand com una cosa. En el procés d'aprenentatge, la persona o educand té una actitud passiva, i l'educador té una actitud activa, és qui crea al seu igual.

Autopoïesi: Capacitat de l'individu per crear-se i transformar-se a si mateix. Educació: és un camí, un procés harmònic que, tot sometent-se i subordinant-se a les lleis del creixement humà, arriba fins a la consecució d’una personalitat lliure i activa d'acord amb els principis morals.

Educare: del verb llatí educo, as, are que significa: criar, cuidar, alimentar, nodrir, desenvolupar, fer créixer, formar, educar. Aquesta forma verbal justifica la cura i la conducció externa. Ex: cuidar, ensenyar.

Educere: del verb llatí educo, is, ere, que significa, estirar, tirar, treure, fer sortir, extreure. Autoguiatge i transformació i conducció interna. Exemple: empoderament, autodidacta

Mirada apreciativa: Capacitat de percebre la bondat, les virtuts,així com allò que és valuós i significatiu de les persones, els esdeveniments, i les coses. Allò essencial és invisible als ulls

Contravalor: S'utilitza a l'àmbit de l'ètica per denominar aquelles actituds o conductes que s'oposen als valors socialment acceptats. Els contravalors, així, impedeixen el desenvolupament harmoniós de l'individu i afecten el conjunt de la comunitat.

Llei de dependencia te com finalitat principal reconèixer un nou dret de la ciutadania a Espanya, conegut com el dret a la promoció de l'autonomia personal i a l'atenció a les persones en situació de dependència. Aquesta llei estableix un marc legal per proporcionar atenció i assistència a les persones amb dependència, ja sigui a causa de l'edat, la malaltia o discapacitat, amb l'objectiu de millorar la seva qualitat de vida i promoure la seva autonomia.

Principis fonamentals de la Llei de Dependència: • Caràcter universal i públic de les prestacions. • Accés a les prestacions en condicions d'igualtat i no discriminació. • Participació de totes les Administracions Públiques en l'exercici de les seves competències.

Requisits per a ser beneficiari: 1. Trobar-se en situació de dependència en alguns dels graus establerts. 2. Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dels quals dos han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.

Serveis de l'oferta pública de la Xarxa de Serveis Socials: • Serveis de prevenció de les situacions de dependència i de promoció de l'autonomia personal. • Servei de Teleassistència. • Servei d'ajuda al domicili (atenció de les necessitats de la llar i cura personal). • Servei de Centre de Dia i de Nit (diversos tipus de centres de dia i centres de nit). • Servei d'Atenció Residencial (residències per a persones grans i centres d'atenció a persones amb discapacitat).

Tres tipus de prestacions econòmiques que ofereix la Llei: 1. Prestació econòmica vinculada al servei (personal i periòdica). 2. Prestació econòmica per a la cura en l'entorn familiar i ajuda a cuidadors no professionals. 3. Prestació econòmica d'assistència personal.

Graus de Dependència segons la Llei: 1. Grau I. Dependència Moderada: necessitat d'ajuda per a realitzar varies de les Activitats Bàsiques de la vida diària al menys una vegada al dia o necessitats d'ajuda intermitent o limitada per a l'autonomia personal. 2. Grau II. Dependència Severa: necessitat d'ajuda per a realitzar varies de les Activitats Bàsiques de la vida diària dos o tres vegades al dia, sense requerir la presència permanent d'un cuidador o necessitats d'ajuda extensa per a l'autonomia personal. 3. Grau III. Gran Dependència: necessitat d'ajuda per a realitzar varies de les activitats bàsiques de la vida diària varies vegades al dia i, per la pèrdua total d'autonomia mental o física, necessitat de la presència indispensable i contínua d'una altra persona o necessitat d'ajuda generalitzada per a l'autonomia personal.

L’autonomia personal i social permet a la persona prendre les seves pròpies decisions sobre com vol viure (autodeterminació) i desenvolupar les activitats que li permeten fer-ho.

La piramide de Maslow: Descriu les necessitats humanes jeràrquicament, com una piràmide amb cinc nivells, on les necessitats bàsiques han de ser satisfetes abans que les necessitats més elevades puguin ser considerades. Quan les necessitats bàsiques són satisfetes, les persones busquen complir les necessitats dels nivells superiors de la piràmide. Aquesta teoria ajuda a entendre com les persones busquen el seu creixement personal i la satisfacció a través de la satisfacció progressiva de diferents necessitats.

La independència es refereix a la capacitat d'una persona per realitzar les activitats de la vida diària per ella mateixa sense necessitar l'ajuda d'una altra persona.

Aquestes activitats es divideixen en tres categories: 1. Activitats bàsiques de la vida diària: Són les activitats essencials per a la supervivència, com menjar, rentar-se, desplaçar-se i controlar les funcions corporals. 2. Activitats instrumentals de la vida diària: Són activitats més complexes que requereixen un nivell més alt d'autonomia, com llegir, cuinar, prendre la medicació i gestionar l'economia. 3. Activitats avançades de la vida diària: Són activitats més complexes que permeten una millor qualitat de vida, com la pràctica d'aficions i viatjar.

Per ser autònom en aquestes activitats, una persona ha de desenvolupar habilitats de tres tipus: • Habilitats conceptuals: Aquestes estan relacionades amb el coneixement i inclouen la capacitat de llegir, escriure, controlar el temps i realitzar càlculs. • Habilitats pràctiques: Aquestes estan relacionades amb la capacitat d'aplicar el coneixement en la pràctica, com saber com fer les coses. • Habilitats socials: Aquestes tenen a veure amb la capacitat de relacionar-se amb altres persones i inclouen les competències socials, les habilitats de convivència i les habilitats emocionals.

La dependència es refereix a l'estat en què les persones necessiten ajuda d'altres per dur a terme les activitats de la vida diària. Aquesta ajuda pot ser tant personal com material, com l'ús de productes d'assistència com bastons, caminadors o grues.

La Llei de Dependència reconeix tres graus de dependència: moderada, severa i gran dependència, segons el nivell d'ajuda i assistència que es requereix.

Quant als productes d'assistència, la seva intensitat d'ús pot variar: • Intensitat intermitent: S'utilitzen ocasionalment, només quan és necessari. • Intensitat limitada: S'utilitzen de manera contínua, però només durant un període determinat. • Ús extensiu: S'utilitzen de forma regular en el temps, sense límits de temps. • Ús generalitzat: S'utilitzen de manera intensiva en diversos contextos, sense límits de temps, i poden ser necessaris durant tota la vida de la persona.

Els factors causants de la dependència es poden classificar en tres categories principals: 1. Factors físics: Aquests afecten directament al funcionament de la persona i poden incloure el deteriorament dels sistemes biològics orgànics a causa de l'envelliment o la malaltia, problemes relacionats amb la mobilitat o la manca de força, així com l'ús de fàrmacs o drogues que poden influir en la capacitat de la persona. 2. Factors psíquics: Aquests factors solen tenir un impacte significatiu en la capacitat d'autodeterminació de la persona i poden ser causats per factors emocionals, mentals o psicològics. 3. Factors contextuals: Aquests es divideixen en diverses categories: a) L'ambient físic: Aquest factor està relacionat amb l'accessibilitat del lloc on resideix o es mou la persona, així com amb l'entorn urbà.

L’aprenentatge és el conjunt dels processos mitjançant els quals s’adquireixen CONCEPTES, CONEIXEMENTS I HABILITATS. Les HAPS són un d’aquests aprenentatges.

L'adquisició de l'autonomia implica un procés d'aprenentatge. Aquest procés comença amb l'adquisició d'habilitats que són desenvolupades quan es necessiten i es converteixen en hàbits quan es realitzen de manera regular. Aquests hàbits es converteixen en rutines quan es realitzen de manera automàtica i inconscient.

les diferents etapes del procés d'aprenentatge de les HAPS (Habilitats, Hàbits i Rutines) de la següent manera: 1. PREPARACIÓ: Aquesta fase implica una preparació psicològica per adquirir noves habilitats. La persona ha de estar predisposada i motivada per aprendre. 2. APRENENTATGE: En aquesta etapa, es produeix l'aprenentatge de l'habilitat en qüestió. La persona aprèn com dur a terme aquesta habilitat. 3. AUTOMATITZACIÓ: Després de l'aprenentatge, la conducta apresa es pot reproduir de manera automàtica en el moment en què es requereix, sense una reflexió conscient. 4. CONSOLIDACIÓ: Aquesta fase implica afermar l'aprenentatge i interioritzar-ho com un hàbit. Això significa que la conducta s'executa rutinàriament en qualsevol situació que requereixi aquest comportament.

L’aprenentatge en persones en situació de vulnerabilitat És imprescindible primer parlar del concepte POTENCIAL D’APRENENTATGE entès com la capacitat que cada persona té per modificar-se a si mateixa i afrontar favorablement diverses situacions.

Dificultats d'aprenentatge Les podem organitzar en tres grans grups: • Derivades de la falta d'experiències, tant pel que fa a nombre com a qualitat (absència de percepció, dificultats en l'exploració de l'entorn, en les relacions socials, etc.), especialment si la persona ha nascut amb la discapacitat o si s'ha produït en edats primerenques. Derivades de les limitacions de la mateixa discapacitat per interaccionar amb l'entorn: accessibilitat (d'accés, arquitectònica, etc.), comunica- ció, relació social, integració educativa i professional, etc. Derivades de la sobreprotecció familiar, que no afavoreix la seva adap- tació al medi ni la iniciativa pròpia per prendre decisions, de manera que se'n realimenta la dependència

Estratègies educatives S'han de dissenyar i aplicar procediments i estratègies que assegurin l'ad- quisició de les habilitats, adequades al potencial d'aprenentatge. Algunes estratègies generals són: • Marcar objectius funcionals i relacionats amb la vida diària de la perso- na perquè els aprenentatges que es plantegin siguin significatius i interessants . • Triar habilitats realitzables i aplicables en diferents contextos, per així garantirne la generalització a diferents situacions. • Seqüenciar l'adquisició d'habilitats en passos petits, d'acord amb el ni- vell d'autonomia de la persona usuària. • Establir una durada de l'entrenament d'acord amb el nivell d'atenció i l'estat de cansament de la persona. • Respectar els temps de latència de resposta, sobretot si les persones són usuàries de sistemes alternatius de comunicació. • Proporcionar oportunitats de qualitat en activitats grupals i perquè es converteixi en protagonista de les seves experiències i vivències.

Aprenentatge en persones amb discapacitat intel·lectual El nivell de dificultat d'aprenentatge depèn de la intensitat dels dèficits que es presenten (d'atenció, de percepció, de memòria, de resolució i de pensa- ment lògic).

Dificultats d'aprenentatge • Lentitud, en el ritme d'aprenentatge i en la resposta a les ordres. • L'atenció no es manté per un temps perllongat i ràpidament apareix la fatiga, cosa que dificulta la concentració. • Un interès escàs per les tasques i poca curiositat per conèixer i explorar el que l'envolta i l'entorn proper. • Dificultats per aprendre i executar les activitats per si mateixa. 

Aprenentatge en persones amb malaltia mental Per la diversitat de trastorns mentals, no és possible especificar estratègies generals d'aprenentatge. Les indicacions exposades a continuació s'han de prendre amb cautela i cal adaptar-les al subjecte, les seves circumstàncies i la malaltia.

Dificultats d'aprenentatge Les malalties mentals es caracteritzen pel deteriorament d'algunes fun- cions intel·lectuals superiors, molt especialment de la memòria i l'atenció, i també per la percepció distorsionada de la realitat en un grau més o menys important. Aquestes dificultats se situen a la base dels problemes per assolir aprenen- tatges nous i fins i tot per recordar tot el que ja s'havia après.  

Aprenentatge en persones en situació de risc social Hi ha col·lectius molt heterogenis però que comparteixen el fet de trobar-se de manera conjuntural, encara que en alguns casos cronificada, en una si- tuació d'alta vulnerabilitat.

Dificultats d'aprenentatge Amb totes les reserves que comporta fer una generalització de grups tan heterogenis, podem esmentar les dificultats següents: • Falta de motivació, tant per la seva situació particular de vulnerabilitat com per la dificultat per projectar expectatives d'èxit. Limitacions personals: • Pocs recursos de suport personal per un context físic, social i econò- mic desfavorable. Pot ser que mai no hagin disposat d'aquests recur- sos o que els hagin anat perdent gradualment. • Falta d'oportunitats socials de qualitat, a causa de la mala percepció