Vocabulari d'Arquitectura i Art Romà

A

Absis: Part de l'església situada a la capçalera que sobresurt de la façana posterior i que, genèricament, té planta semicircular (malgrat que pot ser també poligonal) i coberta de volta.

Altar: Monument elevat damunt del sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat al sacrifici cultual.

Amfiteatre: Edifici de l'antiga Roma, de planta el·líptica, que s'alçava formant grades al voltant d'un espai central pla, on tenien lloc diversos espectacles cruents de gladiadors.

Apoditerium: Vestuari de les termes romanes.

Aparell d'espiga o d'espina de peix: Formes de disposar els materials sense formar filades paral·leles al terra.

Aqüeducte: Construcció per salvar les distàncies entre el lloc de proveïment d'aigua i per distribuir-la a les ciutats. Són murs correguts per a la subjecció dels specus (canals d'aigua), amb arqueries sostingudes per pilars.

Ara Pacis: Construcció en forma d'altar, erigida a Roma per commemorar el retorn victoriós d'August després d'haver lluitat a la península Ibèrica i a la Gàl·lia. Consta de relleus narratius, al·legòrics i ornamentals.

Arc de triomf: Construcció que recorda esdeveniments considerats dignes de ser recordats.

Atrium (atri): Pati interior, generalment voltat de pòrtics, al voltant del qual s'obrien les distintes cambres, especialment en la casa romana de tradició etrusca.

B

Basílica: Edifici públic de l'època romana on s'impartia justícia, de planta rectangular, dividida en tres naus separades per columnes, la d'enmig més ampla i alta, que podia tenir una exedra en un extrem o en tots dos.

Bust: Representació escultòrica del cap i la part superior del tronc d'una persona.

C

Caldarium: Habitació calenta de les termes romanes.

Cardo maximus: Via central que travessava les ciutats i campaments de l'antiga Roma de nord a sud, perpendicular al decumanus maximus.

Cassetons: Cadascun dels buits quadrats, rectangulars o poligonals, sovint emmotllurats i amb un floró al centre, que decoren un sostre o un intradós.

Castrum: Campament militar organitzat a partir d'un traçat reticular que té el cardo maximus i el decumanus maximus com a eixos, que va ser l'origen de nombroses ciutats europees.

Càvea: Graderia destinada als espectadors als teatres i estadis grecs, i als circs, amfiteatres i teatres romans.

Cintra: Curvatura còncava d'un arc o una volta. Estructura o bastiment provisional, normalment de fusta, sobre el qual es construeix una volta o un arc.

Circ: Edifici públic de l'antiga Roma dedicat a l'espectacle de curses de carros, format per una arena rectangular amb un dels costats menors de forma semicircular, dividida longitudinalment per una espina, i envoltada per una càvea.

Clipeus: Medalló de forma circular que, en l'art cristià, porta inscrita una imatge o un signe; la paraula prové del nom donat, en el món romà, als escuts de forma circular, que a vegades portaven també el bust d'un déu o d'un personatge.

Columna commemorativa: Columna que recorda esdeveniments considerats dignes de ser recordats a través de relleus narratius.

Compluvi: Obertura quadrada o rectangular practicada al centre de l'atri d'una casa romana per fer sortir el fum i deixar entrar la llum, que recollia l'aigua de pluja i la conduïa a l'impluvi.

Cubicula: Habitacions de la casa romana situades al voltant de l'atrium central.

D

Decumanus maximus: Via central que travessava les ciutats i campaments de l'antiga Roma d'est a oest, perpendicular al cardo maximus.

Domus: Habitatge unifamiliar propi de ciutadans benestants de l'antiga Roma, organitzat al voltant d'un atri al centre del qual es trobava l'impluvi.

E

Escena: Edifici de dues plantes d'un teatre situat al darrere del prosceni, amb la finalitat de facilitar l'entrada i la sortida dels actors.

Estàtua eqüestre: Figura damunt un cavall.

Estil d'incrustacions: Estil de la pintura romana, d'origen hel·lenístic, que consisteix a imitar plaques de marbre de diferents colors i altres materials luxosos, perfilats per marcs d'estuc.