Vocabulari i Anàlisi de l'Art Gòtic: Arquitectura i Pintura

Vocabulari Essencial de l'Art Gòtic

Pinacle:

Acabament de forma piramidal molt utilitzat en l'arquitectura gòtica.

Rosetó / Rosassa:

Gran finestra circular calada, sovint decorada amb vitralls, característica de les façanes gòtiques.

Contrafort:

Element arquitectònic vertical adossat a l'exterior d'un mur per contrarestar el pes de les voltes i dels arcs de l'edifici.

Arcbotant:

Arc que transmet la càrrega de les voltes a un contrafort situat a l'exterior de l'edifici.

Nervis:

Espècie de motllura que sobresurt i ressegueix l'intradós d'una volta per reforçar-la o decorar-la.

Girola:

Deambulatori. Passadís que envolta l'altar major i el presbiteri d'una església, permetent el pas dels fidels sense interrompre el culte.

Vitralls:

Composició ornamental formada per peces petites de vidre policromades, engalzades en una estructura de plom. Aquesta tècnica és característica de l'art gòtic, i apareix majoritàriament en edificis religiosos (catedrals), però també és possible trobar-ne en l'arquitectura civil del mateix període.

Arc apuntat o ogival:

Arc format per dos segments de cercle de radi igual i inferiors a un quart de circumferència, molt utilitzat en el Gòtic.

Volta de creueria:

Volta formada per dos arcs apuntats que s'encreuen en diagonal i formen els nervis, amb una clau comuna.

Traceria:

Decoració geomètrica de pedra pròpia dels finestrals o arcs gòtics.

Merlets:

Elements arquitectònics de les fortificacions medievals, situats a la part superior de murs o torres. Alternen blocs sòlids amb obertures per permetre la defensa, i són un símbol de poder i protecció en l'arquitectura militar.

Motllures:

Element continuat que sobresurt del pla d’un mur i serveix com a ornamentació o per separar elements arquitectònics.

Catedral:

Gran església que serveix com a seu d'un bisbat. Destaca per la seva arquitectura monumental i sovint inclou elements gòtics com arcs apuntats i vitralls.

Planta de creu grega:

Planta en forma de creu, normalment d’una església, en la qual els quatre braços que la configuren tenen la mateixa mida.

Planta de creu llatina:

Terme utilitzat per designar la planta d’una església, en la qual el transsepte divideix la nau principal en dues parts desiguals, sent la de l’absis més curta.

Trifori:

Galeria o passadís estret situat sobre les arcades de la nau central d'una església, obert cap a l'interior.

Gàrgola:

Desguàs d'una teulada esculpit amb forma animal o humana, o confegint figures monstruoses, desenvolupat sobretot en l'arquitectura gòtica, encara que existeix des de l'antiguitat. Es diu que la seva funció també era la de foragitar els mals esperits.

Cor:

A l'arquitectura religiosa, és l'espai situat a l'interior d'una església, generalment a l'extrem oriental, destinat al cant dels religiosos durant les celebracions litúrgiques. Sovint està separat de la nau per una estructura com el presbiteri o un cancell i pot tenir seients o cadires tallades amb decoració artística.

Díptic:

Obra d'art composta per dos panells units entre si, que es poden plegar com un llibre. Comú a la pintura medieval i renaixentista.

Tríptic:

Obra composta per tres panells, sent el central més gran i els laterals abatibles. Molt freqüent en retaules religiosos.

Políptic:

Composició artística formada per més de tres panells, habitualment utilitzada en retaules religiosos.

Donant:

Persona representada en una obra d'art (normalment religiosa) en actitud d'oració, sovint el patrocinador de l'obra.

Flamíger:

Estil decoratiu gòtic tardà caracteritzat per formes ondulants i flamejants en l'arquitectura.

Grisalla:

Tècnica pictòrica monocroma que utilitza tons grisos per imitar el relleu escultòric.

Llotja:

Edifici o espai destinat al comerç a l'època medieval i renaixentista, sovint decorat artísticament.

Sòcol:

Part inferior d’un mur o estructura que el protegeix i reforça, sovint decorada.

Pintura a l’oli:

Tècnica pictòrica que utilitza pigments barrejats amb olis (com el de lli), permetent més detall i lluminositat.

Pintura al tremp:

Tècnica que barreja pigments amb aglutinants com ou o cola, donant un acabat mat.

Pintura al fresc:

Pintura aplicada sobre una superfície d’arrebossat humit, on els pigments s’integren químicament quan s’asseca.

Pintura sobre cavallet:

Pintura realitzada en un suport transportable com tela, fusta o paper.

Retaule:

Estructura decorativa situada darrere l’altar d’una església, formada per pintures o escultures de temàtica religiosa.

Pintura profana:

Pintura amb temàtica no religiosa, sovint centrada en escenes mitològiques, històriques o quotidianes.

Pintura flamenca:

Estil pictòric desenvolupat als Països Baixos durant els segles XV i XVI, caracteritzat pel seu realisme detallat i l’ús de la pintura a l’oli.

Preciosisme:

Estil artístic que posa èmfasi en el detall, el refinament i l’ornamentació minuciosa.

Pa d’or:

Làmina prima d’or utilitzada per decorar superfícies en pintura o escultura, especialment en retaules i manuscrits il·luminats.

Context Històric de l'Art Gòtic

Durant la Baixa Edat Mitjana (s. XIII-XIV) a Europa Occidental, l'economia es basava en un sistema de mercat, amb un creixement agrícola significatiu, la revitalització de les ciutats (burgesos, gremis), el comerç internacional i l'aparició d'activitats financeres. En la societat predominaven els camperols i l'Església, amb ordres com els Dominics, Franciscans i altres Ordes Mendicants. Políticament, es destaquen la Guerra dels Cent Anys (Anglaterra i França), l'augment del poder dels monarques en els nous estats europeus i l'aparició dels consells municipals o ajuntaments. En l'àmbit cultural, es van crear universitats en ciutats dedicades al coneixement. També va aparèixer a les ciutats la burgesia mercantil, formada per ciutadans amb diners capaços d'encarregar obres d'art.

Comparació d'Obres Gòtiques: Chartres i Santa Maria del Mar

Les dues obres, la Catedral de Chartres i Santa Maria del Mar, són exemples d'arquitectura gòtica amb diferències en el disseny i el significat. La Catedral de Chartres destaca per la seva monumentalitat, estructura vertical i elements com els pilars compostos, arcs apuntats i voltes de creueria que permeten grans vitralls, creant una atmosfera de transcendència divina. Està dedicada a la Verge Maria i conté una relíquia de la seva túnica, sent un lloc de pelegrinatge. La seva ubicació a Chartres, en una de les rutes del Camí de Sant Jaume, afegeix una dimensió espiritual. En canvi, Santa Maria del Mar, situada al barri de la Ribera de Barcelona, reflecteix la prosperitat econòmica de la ciutat. Té una estructura més senzilla, amb línies horitzontals predominants, una planta de saló i una decoració més discreta, creant un espai ampli i lluminós. Tot i ser també un lloc dedicat a la Mare de Déu, el seu entorn urbà reflecteix el creixement econòmic de la ciutat i la seva connexió amb el comerç mediterrani. Formalment, la Catedral de Chartres utilitza elements arquitectònics complexos per crear un espai sacre, mentre que Santa Maria del Mar opta per una simplicitat estructural amb contraforts amples i una planta regular. La Catedral de Chartres és un punt focal espiritual i de pelegrinatge, mentre que Santa Maria del Mar està més vinculada al creixement comercial i urbà de Barcelona.

Anàlisi d'Obres Pictòriques Gòtiques

El Matrimoni Arnolfini

Fitxa Tècnica

• Títol: El Matrimoni Arnolfini
• Autor: Jan van Eyck (Maaseik, 1390 - Bruges, 1441)
• Cronologia: c. 1434
• Tècnica: Oli sobre fusta
• Mides: 84 x 57 cm
• Estil: Gòtic flamenc
• Tema: Escena costumista o de gènere
• Localització: National Gallery (Londres)

Anàlisi Formal

El Matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck mostra una parella, Giovanni Arnolfini i la seva esposa, en una habitació. El mirall al fons marca l'eix de simetria compositiu, en confluència amb la llum del sostre i el gos. Les línies de fuga de la perspectiva, destacades per les bigues i posts, donen profunditat a l'escena. El mirall reflecteix l'escena des del punt de vista oposat, ampliant l'espai pictòric i incloent el pintor i els testimonis hipotètics. La composició és rígida i teatral, amb un predomini de la línia sobre el color, que dona una corporeïtat escultòrica a les figures i objectes. La pintura a l'oli permet un detallisme extrem, com es veu en els teixits, el cristall del canelobre i el mirall. La llum entra per una finestra lateral, il·luminant les figures i creant volum. L'obra es construeix al voltant del mirall, que amplifica l'espai gràcies al reflex d'altres personatges. Els elements decoratius, com la catifa, els mobles i els objectes domèstics, tenen significats simbòlics relacionats amb el matrimoni, la fertilitat i la religiositat. L'obra combina el naturalisme visual amb un profund simbolisme, transformant una escena quotidiana en un conjunt de significats més amplis. Els colors predominants són el verd (dona), el vermell (mobiliari) i el marró (home). Erwin Panofsky va proposar una interpretació iconogràfica relacionada amb la vida matrimonial.

Significat de l'Obra

El Matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck presenta una escena carregada de simbolisme religiós i social. Giovanni Arnolfini i la seva esposa estan representats en el moment del vot nupcial, amb l'aixecament de l'avantbraç de l'espòs com a símbol de la cerimònia. La parella està descalça, ressaltant la sacralitat de l'acte. Diversos elements, com el gos (fidelitat), l'espelma encesa (amor etern) i les taronges (riquesa i redempció), reforcen els significats simbòlics de l'obra.

Els vestits i objectes de luxe indiquen l'alt estatus social de la parella. El mirall convex reflecteix l'escena i inclou escenes del Via Crucis, simbolitzant el sacrifici i la redempció. La inscripció "Johannes van Eyck fuit hic" suggereix que l'artista va ser testimoni de l'enllaç. L'obra fusiona naturalisme i simbolisme per representar el matrimoni com un acte sagrat, amb un profund significat religiós i social.

Cappella degli Scrovegni o dell'Arena

Fitxa Tècnica

• Títol: Cappella degli Scrovegni o dell'Arena
• Autor: Giotto di Bondone (Colle di Vespignano, Mugello, 1267 - Florència, 1337)
• Cronologia: 1304-1306
• Tècnica: Fresc
• Mides: 900 m²
• Estil: Italogòtic
• Tema: Religiós
• Localització: Pàdua (Itàlia)

Descripció Formal

Els frescos de la Cappella Scrovegni, pintats per Giotto, cobreixen tot l'interior de l'edifici, incloent murs i volta de canó amb un cel blau estrellat i medallons distribuïts en quatre franges. Els murs estan dividits en registres amb finestres allargades i arcs de mig punt (mur sud) i cassetons pintats simulant marbre (mur nord). L'estil és homogeni, amb un interès per la perspectiva en les arquitectures pintades, tot i que no s'utilitza la perspectiva jeràrquica. Les figures són volumètriques, amb contorns delimitats per línies i petites ombres que afegeixen profunditat. Els colors són equilibrats, destacant el blau, que substitueix el daurat gòtic. El programa iconogràfic inclou escenes de la infància i Passió de Crist, així com escenes de l'Antic Testament, amb marcs pintats que imiten mosaics i elements de marbre. A la part inferior del Judici Final, Giotto retrata al seu mecenes, Enrico Scrovegni, oferint una maqueta de la capella a la Verge, simbolitzant el seu compromís religiós. També es representen estances simulades, possibles sepulcres, amb frescos de l'Anunciació, indicant la victòria sobre el pecat.

Temàtica

Els frescos de la Cappella degli Scrovegni narren els episodis més importants de la vida de Crist, dividits en quatre cicles: els antecedents de la Nativitat, el naixement i infància de Jesús, la seva vida pública i miracles, i la passió, mort i resurrecció. La iconografia es basa en el Nou Testament i textos apòcrifs, com la Llegenda Àurea, i es distribueix de manera horària començant a la dreta de l'entrada. Les escenes de la capella estan emmarcades amb decoracions florals i geomètriques, i inclouen temes com la vida de la Verge Maria, els miracles de Crist i la Passió. Al fons, es representa el Judici Final, amb una escena de càstig per als pecadors i una al·legoria de l'avarícia, que es vincula amb la representació de vicis i virtuts a les bandes inferiors dels murs. Els frescos tenen un missatge moral clar: els vicis condueixen a l'infern i les virtuts a la salvació. La capella, probablement consagrada el 1305, presenta un recorregut visual que integra els esdeveniments bíblics amb una reflexió moral sobre el comportament humà, tot dins d'un espai sagrat que enforteix el missatge religiós i moral de l'obra.

Anàlisi d'Obres Arquitectòniques Gòtiques

Catedral de Notre-Dame de Chartres

Fitxa Tècnica

• Nom: Catedral de Notre-Dame de Chartres
• Arquitecte: Mestre de Chartres
• Cronologia: 1191-1220
• Localització: Chartres (França)
• Estil: Gòtic
• Materials utilitzats: Pedra
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
• Dimensions: 130,20 m (llarg) x 64 m (ample) x 32,90 m (alt)

Anàlisi Formal

Elements de Suport i Suportats

L'estructura es basa en pilars compostos i arcs apuntats (ogivals), reforçats amb arcbotants exteriors que compensen les càrregues de la volta de creueria simple. Els nervis de la volta baixen adossats als pilars, distribuint l'espai interior en trams iguals que descarreguen els murs exteriors, permetent grans finestrals.

Espai Exterior i Interior

La façana principal, a l'oest, té una triple portalada flanquejada per dues torres campanar: el Clocher Vieux i el Clocher Neuf (d'estil gòtic flamíger). Es divideix en tres nivells: la Portalada Reial d'estil romànic amb escultures innovadores, un gran trifori i una rosassa amb galeria reial. Al transsepte, les portalades nord i sud, sobre escalinates, havien de tenir torres laterals que no es van construir.

L'interior destaca per la seva verticalitat i està dividit en tres naus, amb la central el doble d'ample que les laterals. El transsepte també té tres naus i condueix al cor, el deambulatori i la capçalera, que adopta una forma poligonal amb tres capelles semicirculars radials. L'alçat interior té tres nivells: arcades, trifori i finestres altes. Les voltes de creueria, amb nervis diagonals que arriben als piliers cantonnés (columnes compostes innovadores), permeten grans vitralls que il·luminen intensament l'interior.

Significat i Contingut de l'Obra

La Catedral de Chartres és un exemple paradigmàtic del gòtic clàssic francès, destacant pel seu significat religiós i la seva integració amb l'espai físic i espiritual on es troba. Simbolitza la transcendència i la devoció medieval amb una arquitectura que, gràcies a la seva alçària imponent i els vitralls que tamisen la llum, evoca la grandesa de Déu i crea una atmosfera espiritual. Dedicada a la Verge Maria, la presència de la relíquia de la seva túnica reforça el seu paper com a lloc de pelegrinatge i centre espiritual i cultural. Situada en una de les rutes del Camí de Sant Jaume, la catedral era un punt d’aturada obligada per als pelegrins, combinant funcions de culte i refugi. La seva ubicació a Chartres, ciutat amb una rica tradició comercial i religiosa, va afavorir la seva monumentalitat, mentre que la seva arquitectura, amb torres visibles des de lluny i vitralls que transformen la llum natural, integra el temple amb el paisatge urbà i natural, simbolitzant la unió entre el món terrenal i el celestial.

Santa Maria del Mar

Fitxa Tècnica

• Edifici: Santa Maria del Mar
• Autors: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig
• Cronologia: 1329-1383
• Tipologia: Església
• Materials: Pedra i vidre
• Estil: Gòtic
• Localització: Barcelona (Espanya)

Descripció Formal

Santa Maria del Mar té un aspecte robust amb línies horitzontals predominants. Exteriorment, es divideix en tres nivells: les capelles amb finestrals apuntats, les naus laterals sostingudes per contraforts amples i la nau central. La façana principal, flanquejada per dues torres octagonals, es compon de dos nivells: un inferior amb una gran portalada coronada per un gablet i decoració escultòrica discreta, i un superior amb una rosassa flamígera del segle XV, acompanyada de contraforts amb pinacles.

A l'interior, amb volta de creueria, destaca una planta de saló amb tres naus separades per vuit columnes octagonals que divideixen l’espai en quatre trams. El presbiteri, semicircular i format per vuit columnes, està envoltat per un deambulatori amb nou capelles radials, resultat de la prolongació de les naus laterals. Aquestes contenen 22 capelles sense continuïtat, situades entre els contraforts. L’absència de transsepte, el nombre reduït de columnes, la decoració escassa i la mínima diferència d’alçària entre les naus contribueixen a crear un espai ampli, vertical i diàfan, il·luminat naturalment per nombroses finestres i òculs.

Anàlisi i Significat de l'Obra

Santa Maria del Mar està situada al nucli del barri de la Ribera, una zona clau per l'activitat econòmica de Barcelona durant l'Edat Mitjana. L'entorn de l'església estava format per diversos edificis, entre els quals només es conserva parcialment la Llotja. La construcció de l'església forma part del procés d'expansió urbana i creixement econòmic de la ciutat al segle XIV, impulsat per l'expansió catalana pel Mediterrani. El temple substitueix l'anterior església de Santa Maria de les Arenes, que es va fer insuficient amb el creixement de la ciutat. A més, segons la llegenda, en aquest indret va ser enterrada santa Eulàlia, patrona de Barcelona, al segle IV. La ubicació de Santa Maria del Mar reflecteix la prosperitat i la devoció de la ciutat en aquell moment.