Vitalitat i Estatus de les Llengües: Normalització i Substitució

Vitalitat de les Llengües

Llengua Normalitzada

No viu subordinada ni en conflicte amb cap altra llengua, està codificada i té un model estàndard acceptat per tots els parlants. S'utilitza en tots els àmbits d'ús i registres.

Procés de Normalització

En un moment o altre de la seva història han estat subjugades a una altra que ha ocupat els seus àmbits d'ús.

Llengua Extingida

Ja no té parlants, no la parla cap comunitat concreta i per tant no és la llengua materna de cap individu. S'ha donat el cas que una llengua morta ha passat per un procés de normalització i ha reviscolat.

Llengua Minoritzada

És aquella que pateix un procés de retracció dels àmbits d'ús i es veu abocada a la substitució lingüística progressivament.

L'estatus Legal

Llengua Oficial

És la llengua que fa servir l'administració, educació, mitjans de comunicació. Marca el seu estatus o rang jurídic.

Llengua Cooficial

Llengua oficial juntament amb una altra amb la qual comparteix territori.

Llengua Pròpia

S'ha parlat històricament en un territori.

Existència d'un Codi

Llengua Codificada

Té transcripció gràfica i disposa d'un diccionari i de gramàtica.

Llengua No Codificada

No està regulada gramaticalment i només existeix oralment.

Quantitat de Parlants

Llengua Minoritària

Nombre reduït de parlants. Això no implica que no es pugui utilitzar en tots els àmbits (no és igual que una llengua minoritzada).

Llengua Majoritària

Disposa d'un elevat nombre de parlants.

Similituds Estructurals

Llengües Aïllants

Contenen paraules invariables, no tenen morfemes flexius.

Llengües Aglutinants

Les paraules van incorporant elements de diversa procedència per indicar les diverses categories gramaticals.

Llengües Flexives

Les paraules adopten morfemes flexius.

Conclusions

L'Europa de llengües no es correspon a l'Europa dels Estats (fronteres lingüístiques no són iguals a fronteres polítiques). Per això a l'interior d'un estat trobem diferents llengües i observem que no totes gaudeixen de la mateixa situació jurídica i sociopolítica.

Moltes llengües en el món estan en perill de desaparèixer. La vitalitat depèn de: ha de ser possible aprendre-la a l'escola, ha de ser llengua d'integració dels immigrants, ha de tenir capacitat de transmissió de pares a fills.

Substitució Lingüística

Procés a través del qual una llengua adquireix àmbits d'ús en deteriorament d'una altra que els ha perdut. Hi ha substitució lingüística quan els parlants abandonen la llengua.

Etapes

1. Monolingüisme de la llengua 1, i penetració de la llengua 2.

2. Bilingüització dels parlants de la llengua 1 en llengua 2.

3. Monolingüisme de la llengua 2.

Causes/Procés

Per causes econòmiques, militars o culturals una L2 arriba a un territori on es parla la L1. En un principi la L2 és minoritària però esdevé la llengua d'administració, justícia i part de la vida cultural. L2 ocupa els àmbits més importants, fent prescindible la L1. L2 té escolarització massiva, més parlants, més prestigi, penetra en els àmbits d'ús col·loquials i esdevé llengua única. Geogràficament primer a les grans ciutats. Socialment a les classes més elevades.

Minorització Lingüística

Procés de pèrdua d'àmbits d'ús, la llengua dominant es converteix en la llengua d'ús de les relacions socials i parlants de la llengua dominada es veuen obligats a ser bilingües. La llengua minoritzada queda reduïda a la comunicació col·loquial.

Normalització Lingüística

Procés sociocultural a través del qual una llengua s'adopta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical i, al mateix temps, accedeix a àmbits d'ús fins aleshores reservats a una altra llengua. Procés contrari a la substitució.

Depèn de:

• Voluntat dels governs.
• El redreçament social.
• Suport dels immigrants.

Aspectes:

• Normativització: procés d'elaboració d'unes normes lingüístiques explícites que permeten la construcció d'una varietat estàndard per ser usada en àmbits formals i públics.
• Estandardització: promoció d'una varietat de la llengua com a norma supradialectal per a tota una comunitat lingüística.
• Planificació lingüística: formes d'intervenció conscient sobre una llengua. Es parteix d'una anàlisi de la situació. Una política lingüística no serà efectiva si no hi ha una resposta positiva, un suport de la societat, és a dir, caldrà que la societat manifesti consciència i llibertat lingüística per garantir l'èxit de la política lingüística.

Objectius:

• Augmentar el nombre de parlants.
• Augmentar la freqüència d'ús de la llengua.
• Ocupar tots els àmbits d'ús.
• Tenir unes normes d'ús favorables a la llengua dominada.

Models i exemples de política lingüística:

• El principi de personalitat: individu disposa dels seus drets lingüístics independentment d'on es trobi.
• Principi de territorialitat: parlants d'una llengua tenen garantits els seus drets dins d'una zona delimitada de l'Estat.

Casos de normalització que s'han aconseguit:

• Noruec: de dos models han fet un que recollia aportacions dels dos.
• Hebreu: llengua caiguda i ara és la llengua normal de l'Estat d'Israel.
• Tractat d'Unió de la Llengua Neerlandesa: realitza una unificació de la llengua compartida entre els flamencs i holandesos.