Vitalitat i actituds lingüístiques a Catalunya: QVS, Woolard i Boix
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,64 KB
Vitalitat i representacions lingüístiques
Representacions declarades - entrevistes, grups de discussió, enquestes.
Representacions observades - matched guise, teatre d'audiència, test d'associació implícita.
Viladot: identitat i vitalitat lingüística
Viladot. La identitat i la vitalitat lingüística dels catalans es defineix com el conjunt de factors que determinen la força d'un grup lingüístic i les possibilitats que aquest es comporti com una entitat col·lectiva distintiva i activa en les seves relacions amb altres grups lingüístics socials (Giles, Bourhis i Taylor, 1977).
Components de la vitalitat
La vitalitat ètnolingüística comprèn tres macrofactors: factors d'estatus, factors demogràfics i suport institucional i factors de control. Es pot establir a partir de documents sociològics, històrics, econòmics, etc. El QVS és un instrument que pretén mesurar quantitativament l'opinió sobre la força dels factors socioestructurals esmentats anteriorment.
QVS: mostra i grups
Viladot va administrar el QVS a 252 estudiants de 16–19 anys (3r de BUP o COU = 1r o 2n de batxillerat), dividits en tres grups:
- "català" = es consideren catalans i L1 català;
- "espanyol" = es consideren espanyols i L1 castellà;
- "mixt" = es consideren catalans i L1 castellà.
El QVS constava de 23 preguntes més dues preguntes FACFUCA (factor futur del català).
Canvis en l'ús del català (2008–2016)
2008 amb 2016: català en la població. La proporció ha variat: en alguns llocs ha baixat força, en altres ha pujat molt; en altres zones ha baixat poc o no ha canviat.
Woolard: valoració de parlants
Woolard demana als oients que valorin les qualitats personals dels parlants gravats fent servir el català i el castellà. Cada parlant llegeix el mateix text preparat, una vegada en cada llengua, però això no es comunica prèviament als oients, els quals, en general, no s'adonen de la repetició de parlants.
- Els oients han de puntuar cada veu segons quinze trets (intel·ligent, simpàtic, cult, etc.) en una escala de Likert de sis punts (de "molt poc" a "molt").
- En comptes d'analitzar cada tret per separat, s'agrupen en factors.
- Es consideren dos factors principals: solidaritat i estatus.
La persona que et parla pot semblar-te intel·ligent, simpàtica o culta segons la llengua i la variant que utilitza; aquestes percepcions s'emmarquen després en els factors esmentats.
Interpretacions sobre solidaritat i estatus
En l'eix de solidaritat, mantenir la llengua pròpia s'associa a un valor més alt. Parlar català pot tenir una càrrega positiva en termes de solidaritat; en canvi, l'ús exclusiu del castellà en certs contextos pot percebre's més negativament respecte a la cohesió del grup. Pel que fa a l'estatus, en alguns casos els parlants de català evoquen una percepció de més estatus, depenent de la situació i del context social.
Boix: tria i alternança de llengües entre joves
Boix. "Tria i alternança de llengües entre joves de Barcelona: normes d'ús i actituds".
El treball de camp va tenir dues fases:
- Observació participativa de caire etnogràfic: Boix va observar i enregistrar converses entre joves de 17–20 anys en dos cursos intensius de formació de monitors d'esplai.
- Prova experimental (psicologia social del llenguatge): va estudiar les actituds envers les triades de català i castellà per mitjà d'un diàleg-estímul.
Els subjectes van escoltar cinc versions del diàleg que il·lustraven diferents possibilitats d'adaptació. Per exemple, en la primera versió hi ha divergència en cada torn.
Actituds i tria lingüística
- Les actituds no són estrictament positives ni negatives envers les tries del català i del castellà.
- Els joves són conscients que pertanyen a grups etnolingüístics diferents, però manifesten, tant en les seves actituds com en les respostes a l'enquesta, estar d'acord amb qualsevol tria del català o del castellà en situacions interètniques.
- Triar la llengua aliena al propi grup no vol dir, necessàriament, trair-lo.
Notes: He mantingut tot el contingut original però corregint l'ortografia, la gramàtica i la puntuació; he afegit encapçalaments, llistes i èmfasi per facilitar la lectura i l'optimització SEO.