Vitalisme i Noucentisme: Moviments literaris i culturals

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,97 KB

SOLITUD

Solitud narra el pas de la inconsciència a la presa de consciència de Mila, una dona passiva que al principi de la novella segueix a disgust Maties, el marit, cap a la feina d'ermità que ha acceptat. La pujada a la muntanya on hi ha l'ermita de la qual s'han de fer càrrec suposa l'entrada a un espai simbòlic on la protagonista viurà una experiència iniciatica, de trans formació personal.

ULISSES

Ulysses, de l'escriptor irlandès James Joyce, és considerada la novel·la més influent del segle XX per les noves tècniques narratives que s'hi apliquen, entre elles el monòleg interior. L'obra relata un dia en la vida corrent d'un individu qualsevol.

VITALISME

Vitalisme és un moviment literari i cultural que es caracteritza per representar personatges plens d'energia, que infonen la força intel·lectual necessària per transformar la vida cultural i nacional.

MODERNISME

El modernisme aporta una renovació intel·lectual i literària, però no canvis socials.

Aloma

N'és un exemple Aloma (1938), una de les primeres obres de Mercè Rodoreda. La protagonista, Aloma, ingènua i somiadora, ha experimentat una iniciació traumàtica en l'amor: en comptes del príncep blau que somiava, ensopega amb el seu oncle, que la fascina, i que, abans de tornar a Amèrica, la deixa embarassada i sola. Cap al final de l'obra, Aloma dubta sobre la maternitat.

Eugeni d'Ors

Eugeni d'Ors (1881-1954) és el principal teòric del Noucentisme. A través dels articles que publica a la seva secció el -Glosari, al diari La Veu de Catalunya, que signa amb el pseudònim Xenius, posa en circulació el nom del moviment i una colla de mots-clau (conceptes resum), que sintetitzen la ideologia noucentista. Tot seguit, n'apuntem quatre de principals.

Arbitrarisme

El terme prové d'arbitri (la capacitat de lliure elecció). Significa la imposició de la voluntat humana damunt la natura. Dit més clar: modelar la realitat. Catalunya, seguint un ideal. Edificar una Catalunya ideal, basada en els valors burgesos.

Civilitat

Designa una actitud cívica, basada en l'educació i en una convivència social respectuosa, en la qual la cultura té un pes important.

Classicisme

El Noucentisme reivindica la tradició clàssica enfront de la germànica i la nòrdica, molt presents en el Modernisme.

Mediterraneisme

El mediterrani constitueix el paisatge associat al món clàssic: fet de blanc i de blau, de llum i calidesa, de vinyes i oliveres.

GEN

Els gens són trossos d'ADN que es transformen en proteïnes. Les molècules d'ADN estan formades per bases nitrogenades aparellades que es troben al nucli de les cèl·lules.

Tipus de bases nitrogenades

PURINES: A (adenina), G (guanina) PIRIMIDINES: C (citosina), T (timina) U (uracil). Els grups de les bases nitrogenades que codifiquen per a una proteïna concreta s'anomenen gens. Cada gen és una unitat bàsica de l'herència de caràcters.

Tipus de modificacions

- Inactivació (supressió de l'efecte d'un gen en un organisme) - Eliminació (eliminació d'un gen que produeix unes característiques en concret) - Modificació (canvis en algunes bases nitrogenades per obtenir característiques desitjades).

Organismes fàcils de modificar

Ratolins, mosques, bacteris, llevats. Organismes difícils de modificar: Primats, aus.

Aplicacions

Producció de fàrmacs (antibiòtics, vacunes, insulina), producció de plàstic i material biodegradable, bioremediació (reparació de desastres ecològics, com ara les aigües residuals), producció de ferments alimentaris (enzims per a l'obtenció de formatge).

PLANT.TRANS

La introducció d’un gen d’interès en una planta s’ha de fer als embrions, i es pot fer mitjançant: Partícules d’or cobertes d’ADN (pistola de gens). Infecció amb un bacteri (Agrobacterium tumefaciens) al qual se li ha introduït el gen desitjat.

Entradas relacionadas: