Vitalisme i Filosofia de Nietzsche: Conceptes Clau

Vitalisme i la Filosofia de Nietzsche

El vitalisme és un sistema de pensament, de límits sovint vagues, que pren la vida com a eix principal de les seves reflexions. Friedrich Nietzsche representa el paper estel·lar dins d'aquest context filosòfic. Ell no accepta que la raó sigui l'element últim que tot ho valida. Segons Nietzsche, la racionalitat o la moralitat són eines al servei de la vida, de la voluntat d'afirmació o, com ell anomena, de la voluntat de poder (la voluntat d'afirmar la pròpia realitat).

Nietzsche és partidari de la genealogia, és a dir, els canvis en la nostra vida fan evolucionar les nostres idees. En aquest sentit, Nietzsche diferencia dues tipologies vitals:

La Vida Noble

• És la de l'individu creador, intuïtiu, satisfet de viure. És el que Nietzsche anomena superhome, un concepte que contraposa a la humanitat actual.

La Vida Feble

• És la que necessita de seguretats, en l'ordre i la mesura del déu Apol·lo; en el gregarisme dels anyells.

Els Tres Estadis de l'Esperit segons Nietzsche

• El primer estadi: El Camell. És representat per la figura d'un camell. Aquest simbolitza una vida que només posant-se al servei d'una suposada vida superior és capaç de sentir-se valuosa. Està regit pel «tu has de», l'obligació... I com més se sacrifica, més sent que està complint el seu destí.
• El segon estadi: El Lleó. És representat per la figura d'un lleó. És la negació de l'estadi anterior: l'ésser humà es rebel·la. El lleó aspira a dirigir la seva vida amb un «jo vull».
• El tercer estadi: El Nen. És representat per la figura d'un nen. És l'estadi de l'afirmació joiosa de la vida. El nen simbolitza el superhome nietzscheà. La vida representada ja no és lliure com el lleó, sinó que afirma amb alegria el que és i es projecta cap al futur: és lliure per a crear.

Moral de Senyors i Moral d'Esclaus

Nietzsche distingeix dos tipus de moral que anomena moral de senyors i moral d'esclaus. No es tracta només que senyors i esclaus tinguin valors diferents, sinó que aquests valors es creen seguint un procés diferent.

La Moral de Senyors

Sorgeix de la vida noble, forta, de la pròpia afirmació, del fet primari de sentir innocentment, com ho fa un nen, que està bé ser qui soc i fer el que faig.

La Moral d'Esclaus

És el que ell anomena ressentiment, la queixa contra aquell o contra allò que algú sent que li fa mal. La vida noble és odiada, i d'aquest odi neix una nova manera de valorar.

La Transvaloració dels Valors

El feble estableix els seus valors de manera negativa. Comença per trobar dolent allò que li fa mal i acaba considerant-se, per negació, bo. Es produeix el que Nietzsche anomena primera transvaloració i que culmina en l'afirmació dels ideals ascètics.

La conseqüència inevitable ha estat, segons Nietzsche, la imposició d'una moral antivital que ha comportat la decadència de la cultura occidental.

La Crítica de Nietzsche a la Moralitat i la Modernitat

El criteri de moralitat de Nietzsche no és només un referent per a la conducta moral de cada individu, sinó que constitueix una crítica que va directament al cor de la tradició i de la modernitat.

Enfront dels ideals transcendents, que són manifestacions d'una vida feble que situa el seu valor en el futur, Nietzsche reivindica el valor del present i proposa estimar prou la pròpia vida com per no situar fora d'ella el seu sentit.

La modernitat es basa en dos grans eixos: la raó i el progrés. Nietzsche els contraposa argumentant que la raó és el recurs de la vida feble i que la valoració del present nega el progrés.