Visors, Focus i Objectius en Fotografia

Diferències entre Visor Directe i Rèflex (SLR)

Què és l'error de paral·laxi? El pateixen els nous dispositius electrònics (smartphones, tauletes, etc.)?

El visor directe s'anomena així perquè el dispositiu visor és independent de l'objectiu. El subjecte o objecte es veu a través d'un sistema òptic muntat en un tub on apareix enquadrada l'àrea de l'escena coberta per l'objectiu. Aquest tipus d'objectius el trobem en les càmeres compactes o automàtiques analògiques, en les quals no és necessari enfocar.

El visor rèflex: La imatge projectada en la pel·lícula o el sensor per l'objectiu està de cap per avall i invertida lateralment. El visor rèflex utilitza un mirall per capgirar-la i un pentaprisma per a corregir la inversió lateral.

L'error de paral·laxi és un problema del visor directe accentuat en les fotografies en què el subjecte està a prop de la càmera. Aquest problema consisteix en el fet que la imatge visualitzada a través del visor no coincideix amb la imatge enfocada per l'objectiu. Aquest problema ha desaparegut amb les càmeres digitals compactes i amb els mòbils i smartphones, ja que poden visionar a través de la pantalla exactament la mateixa imatge que arribi al sensor a través de l'objectiu.

Focus i Distància Focal

Què és el focus? Què és la distància focal?

El focus és el punt posterior a la lent on convergeixen els raigs de llum.

La distància focal és la distància entre el centre òptic i el focus. Ens distingirà els objectius.

Tipus d'Objectius

Quins tipus d'objectius hi ha?

• Normals: Es caracteritzen per la poca distorsió i la naturalitat que ofereix en la perspectiva, excepte en la presa fotogràfica realitzada des de molt a prop. És molt lluminós.
• Angulars: Són de focal curta i tenen gran poder de cobertura. L'angle és més obert, pot recollir més escena, però òpticament ens fa la sensació que ens allunya d'ella.
• Teleobjectius: Estan dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distància ampliant la imatge òpticament.
• Macros: Es caracteritzen per ser capaços d'enfocar a distàncies molt curtes, reproduint els elements o imatges enfocades a un terç o una quarta part de la seva grandària real.

Funcionament de l'Enfocament

Com funciona l'enfocament?

Els objectius ens permeten produir aberracions òptiques, però corregir-ne d'altres. Modificar la sensació de les distàncies en profunditat. Apropar-nos a elements llunyans o a elements molt petits i propers. Tenir més o menys capacitat de profunditat de camp. Obtenir una imatge enfocada.

Enfocament i Profunditat de Camp

Què hi té a veure l'enfocament amb la profunditat de camp?

La profunditat de camp és un element que en molts casos podem controlar; podem decidir si només volem un element enfocat i la resta d'imatge desenfocada o que tot allò que enquadrem aparegui ben enfocat.

Factors que influeixen:

• L'obertura del diafragma: Com més obert estigui el diafragma, menys profunditat de camp. Com més tancat, més profunditat de camp.
• La distància focal de l'objectiu: Com més curt sigui l'objectiu, més capacitat d'enfocament tindrà. Podem dir que a menys distància focal, més profunditat de camp.
• La distància respecte a l'objecte enfocat: Utilitzant un mateix objectiu, si enfoquem objectes llunyans, tindrem més capacitat d'enfocament que si enfoquem objectes molt propers.