Visions i cants, Joan Maragall y Quadern d'aram.

Visions & Cants és un llibre de poesia escrit per Joan Maragall i publicat l'any 1900

Les visions: Les Visions representen el passat històric que Maragall vol tenir present per definir amb plena consciència quina és la personalitat i el tarannà dels catalans i Catalunya, busca les constants racials dels catalans: "materialisme, terrenalitat, individualisme, orgull i vitalitat". Una visió també significa una imatge, una evocació del passat, de la qual el poeta n'obté la inspiració i n'obté els detalls que més l'interessen; no és, per tant, la mateixa, la visió que pugui tenir del Comte Arnau com a personatge malèfic que com a romàntic condemnat arran de les seves sacrílegues relacions. Per això, Maragall pren del mite només allò, només aquella part que li interessa per descriure un tipus de sentiment humà i a nivell de nació.

Intermezzo (&): Intermezzo fa de transició, plena d'imatges de la vida quotidiana, entre la mirada cap al passat històricollegendari, "Visions", i l'exaltació optimista projectada cap al futur, "Cants". Els catorze poemes que contenen escenes quotidianes domèstiques, relacionats amb la religiositat, el món infantil, la vivència de les festes populars, l'estiueig i l'amor, estan ordenats segons l'ordre cronològic d'escriptura; però s'hi pot entreveure una ordenació sobreposada a aquesta en referència al moment de l'any a què es fa referència en el poema.

Els Cants: són projeccions cap al futur, però un futur col•lectiu: el cant és objecte de cant per una comunitat humana convocada, mitjançant aquest mateix cant, a la unitat

L'estimada de Don Jaume és una composició que fa referència al rei Jaume I el Conqueridor i a la conquesta de Mallorca que ell mateix encapçalà l'any 1229. Com a personatge històric, Jaume I ha estat molt mitificat per la Renaixença i el nacionalisme català tot convertint-lo en un símbol patriòtic de les virtuts heroiques i el coratge d'un bon sobirà; prova d'això és que sigui sempre el rei català més famós i recordat. La seva vida, llarga i atzarosa, és cabdal en la història nacional catalana: sota el seu regnat s'inicia l'expansió catalanoaragonesa per la Mediterrània amb les conquestes de Mallorca i de València, territoris que passaran a formar els Països Catalans com a territori cultural propi i definit (llengua, cultura, història comunes). Concretament, la conquesta de Mallorca ha quedat de cabdal referent històric sobretot perquè fou la primera expedició militar del rei, perquè esdevingué tot un èxit, i perquè la repoblació de l'illa amb gent del Principat agermanà amb forts lligams tots dos territoris (cultura, llengua, costums). Però Maragall tracta aquí l'illa de Mallorca com si talment fos una dama, com si el rei Jaume en fos l'amant i com si l'expedició militar fos una aventura de conquesta amorosa. Les equiparacions de l'amor humà i l'amor per una terra es manifesten en els desitjós del rei d'anar a cercar amb la flota la seva estimada, quan guerreja contra els sarraïns amb valentia, i quan enalteix les dolçors de la terra mallorquina. El poema acaba amb la mort del rei, molts anys més tard, a València. És aleshores quan, camí del seu sepulcre definitiu a Poblet, el sobirà recorda la conquesta de joventut i dirigeix la vista cap a la platja i la mar com tractant de poder veure la seva terra més estimada.

El mal caçador: el pecat que aquest fa és que en ves d'anar a missa com la resta de la gent, se'n va a persiguir una llebre.

El comte Arnau: està enamorat de l'Adalaisa i quan ella l'accepta se l'emporta i la deixa embaraçada. Al cap d'un temps, quan ell veu que ella està a punt de parir i se li ha deformat la cintura per la panxa, l'abandona i al matí següen unes monges se la troben morta.

Joan Garí: ell està a Montserrat fent la penitència i arriba la Riquilda, al final acaben junts, l'un damunt de l'altre en un lloc on no s'haurien de fer aquestes coses, Montserrat.

La fi d'en Serrallonga: aquest té molts pecats, està a punt de morir i li comença a confessar tots els seus pecats al cura; l'orgull, la ira, enveja i mala baba, ha estat avar, la peresa, la glòria, la luxúria i el tracte ams Na Joana.

Els adéus: (1896) Tracta sobre quan els vaixells parteixen cap a la guerra. I després, parla d'un personatge que opta per la solució bèl·lica, sense escoltar el que la seva dona li aconsella; una solució pacífica.

Oda a Espanya: (1898) Maragall s'adreça a Espanya com a català, no com espanyol, perquè diu que els espanyols s'han passat molt, han causat morts innocents i han separat famílies només per les guerres. Parla de les mares que han perdut els seus fills i del sufriment que ha patit tothom. Espanya s'ha confiat massa d'ella mateixa. Finalment llença un crit d'esperança per a Espanya, fent-li veure que ella mateixa s'ha destruit i que difícilment tornarà a ser la d'abans, que potser no entén ni el català.

Cant del retorn: (1899) Tots els homes enviats a la guerra van arribant, vençuts per Amèrica. Demanen als que els esperen a la platja que, davant la derrota de la que tornen, plorin i plorin. Aleshores pregunten si la pàtria encara és prou forta per escoltar tot el que els hi ha d'explicar. I finalment acaben dient que en vés de plorar han de riure i ballar, que sempre hi ha esperança.

Narra la història d'una familia armènia, de les seues experiències per sobreviure dels turcs. Aram i sa mare, Maryc, escriuen una espècie de diari que després la qui conta la història es troba aquest quadern i el tradueix. Aram va agafar una gran malaltia, quan era petit, i sa mare li va prometre que quan es curara hi anirien al llac de Vans, on tenien la familia. Els dos anaren i arribaren els turcs amb l'extermini armeni. Aram, Maryc i la familia de Vans fugiren. Mare i fill es quedaren primer visquent amb un familiar. Aquest parent volia casar-se amb Maryc al enterar-se de la mort del seu marit, Vahé, i de les seues filles, però Maryc no va voler acceptar casar-se amb ell. Així que se n'anaren fins a Grècia, on els ajudaren a sobreviure. Allí, Aram va fer un amic molt gran i especial, Iorgos, amb el qui compartia la seua passió per la mar. La familia de Iorgos treballava amb la captura del corall i li digueren a Aram si volia treballar amb ells. Anaren cap a Marsella. Allí visquren bé, ja que Maryc i el xicot tenien feïna. Al cap d'un temps d'estar a Marsella, dos amics de Vahé (el pare d'Aram) anaren a visitar-los per donar-los la mala notícia de com va morir Vahé, de com fou assassinat pels turcs. Aram, en una tornada cap a Grècia, s'enamora de la germana de Iorgos, Alèxia, amb la qual contrau matrimoni.

Té set capítols. Te diversos narradors: narradora editora en 3ª persona, el narrador protagonista 1ª persona, narrador testimoni i altres.

Simbologies

El mar: És el marc de la novel·la i ens apropa de Catalunya a Grècia: És la llibertat i el record de la mar Negra on Aram aprengué a submerguir-se. L'amistat i la vida a l'acollidora illa grega de Symi

Les roses: Vinculades a la mare, Marik, al record del jardí a Trebisonda. Les roses que són de Maryk que intenta retrobar-les a Marsella, talment com la poesia era de Vahè el seu marit. Tot un món de bellesa, felicitat i harmonia

Joan Maragall

Joan Maragall va ser el fill petit del matrimoni format per Josep Maragall Vilarosal i Rosa Gorina Folchi; eren tres germanes i ell. Havia nascut a Barcelona, al carrer de Jaume Giralt núm. 4, al barri de Santa Caterina (Ciutat Vella). El seu pare era fabricant tèxtil; el 1875 Joan Maragall, després d'uns anys d'estudi, va començar a treballar com a aprenent a la indústria familiar. Aquest fou un període que ell mateix definí com "d'infelicitat", ja que va ser arrencat dels llibres només acabar el batxillerat per anar a treballar a la indústria. Va ser un cop molt fort per al jove Joan que, furtivament, començava a escriure poesies en unes estones que robava a la feina.

L'any 1877 va viatjar amb tota la família, primer per Espanya –València, Granada, Còrdova, Madrid i Saragossa–, i a continuació a Marsella i París. Maragall recordava aquests viatges de la seva adolescència com autèntics "oasis de goig, dos respiros, la meva situació era insostenible; passats dos anys vingué la convicció que jo no servia per a industrial y se'm donà a escullir carrera". Finalment, després d'una forta discussió amb el seu pare, l'octubre de 1879 va deixar la fàbrica per a ingressar a la facultat de dret.

Estiuejant a Puigcerdà el 1888 va conèixer Clara Noble Malvido (1872 - 26 d'abril de 1944), filla del comerciant anglès Ernest Noble Barber i d'una dama andalusa, María de las Angustias Malvido Nocedo. Clara esdevindria la seva esposa, tot i que en aquell moment només la veia com el que era, una adolescent de setze anys.

Joan Maragall va morir el 20 de desembre de 1911 amb només 51 anys. Havia agafat una estranya malaltia diagnosticada com a febre de Malta, encara que la febre no es va presentar fins els darrers dies, tot i estar al llit des de començament de desembre.

La seva mort va suposar un cop molt fort dins del món de la cultura i va provocar innombrables mostres de condol.

Oda a España:

Maragall estava força implicat en els cercles intel·lectuals i culturals del moment i, tot i que no tenia cap vinculació política, va fer servir els seus escrits per a denunciar situacions d'injustícia.

Maragall va expressar en aquest poema el seu repudi per l'Espanya oficial, una Espanya subdesenvolupada regida per una oligarquia agrària, oposada al progrés català originat pel catalanisme polític.

Comença fent al·lusió a la insensibilitat de l'Espanya monàrquica i centralista respecte a les diferents nacionalitats i les seves llengües:

Quadern D'Aram

Narra la història d'una familia armènia, de les seues experiències per sobreviure dels turcs. Aram i sa mare, Maryc, escriuen una espècie de diari que després la qui conta la història es troba aquest quadern i el tradueix. Aram va agafar una gran malaltia, quan era petit, i sa mare li va prometre que quan es curara hi anirien al llac de Vans, on tenien la familia. Els dos anaren i arribaren els turcs amb l'extermini armeni. Aram, Maryc i la familia de Vans fugiren. Mare i fill es quedaren primer visquent amb un familiar. Aquest parent volia casar-se amb Maryc al enterar-se de la mort del seu marit, Vahé, i de les seues filles, però Maryc no va voler acceptar casar-se amb ell. Així que se n'anaren fins a Grècia, on els ajudaren a sobreviure. Allí, Aram va fer un amic molt gran i especial, Iorgos, amb el qui compartia la seua passió per la mar. La familia de Iorgos treballava amb la captura del corall i li digueren a Aram si volia treballar amb ells. Anaren cap a Marsella. Allí visquren bé, ja que Maryc i el xicot tenien feïna. Al cap d'un temps d'estar a Marsella, dos amics de Vahé (el pare d'Aram) anaren a visitar-los per donar-los la mala notícia de com va morir Vahé, de com fou assassinat pels turcs. Aram, en una tornada cap a Grècia, s'enamora de la germana de Iorgos, Alèxia, amb la qual contrau matrimoni.

Té set capítols. Te diversos narradors: narradora editora en 3ª persona, el narrador protagonista 1ª persona, narrador testimoni i altres.

Simbologies

El mar: És el marc de la novel·la i ens apropa de Catalunya a Grècia: És la llibertat i el record de la mar Negra on Aram aprengué a submerguir-se. L'amistat i la vida a l'acollidora illa grega de Symi

Les roses: Vinculades a la mare, Marik, al record del jardí a Trebisonda. Les roses que són de Maryk que intenta retrobar-les a Marsella, talment com la poesia era de Vahè el seu marit. Tot un món de bellesa, felicitat i harmonia