Visions i Cants de Joan Maragall: Anàlisi i Temàtiques Clau

Visions i Cants: Un Poemari Emblemàtic de Maragall

Visions i Cants és el poemari més emblemàtic i millor valorat per la crítica de tota l’obra de Maragall. El seu primer volum, Poesies (1895), és publicat per L’Avenç i no a la Renaixença (com els grans autors d’aquest període), fet que explicita la ruptura amb la tradició precedent. Es tracta d’una poesia pensada en què, per damunt de tots els moments d’espontaneïtat lírica, hi predomina la reflexió. No hi falten cap dels temes plantejats per la societat catalana del tombant de segle:

• La interpretació de Catalunya.
• La problemàtica derivada de l’enfonsament de les estructures de l’Estat.
• L’anàlisi de les relacions entre Catalunya i Espanya, difícils i complexes.
• La concepció de l’existència com un procés dinàmic, viu i en evolució permanent.

Conforma les inquietuds de la Catalunya del Nou-cents plantejades de forma general i resoltes des de la visió de Maragall: vitalisme, regeneracionisme i nacionalisme.

Estructura del Poemari

• Visions: 5 poemes.
• Intermezzo: 14 poemes.
• Cants: 8 poemes.

Visions: Reinterpretació de Personatges Catalans

Visions reinterpreta cinc personatges històrics i llegendaris de la tradició catalana des del punt de vista d’un poeta actual. Alguns d’aquests personatges ja havien estat tractats pels romàntics de la Renaixença (Jacint Verdaguer, Anicet de Pagès i Àngel Guimerà), però Maragall no està interessat en la referència històrica poetitzada per la llegenda sinó en allò que pugui definir la personalitat de Catalunya. L’objectiu del poeta era agafar herois tradicionals i interpretar-los des de l’actualitat per tal de fixar l’ànima de Catalunya. Els personatges venen de la muntanya, sovint dels Pirineus, i tenen un caràcter dur i esquerp. Maragall els construirà seguint els paràmetres establerts pel Modernisme:

• Voluntat.
• Desig de viure.
• Sensualitat.
• Enfrontament a la col·lectivitat.

Quatre dels protagonistes: El mal caçador, Fra Garí, El comte Arnau i Serrallonga pertanyen al món de la fantasia i al llegendari local, amb connexions esquemàtiques amb el folklore universal i el cinquè, Jaume I procedeix de la història. Com a conjunt les Visions ofereixen una imatge dels personatges volgudament orgullosos, amants de la llibertat i portadors d’un individualisme extrem.

Intermezzo: Transició i Temàtiques Diverses

Intermezzo suposa una zona de transició entre els dos nuclis fonamentals del poemari. Els poemes s’ordenen cronològicament entre el 1895, any de la publicació del seu primer poemari, i el 1900. Hi podem trobar:

• Els anys d’infantesa.
• El calendari litúrgic.
• Els anys de plenitud vital.
• De contingut religiós.
• La natura.
• L’amor.

Tot i la diversitat temàtica d’aquesta secció, es detecta la força unitària d’uns elements que van vinculant els diferents poemes: el vitalisme i el sentiment de l’amor sempre viu.

Cants: El País, les Estacions i la Crisi de l'Estat

Cants, la tercera part del poemari, consta de dos blocs. El primer recull cinc poemes independents, força variats, però units per les constants temàtiques de Maragall: el país (La sardana, El cant de la senyera), el pas de les estacions (Cant de maig, Cant de novembre) i la regeneració social (Cant dels joves). El segon bloc consta de tres poemes units per un motiu comú, la pèrdua de les colònies i la crisi de l’estat. Menys líric i més ideològic, és probablement la part més coneguda del volum. Els tres cants de la guerra: Els adéus, Oda a Espanya, Cant del retorn.