Visions astronòmiques i teories científiques

Visions astronòmiques

Visió Antropocèntrica: suposa que l'home és el centre de totes les coses, la fi absoluta de la naturalesa i punt de referència de tot.

Visió Geocèntrica: comença amb els filòsofs i les seves observacions, és una teoria astronòmica que situa a la Terra en el centre de l'univers, i els astres, inclòs el Sol, girant al voltant de la Terra.

Visió Heliocèntrica: teoria astronòmica que explica els fenòmens i els moviments dels cossos celestes prenent al Sol com a centre del sistema. L'heliocentrisme ja va ser formulat en l'antiguitat, però serà Copèrnic qui el trauria definitivament a la llum.

L’astrologia: en la seva accepció més àmplia, és un conjunt de tradicions i creences que sostenen que és possible reconèixer o construir un significat dels esdeveniments celestes i de les constel·lacions, basant-se en la interpretació de la seva correlació amb els successos terrenals; aquest paral·lelisme és usat com a mètode d'endevinació

L’astronomia: és una ciència que busca explicar tot el que observem en l'Univers, des dels cometes i planetes en el nostre propi sistema solar fins a les galàxies distants i els ressons del Big bang.

L’efecte Doppler és la clau de la cosmologia. El podem observar quan les ones, siguin sonores o lluminoses, es mouen. Un emissor d’ones fix emet el so o la llum de manera concèntrica. Si aquest emissor d’ones està en moviment, les ones concèntriques també es desplacen. Així, si detectem moviment d’ones concèntriques, podem deduir que el cos emissor d’ones està en moviment, encara que no el veiem o no el sentim.

A l’inici, al Big Bang, només es van formar gasos lleugers, com ara l’hidrogen i l’heli. Tota la resta de materia s’ha format en grans explosions atòmiques d’estrelles molt més grans que el nostre Sol, és a dir, supernoves.

Del segundo para atrás, es la teoría cuántica, y del segundo para adelante es cuando sale el concepto del átomo, la física clásica.

Segons la teoria de la relativitat, el temps i l’espai no són dues entitats separades sinó que formen part d’una mateixa cosa. El temps absolut no existeix sinó que és un temps personal tal com mostra la paradoxa dels bessons.

El fet més important de la teoria de la relativitat és mostrar-nos la relació entre la massa i energia

Un forat de cuc és un tret hipotètic de l'espaitemps que té dues boques connectades entre elles. Aquesta hipòtesi perdiu que es formaria un túnel que connectaria dues regions de l’espaitemps, a través del qual la matèria podria viatjar molt més ràpidament que si ho hagués de fer a la velocitat de la llum.

El forat negre estudia la hipòtesi del forat de cuc, que es una massa concentrada i sense volum. Tot forat ha de tenir entrada i sortida.

Max Planck, al principi de segle xx, va donar el primer pas cap a la teoría quàntica en descubrir que només es podia explicar la radiació d’un cos al vermell si emetia i absorbia llum amb paquets anomenats quanta. Einstein va anar més enllà i el 1905 va demostrar que aquesta hipòtesi podria explicar l’efecte fotoelèctric: l’efecte, causat pels electrons, que desprenen alguns metalls en ser il·luminats.

La teoria de la tectònica de les plaques explica la variació en la distribució dels continents i oceans al llarg del temps (deriva continental). Aquesta teoria justifica l'existència de les plaques litosfèriques que formen la superfície terrestre i explica els desplaçaments sobre el mantell fluid a una velocitat d’uns quants centímetres per any. Aquestes plaques que se separen, s’acosten o llisquen horitzontalment, poden incloure masses continentals, oceàniques o les dues alhora i són molt rígides i viscoses

- El model estàtic determina els diversos materials que formen l’interior de la Terra i estudia les propietats químiques i la velocitat de les ones sísmiques que el travessen. A partir d’aquesta informació, estableix que les capes de la Terra en ordre creixent de profunditat són l’escorça (oceànica i continental), el mantell (superior i inferior) i el nucli (intern i extern).

- El model dinàmic, al seu torn, estudia les propietats mecàniques dels materials a l’hora de dividir l’estructura interna del planeta en quatre capes principals separades per discontinuïtats ben definides: la litosfera, l'astenosfera, la mesosfera i l’endosfera.

La teoría de la deriva continental de Wegener es basava en el moviment de l’escorça continental sobre l’escorça oceànica, és a dir, els continents semblaven surar sobre els oceans. Aquesta teoria es va confirmar quan es van adonar que la part est del continent sud-americà i la part oest del continent africà coincidien gairebé com un trencaclosques; a més es van trobar fòssils de les mateixes espècies en aquestes àrees que ara estan separades per un oceà.

Sembla que la Terra fa uns dos-cents milions d’anys estava formada per un gran continent denominat Pangea, que es va dividir en dos nous continents: Gondwana i lauràsia. Posteriorment, en divisions successives, es van crear els continents actuals.

A causa de l'existència de lesdorsals i les zones de subducció, la litosfera es troba fragmentada en peces més poligonals o menys que anomenem plaques tectòniques