La Visió de Sebastião Salgado: Fotografia i Realitat Social

PIERCE: El fotògraf ha nutrit tot el seu coneixement mitjançant l’empirisme. Aquest ha conegut la realitat palpable de l'Amèrica Llatina, Àfrica o Brasil a partir d'anar-hi en primera persona i experimentar el dia a dia d'aquestes societats. El coneixement sorgeix mitjançant experiències. Al llarg del documental veiem com experimenta el triangle de Pierce: ell diu: "un fotògraf és algú que escriu i reescriu el món amb llum i ombres". S’encarrega de plasmar en les seves fotografies el primer vèrtex del triangle: la realitat. Sebastião, quan emprèn els viatges, ho fa en busca de la realitat d'una societat determinada i, per tant, intenta captar els signes que mostren la realitat. Aquí topem amb el segon vèrtex: el signe. Per a ell és allò que fotografiar o, com veiem al documental, allò apte per ser fotografiat. Si la realitat d'una cultura és pobresa, ell no pot fotografiar-la perquè són elements abstractes i, per tant, són els signes o conseqüències el que veuen els nostres ulls. A Àfrica volia retratar misèria i anava en busca dels signes: mort o infelicitat als rostres de la gent. Trobem, per acabar, l'interpretant. Aquest és el públic al qual Sebastião es dirigeix. Aquests hauran d'entendre i fer la reflexió davant del que el fotògraf ensenya. La interpretació pot estar condicionada per la cultura d'una societat, però les fotos poden ajudar, com deia Pierce, a treure's l'antifaç.

Arendt: La gent deixa la feina en busca d'or sense saber al 100% si en trobaran, ho fan perquè els altres ho fan. No escolten el seu jo. Sebastião renuncia a la seva prestigiosa carrera i fa el que el seu interior li demanava: ser fotògraf. No es va deixar portar per l'exterior sinó que va establir diàleg amb el jo interior. Comunitat mixte. El posen en una habitació de ciment freda i ell no diu res, prefereix que els altres dubtin a que ell dubti d'ell mateix, aguanta perquè vol quedar-se (segona premissa). A l'estada a Etiòpia, observa una de les premisses d'Arendt: diu que la població de Sahel, on la regió estava al camp de refugiats més gran de la història, vivia en misèria però, encara així, eren humils. L'estat no complia la primera premissa d'Hannah amb els refugiats, retenia aliments per interessos polítics i la gent moria de gana. L'estat exercia el mal i, segons Hannah, tenia manca de pensament. Sebastião realitza molts viatges canviant de cultures i aprenent, però sempre segueix sent ell mateix, no es deixa arrossegar per fenòmens i mantenia la seva postura i afirma que no creia en la salvació de l'espècie humana: Arendt vol saber la relació que hi ha entre el mal i el pensament, en quina mesura el mal és producte d'algun error del pensament: recorre als clàssics de Sòcrates i utilitza premisses: 1: millor patir injustícies que fer-les. El que les comet és més infeliç. 2: preferible que homes discrepin en mi que jo de mi mateix i em contradigui.

El mal va relacionat amb una mancança de pensament, de no estar a casa i establir diàleg amb nosaltres mateixos. Mitjançant el pensament, obrem, fem. Hi ha alguna cosa en el fet de pensar que impedeix fer el mal.