Viscositat dels magmes: factors i processos
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,4 KB
Viscositat dels magmes
Factors que hi influeixen
Temperatura: com més elevada, menys viscositat té el magma.
Pressió: comprimeix els minerals i fa el magma més dens i viscós.
Gasos dissolts: com més abundants, més fan augmentar la pressió interna del magma, i el fan menys dens.
Composició química: com més abundant és el sílice (SiO2) més viscós és el magma.
Processos que el poden produir
L’augment de la temperatura.
El descens de la pressió.
La presència de fluids.
Segons la composició química
Magmes àcids
Magmes intermedis: 65-50 % de sílice.
Magmes bàsics: 50-40 % de sílice.
Magmes ultrabàsics: amb menys del 40% de sílice.
Segons l’origen
Magmes primaris. Són aquells que conserven la composició de la roca que els ha originat. Hi ha dos grups de magmes primaris, segons la zona de procedència: Granítics i Basàltics.
Magmes derivats o secundaris. Es produeixen quan hi ha processos de mescla, diferenciació o assimilació en magmes primaris.
Estructures
Dics, sills o filons | Quan se solidifica dins d’esquerdes. |
Lacòlits | Si aprofita els plans d’estratificació de les roques existents i se solidifica en forma de cúpula a la seva part superior. |
Lopòlits | La solidificació té lloc en els plans d’estratificació, però en aquest cas el magma té grans dimensions i adopta forma de plat. |
Batòlits | Són masses de magma més o menys globulars de grans dimensions. La part superior acostuma a tenir una forma semblant a una cúpula. |
Lava
Lava
Quan un magma arriba a la superfície terrestre es troba sotmès a menys pressió.
Aquest magma volatilitza els gasos que conté i dóna lloc a la lava, una massa formada per roques en estat líquid i alguns minerals sòlids.
Segons la seva composició, el volcà tindrà una forma a o una altra.
Gasos
El magma conté grans quantitats de gasos volcànics en dissolució.
Aquests gasos s’escapen quan el magma arriba a la superfície i formen grans columnes de gas.
El gas volcànic més abundant és es vapor d’aigua, la resta de gasos són, per ordre d’abundància: CO2, H2S, SO2, SO3 i HCI.
Piroclasts
Són fragments de lava llançats a l’aire per la inèrcia del magma que ascendeix i per les explosions provocades pels gasos, que arriben a solidificar-se en ple vol.
La quantitat de piroclasts expulsats per un volcà és més gran si el magma és viscós.
Segons les seves dimensions es classifiquen en:
Cendres
Lapil·li
Bombes volcàniques
Tipus de volcans
Volcans en escut | Formats per laves més fluides, són edificis amples i no gaire alts produïts per l’acumulació de colades de lava. |
Volcà compost o estratovolcà | Si el magma té una viscositat mitjana, el volcà allibera lava i materials piroclàstics que s’acumulen formant un edifici integrat per capes alternades. |
Con d’escòries | Està format només per piroclasts, ja que quan la viscositat del magma és elevada no es formen colades de lava. |
Banyons o doms volcànics | Són estructures abruptes situades sobre el cràter, formades per la solidificació del magma més viscós. |
Caldera | És una depressió de forma circular o el·líptica de 2 a 20 km de diàmetre, que es forma a la part superior d’un edifici volcànic. |
Fases d'erupció
Fase inicial
Comença amb l’expulsió de gasos pel cràter que, de vegades, van acompanyats de petits tremolors de terra.
Fase paroxismal
Els gasos surten, cada cop en quantitats més grans i de forma més violenta com més viscós és el magma. En aquest moment comencen les explosions que es van acumulant al voltant del cràter i donen lloc al con volcànic. El sòl s’esquerda, surt la lava, que llisca per les parets del con, i forma colades de lava.
Fase terminal
Les explosions i emissions disminueixen i es van fent menys freqüents fins que el volcà entra en repòs. En aquesta fase es poden produir emissions gasoses en fumaroles o altres fenòmens de vulcanisme atenuat.
Classificació dels volcans
Denominació | IEV | % de piroclasts o colades piroclàstiques | Predomini emissió | Edifici construït |
Hawaiana | 0-1 | 0-3 | Colades de lava | Volcà en escut |
Estromboliana | 1-2 | 40 | Colades i piroclasts | Volcà compost |
Vulcaniana | 2-4 | 60 | Piroclasts i colades | Volcà compost o con d’escòries |
Peleana | 4-8 | 99 | Colades piroclàstiques | Banyó volcànic |
Ultrapeleana | 5-8 | 99 | Colades piroclàstiques | Caldera |
Altres fenòmens volcànics
Fonts termals | Són fonts de les quals brollen aigües a temperatures elevades, situades en moltes zones volcàniques. |
Fumaroles submarines | Són fonts termals submarines situades generalment prop de dorsals oceàniques o punts calents. |
Guèisers | Són fonts periòdiques de vapor d’aigua i aigua calenta que brollen de manera violenta i intermitent. |
Volcans de fang | Són fonts per on brolla un tipus de fang calent i molt fluid. |
Fumaroles | Són petites obertures que emeten gasos, com ara vapor d’aigua i òxids de sofre. |