La virtut, l'utilitarisme i les seves crítiques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,45 KB
La virtut
La virtut no és un fi, sinó un mitjà per assolir la felicitat. En aquest sentit, la virtut se situa en el mateix nivell que altres béns als quals també tendeix la naturalesa humana, com són els diners o la fama, en tant que aquests també poden contribuir a l'assoliment de la felicitat. Però la diferència principal entre aquests tipus de béns i la virtut és que, mentre que els diners i la fama poden ser perjudicials, això no passa amb la virtut, ja que és el bé que millor pot contribuir a la felicitat general.
Utilitarisme i liberalisme
Mill tenia gran simpatia per les formulacions del socialisme i era partidari de superar l'antítesi entre capitalisme i socialisme mitjançant el cooperativisme. Plantejà també moltes reformes de caràcter social: drets dels treballadors, prestacions socials, etc. El motiu d'identificar Mill amb el liberalisme es deu a la seva radical reivindicació de la llibertat individual.
Crítiques a l'utilitarisme
A l'utilitarisme en general:
- Càlcul utilitarista de plaers: s'ha criticat que hi ha plaers que són qualitatius i que no es deixen reduir a quantificació.
- Els plaers no són comparables ni compatibles: no hi ha cap motiu per pensar que el plaer que em produeix a mi escoltar Norah Jones sigui el mateix que el plaer que li produeix al meu fill escoltar Nirvana o Linkin Park. El plaer és subjectiu, no objectiu.
- El càlcul de plaers o felicitat és sempre una hipòtesi de futur (Hume): no hi ha cap motiu per pensar que el que avui penso que em complaurà, realment em complagui en el futur. El càlcul de plaers és sempre incert.
- Problemes entre justícia i utilitat: es poden plantejar problemes entre la justícia i la utilitat. En termes utilitaristes seria considerat just matar un home si amb això se'n poden salvar cinc, però, és just això?
Crítiques a l'utilitarisme de Mill:
- Fal·làcia naturalista: (veure amunt).
- L'ètica de Mill és una ètica de mínims: no requereix res més que prendre en consideració els desitjos i interessos dels altres. Molts autors consideren que sense una idea més robusta del bé no es pot fonamentar la vida col·lectiva (comunitaristes). El respecte a l'autonomia individual no és suficient per donar cohesió a la vida social.