Virgili: Vida, Obra i Influència del Poeta Romà

Virgili va viure l'època d'August des de l’inici, datat pels historiadors en el 27 aC. Hi va jugar un paper molt important tant per al seu emperador com per a la societat de Roma. La seva missió era simple, però de gran importància: seguint el programa iniciat per l'emperador per recuperar els valors tradicionals del seu poble, tenia com a objectiu retornar l'orgull de ser romà (dèbil després de tantes guerres civils) als seus ciutadans. Mecenes, amic personal i conseller de l’emperador, va ser l'home que va polir el diamant en brut que era Virgili.

Com et definiries?

Jo mateix em definiria com algú fidel als seus orígens, amic de la senzillesa i de la solitud, una persona modesta i tímida, de temperament malaltís, d’esperit sensible i sovint pessimista. Soc un gran amant de la naturalesa i el camp, cosa que es veu reflectida en les meves obres. En gran part crec que ha influït molt en la meva manera de ser que el meu pare fos un humil pagès, propietari de les seves terres.

Com, quan i per què vas començar a escriure?

De ben jove el meu pare em va enviar a estudiar fora de Màntua, la meva ciutat natal. Vaig estudiar a Cremona i a Milà i als 20 anys vaig decidir traslladar-me a Roma per estudiar retòrica. Degut al meu caràcter introvertit, finalment no em vaig dedicar a la política sinó a la filosofia i va ser aleshores quan vaig començar a escriure poemes. Poc temps després vaig abandonar la ciutat per marxar cap a Nàpols, però vaig acabar tornant a Roma, on vaig escriure la meva primera obra d'èxit: les Èglogues. Gràcies a elles vaig aconseguir entrar al cercle de Mecenes, un home de gran riquesa i refinament, conseller i amic de l’emperador August, el qual em va incitar a desenvolupar altres obres. És més, va ser ell qui va insistir que escrivís sobre l’agricultura i el resultat van ser les Geòrgiques. Aquest fet em va fer desenvolupar-me molt més com a poeta.

Quins són els teus principals referents?

L’esplendor de la poesia romana es va donar entorn l’any 60 aC, amb Lucreci i Catul, i va finalitzar amb la mort d’Ovidi el 17 dC.

Es va donar en un moment en el qual els sentiments de l’individu van començar a estar fins i tot per damunt del propi Estat. Dins d’aquest context van sorgir autors com Lucreci o Catul, que van iniciar un corrent que va durar més de 75 anys del qual van sortir poetes com Horaci, Ovidi o jo mateix. També he tingut altres referents com, per exemple, per a les Bucòliques, que vaig escriure seguint el model grec de Teòcrit, l’iniciador de la poesia bucòlica al segle III aC. També és molt evident que a l’Eneida hi destaca una gran influència d’Homer; per exemple, les metàfores i comparacions que faig servir per il·lustrar la força d'un heroi, l'impacte de la ràbia en l'esdevenidor d'una batalla o la forja de l'escut de l'heroi són semblants a les que apareixen a la Ilíada. De fet, el meu poema és un homenatge al mestre Homer, inspirant-me tant en la Ilíada com en l’Odissea.

Inspiració en la natura i el camp

És degut al fet que vaig viure molt temps al camp, per la qual cosa tinc un fort lligam amb la natura i l’amor per la senzillesa, per això el meu objectiu és protegir la vida rural.

Vaig voler centrar-me en el treball i la vida dels camperols romans, per aclamar-los i reconèixer-los juntament amb la grandesa de Roma, en un moment en què les grans extensions de cultius pertanyents a una sola persona eren cultivats per esclaus i les guerres civils els havien fet abandonar les seves terres per anar a la ciutat. Com a conseqüència, vaig col·laborar amb la política agrària d’August per tal de repoblar el camp i, per tant, poder tornar a una vida pagesa, que no deixa d’estar arrelada als nostres orígens.

Què ha suposat l'Eneida per a tu?

L’Eneida és, probablement, la meva obra més important i transcendental. És un poema en dotze cants, escrit en versos hexàmetres, el qual es considera una de les obres èpiques cabdals de la història de la literatura universal, juntament amb la Ilíada i l’Odissea d’Homer i la Divina Comèdia de Dante. M’enorgulleix que l’Eneida hagi passat a formar part del cànon d’obres del món antic, gràcies a la importància que ha tingut en la història de la cultura i de l’educació occidental. Evidentment, és tot un honor que una de les meves obres tingui aquest renom i es consideri tan important.