Virgili i l'Eneida: Orígens de la Literatura Llatina i la Comèdia Romana

Virgili escriu l'Eneida a l'època imperial sota el mandat de l'emperador August. Les primeres obres de la literatura solen ser un poema èpic o epopeia nacional, amb el desig d'explicar la fundació de ciutats importants, moments històrics rellevants, etc. Els primers escrits en llengua llatina pertanyen a la poesia èpica, on la cultura grega va tenir una gran influència com a model, amb obres com l'Odissea i la Ilíada. A finals del segle III a.C., es va realitzar la traducció al llatí de l'Odissea d'Homer per Livi Andrònic.

Vida i Obra de Virgili

Neix l'any 70 a.C. La seva família era modesta, i ell mateix ho va demostrar amb la seva vida senzilla dedicada a la poesia. Inicia els estudis a Cremona, després va a Roma on els acaba i coneix a Mecenes. Durant els últims 11 anys de la seva vida escriu l'Eneida. Mor l'any 19 a.C. La seva primera obra va ser Les Bucòliques (escrita a l'edat de 28 anys). Més tard escriu Les Geòrgiques, un poema didàctic que gira entorn de la vida al camp.

L'Eneida de Virgili: Una Epopeia Nacional

L'Eneida s'inspira en les dues obres d'Homer. La primera part narra la navegació d'Enees des de Troia fins a Sicília. La segona part explica les posteriors lluites amb els aborígens d'Itàlia per aconseguir la nova pàtria.

Característiques de l'Eneida

No segueix una línia cronològica. Comença amb els intents d'Enees d'arribar a Itàlia des de Sicília, on havia mort el seu pare Anquises. A causa d'una tempesta provocada per la deessa Juno, el mar els porta a Cartago, on són acollits per Dido. Aquesta demana al seu hoste que li expliqui el viatge i els fets que van causar la destrucció de la ciutat.

Cant II: El Llibre de Troia

En aquest cant es rememora l'episodi del cavall de fusta i la caiguda de Troia.

Cant III i IV: Enees a Cartago i Dido

Enees continua explicant a la reina tot el que ha sofert des de la fugida de Troia fins que arriba a Cartago. Dido s'enamora d'Enees i el cabdill es queda a viure durant un any. Però Enees, advertit pels déus que ha de continuar el viatge i guanyar una nova pàtria, se'n va i abandona a Dido, que se suïcida.

Cant V i VI: El Destí de Roma i els Inferns

En el Cant VI, Anquises mostrarà a Enees el destí de Roma i alguns dels seus descendents, entre els quals hi ha Cèsar i August. A la segona part de l'obra, Enees lluita amb els aborígens, ajudat pel rei llatí que li ha ofert la mà de Lavínia. Això provoca una guerra entre Enees i Turn, que també pretenia casar-se amb ella. Amb aquesta gran epopeia romana, Virgili, que havia entrat al cercle de Mecenes sota la protecció de l'emperador, es proposava explicar els orígens llegendaris de Roma i unir els gens Iulia. Presenta l'emperador August com un ésser diví predestinat a estendre la pax romana. August seguia molt de prop l'elaboració de l'Eneida. A la tornada a Roma, Virgili va llegir tres cants: el II (el Llibre de Troia), el IV (els amors amb Dido) i el VI (la Baixada als Inferns). Després de 12 anys, Virgili va voler fer un viatge a Grècia per donar-li els últims retocs.

La Comèdia Romana: Plaute i Terenci

El gènere dramàtic de la comèdia entra a Roma per influència de la cultura grega. A causa de la seva extensió, els romans van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però Plaute fou qui va comprendre un tipus de comèdia d'esperit totalment romà, i amb aquest gènere va arribar a la màxima popularitat.

Tipus de Comèdia Romana

A Roma convivien dos tipus principals de comèdia:

• Fàbula palliata: Comèdia a la manera grega, amb acció desenvolupada a Grècia i personatges grecs que vestien el pallium (vestit típic grec), però adaptada a l'ambient romà.
• Fàbula togata: Comèdia d'ambient romà, en què els actors vestien la toga (vestit típic romà).

Les més ben rebudes eren les comèdies pal·liates.

Vida i Obra de Plaute

Va anar a Roma de jove, on es dedicà al món del teatre i va formar part d'una companyia de còmics. Amb els diners que va guanyar al teatre, es va dedicar al comerç, però el seu negoci va fracassar i es va arruïnar fins al punt de veure's obligat a treballar en el molí del seu creditor. Després d'aquest període, aprofitant els coneixements teatrals, es va dedicar a escriure i representar les seves obres fins l'any 184 a.C. La tradició li atribueix 130 comèdies, però només 21 han estat considerades autèntiques, entre les quals destaquen: Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Bacchides, Captivi, Casina, Cistellaria, Rudens i Trinummus. Les seves obres sovint presenten temes com la separació forçosa de membres d'una família, la confusió d'identitats i l'intercanvi de papers. Aquestes situacions giren entorn d'un embolic que sol resoldre's feliçment. Per a les seves comèdies, Plaute creava uns tipus de personatges fixos que li servien per aconseguir la seva finalitat: fer riure al públic.