Virgili: Biografia, Obres Clau i l'Èpica Llatina
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,91 KB
Exemples de Desinències Llatines
A continuació, es presenten alguns exemples de desinències llatines, organitzades per possibles casos i nombres. Cal tenir en compte que aquests són fragments i no paradigmes complets de declinació.
Conjunt 1
| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nom. | O | ES |
| Gen. | O | ES |
| Dat. | EM | ES |
| Acc. | IS | UM |
| Abl. | I | IBUS |
| Voc. | E | IBUS |
Conjunt 2
| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nom. | US | US |
| Gen. | US | US |
| Dat. | UM | US |
| Acc. | US | UUS |
| Abl. | UI | IBUS |
| Voc. | U | IBUS |
Conjunt 3
| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nom. | ES | ES |
| Gen. | ES | ES |
| Dat. | EM | ES |
| Acc. | EI | ERUM |
| Abl. | EI | EBUS |
| Voc. | E | EBUS |
Biografia de Publi Virgili Maró
Publi Virgili Maró va néixer a Màntua. A Roma perfeccionà els seus estudis de retòrica. Era tímid, malaltís i de poca presència. Es va guanyar l’amistat de Mecenes; aquest l’admeté al seu cercle, on va viure de la poesia. Va viure sempre aliè a les lluites pel poder, dedicat al cultiu de la poesia. Va morir després d’haver viatjat a Grècia per conèixer els paisatges de l’Eneida. Va ordenar que la cremessin perquè pensava que no estava acabada, però afortunadament no li van fer cas, ja que ells la consideraven perfecta.
L'Obra de Virgili: Un Llegat Literari Immortal
Les Bucòliques: Idil·lis Pastorals i Profecies
Deu poemes breus sobre la vida pastoral, on els pastors canten els seus amors i malaurances. La quarta té un interès especial: el poeta anuncia que a l’Edat d’Or està a punt de néixer un nen que presenciarà un món pacificat (aquest nen és August, no Crist).
Les Geòrgiques: L'Art de l'Agricultura Romana
Quatre llibres sobre agricultura:
- El primer dedicat al conreu dels camps.
- El segon, al conreu de la vinya, de l’olivera i arbres fruiters.
- El tercer, a la cria de ramats.
- El quart, a la vida i la cria d’abelles.
Van ser escrites per ordre de Mecenes, que planejava una política agrària fecunda, i circulava el tòpic que el ferro de les armes havia de ser transformat en arades. Van ser escrites amb una doble finalitat: crear una obra poètica i animar el retorn a la vida agrícola en petites propietats. Així, Virgili col·laborava amb la política d’August, que volia deslliurar Roma de l’excés de població inútil.
La Triple Inspiració de l'Eneida de Virgili
Inspiració Homèrica: Odissea i Ilíada
Els sis primers cants s'inspiren en l’Odissea; els sis últims, en la Ilíada. Com l’Odissea, l’acció a l’Eneida comença in media res.
El Passat Llegendari i l'Origen Diví de Roma
Virgili cerca l’origen de Roma i d’August com a fill d’una divinitat, justificant així l’origen diví de la família Júlia.
La Personalitat de Virgili: Amor per la Natura i Valors
En el seu amor per la natura i en l’evocació dels personatges piadosos, valerosos i fidels. Es percep al llarg de tota l’Eneida a través de les nombroses comparacions amb elements naturals.
Trets Comuns de la Poesia Èpica Clàssica
Temes Llegendaris i Heroics
Tracten temes llegendaris.
Exaltació de Personatges i Fets Nacionals
L’objectiu de l’èpica era engrandir els personatges i explicar els episodis més rellevants del passat de les nacions.
L'Hexàmetre Dactílic i el Ritme Recitatiu
Era un gènere que es cantava i, per tant, estava escrit en hexàmetres: un vers molt llarg amb un ritme molt marcat, per facilitar el ritme recitatiu.
Ej. "Arma virumque cano, Troiae qui primus ab oris Italiam fato profugus..."
També la poesia està plena d’epítets (com «el molt pietós Eneas») i de fórmules que inicien els paràgrafs. Com per exemple: «Quan s’aixeca al matí en dits de rosa l’aurora».
Intervenció Divina i Relació Déus-Humans
És constant la intervenció dels déus. La relació entre el món dels déus i l’humà és fluida i constant.
Invocació a la Musa Cal·líope
Les obres comencen amb una invocació a la musa Cal·líope, que és la musa de la poesia èpica, la més alta en dignitat.
Precedents de la Poesia Èpica Llatina
Abans de Virgili, hi va haver tres autors que van conrear aquest gènere, i van ser:
Livi Andrònic: Traductor de l'Odissea
Livi Andrònic: va fer la traducció de l’Odissea d’Homer.
Gneu Nevi: Bellum Punicum
Gneu Nevi: va escriure una obra que es deia «Bellum Punicum».
Quint Enni: Pare de la Poesia Llatina
Quint Enni.